Erik Erikson: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació
Etiqueta: editor de codi 2017
ampliació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 14:
Mes endavant, sentint-se insegur sobre la seva vocació i el seu lloc en la societat, Erik abandonà l'escola i inicià un període de viatges per Alemanya i Itàlia, acompanyat pel seu amic Peter Blos i altres, mentre es guanyaven la vida pintant, com a artistes ambulants. Portar aquest tipus de vida no era estrany entre els fills de famílies benestants alemanyes. Finalment se'n cansà, tornà a Karlsruhe i començà treballar com a mestre d'art. Durant aquesta època una dona rica el llogà perquè donés classe de dibuix als seus fills. Adquirí bona fama i fou llogat per altres famílies, algunes de les quals pertanyien a l'entorn social d'Anna i [[Sigmund Freud]]. Al llarg d'aquest període, que durà fins als 25 anys, continuava debatent-se pel tema dels seus orígens, la identitat ètnica i religiosa del seu pare biològic, i això el situava en la vida.{{sfn|Hoare|2002|p=8-9}}
 
== Introducció en la teoria psicoanalítica ==
==Etapes de la vida==
Quan Erikson tenia vint-i-dos anys, el seu amic Peter Blos el convidà a [[Viena]] per donar classes d'art a l'Escola Burlingham-Rosenfeld, un petit centre al qual assistien fills de pares que eren clients de la psicoanalista [[Anna Freud]].{{sfn|Hoare|2002|p=9}} Anna notà la sensibilitat amb què Erikson tractava els nens i l'animà a estudiar a l'Institut Vienès de Psicoanàlsi, on els més destacats psicoanalistes donaven classe: [[August Aichhorn]], [[Heinz Hartmann]] i [[Paul Federn]]. S'especialitzà en psicoanàlisi infantil tutelat per Anna Freud. [[Helene Deutsch]] i [[Edward Bibring]] supervisaren els seus inicis en el tractament d'adults.{{sfn|Hoare|2002|p=9}} Simultàniament estudià el mètode d'educació [[Maria Montessori|Montessori]]. El 1933 rebé el diploma de l'Institut Vienès de Psycoanàlisi, aquest i el de Montessori foren les seves úniques credencials acadèmiques.
Va dividir la vida d'una persona en vuit etapes, cadascuna dominada per una [[virtut]] que s'adquireix en superar correctament l'etapa, havent après dels problemes associats a ella. Les vuit etapes són:
 
# [[esperança]] = lligada als nadons (fins als 18 mesos), que tenen esperança en veure que els seus cuidadors mereixen confiança
== Carrera professional als Estats Units ==
# voluntat = sorgeix a la primera [[infància]] (fins als 3 anys) amb l'ànsia de conèixer el món
El 1930 Erikson es casà amb [[Joan Erikson|Joan Mowat Serson]], una ballarina [[Canadà|canadenca]] que havia conegut en un ball de gala.{{sfn|Stevens|2008|p=8}}<ref>{{ref-web |cognom=Schlein |nom=Stephen |url=https://web.archive.org/web/20140312001038/http://oasis.lib.harvard.edu/oasis/deliver/~hou00167 |títol=Stephen Schlein Erik Erikson Papers |lloc=Cambridge, Massachusetts |editor=Harvard University |data=2005 |data d'accés=juliol 2020 }}</ref> Amb aquest matrimoni Erikson es convertí al cristianisme.<ref name="Thomas 1997">{{ref-notícia|cognom=Thomas |nom=Robert McG., Jr. |url=https://www.nytimes.com/1997/08/08/us/joan-erikson-is-dead-at-95-shaped-thought-on-life-cycles.html |títol=Joan Erikson Is Dead at 95; Shaped Thought on Life Cycles |editor=The New York Times |data=8 d'agost del 1997 |data d'accés=juliol 2020}}</ref>{{sfn |Engler |2008 |p=151}}{{sfn|Fadiman|Frager|2002|p=208}} El 1933, mentre [[Adolf Hitler]] guanyava adeptes a Alemanya i pujava al poder, es cremaren els llibres de Freud a [[Berlin]] i el partit [[nazisme|Nazi]] amenaçava annexar Àustria, aquests fets impulsaren Erikson a emigrar cap a [[Copenhagen]], però en no poder aconseguir la ciutadania polonesa, marxà als Estats Units d'Amèrica.{{sfn|Hoare|2002|p=10}}
 
S'instal·là a [[Boston]] i assolí càrrecs importants com a psicòleg infantil en diverses institucions: l'Hospital General de Massachusetts, el ''Judge Baker Guidance Center'', i en la universitat de medicina de Harvard, on fou professor de psicologia clínica. El 1936, Erikson deixà Boston i s'incorporà a la [[Universitat Yale]] (Connecticut), on formà part de l'Institut de Relacions Socials i donà classes a la facultat de medicina de Yale.
 
Erikson continuà aprofundint en la seva àrea més enllà de la psicoanàlisi i explorà connexions entre la psicologia i l'[[antropologia]]. Establí contactes amb antropòlegs com [[Margaret Mead]], [[Gregory Bateson]] i [[Ruth Benedict]].{{sfn|Hoare|2002|p=11}} Erikson deia que la seva teoria sobre el desenvolupament del pensament derivava dels seus estudis socials i culturals. El 1938, deixà la universitat per centrar-se en l'estudi dels [[sioux]], una tribu que habitava una reserva a [[Dakota del Sud]]. Després d'això viatjà a [[California]] per estudiar la tribu dels [[Yurok]]. Erikson descobrí diferències entre els infants d'ambdues tribus, això marcà el començament d'una passió per demostrar la importància dels fets ocorreguts durant la infantesa i de la influència de la societat en ells.<ref>{{ref-web|url=https://archive.nytimes.com/www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/0615.html|títol=On this Day|data=2010|editor=New York Times}}</ref>
 
El 1939 abandonà Yale i es traslladà amb la seva família a Califòrnia, on havia estat invitat a unir-se a un estudi longitudinal del desenvolupament infantil que feien conjuntament la [[Universitat de Califòrnia]] a L'Institut Berkeley de Protecció de la Infància. Al mateix temps obrí una consulta particular a [[San Francisco]].
 
Durant la seva estada a Califòrnia va fer un segon estudi sobre nens indis americans, en col·laboració amb l'antropòleg [[Alfred Kroeber]], sobre les tribus yurok del nord de Califòrnia.{{sfn|Stevens|1983|p=capítol 1}}
 
El 1950, després de publicar el llibre ''Childhood and Society'', Erikson abandonà la Universitat de Califòrnia arran d'una llei d'aquell estat que requeria del professorat fer un jurament de lleialtat.<ref>{{ref-web |cognom=Boeree |nom=C. George|títol=Erik Erikson, 1902–1994 |url=http://www.ship.edu/~cgboeree/erikson.html |location=Shippensburg, Pennsylvania |publisher=Shippensburg University |data=1997|data d'acces=juliol del 2020}}</ref> Del 1951 al 1960 donà classes al ''Austen Riggs Center'', una destacada institució de Psiquiatria situada a Stockbridge, Massachusetts, on tractà joves amb problemes emocionals. també fou professor ocasional a la Universitat de Pittsburgh, on tingué com a companys [[Benjamin Spock]] i [[Fred Rogers]] a l'escola d'infermeria ''Arsenal Nursery School'' depenent del ''Western Psychiatric Institute''.{{sfn|Friedman|2000|p=253, 261–262}}
 
Tornà a Harvard en la dècada del 1960 i fou professor de desenvolupament humà; hi romangué fins a la seva jubilació el 1970. El 1973, el ''National Endowment for the Humanities'' l'escollí per ser l'orador del premi Jefferson, que és el major honor que pot rebre un acadèmic als EUA. El discurs d'Erikson es titulà ''Dimensions d'una nova identitat''.
 
== Teoria psicològica ==
=== Etapes de la vida ===
Va dividir la vida d'una persona en vuit etapes de desenvolupament, cadascuna dominada per una [[virtut]] que s'adquireix en superar correctament l'etapa, havent après dels problemes associats a ella. Les vuit etapes són:
# [[esperança]] = lligadaque alses dona en nadons (fins als 18 mesos), ja que tenenen esperançaaquesta enedat veurehan quede decidir si els seus cuidadors mereixen la seva confiança, si compleixen amb allò que el nadó espera d'ells.
# voluntat = sorgeix aen la primera [[infància]] (fins als 3 anys) amb l'ànsia de conèixer el món.
# propòsit = apareix la [[moral]] (3-6 anys)
# competència = amb la socialització infantil comença l'avaluacióa ivalorar aels altres i desenvolupar-se l'[[autoconcepte]] (en funció del que els altres pensen d'ell, de com el valoren, és una etapa que dura fins als 12 anys).
# fidelitat = amb l'[[adolescència]] comença el qüestionament de la pròpia identitat, pot durar entre els (12- i els 18 anys).
# [[amor]] = s'inicia vers els 19 anys, coincidint amb la joventut, és quan es formen les primeres relacions perdurables, les que donaranpoden donar lloc a una nova família (des dels 19 anys).
# atenció = mitjanadurant l'edat madura, vers els 40 anys, sorgeix una nova crisi d'identitat, el mateix rol es lliga als fills (a partir dels 40 anys).
# saviesa = balanç vital, vellesa (des dels 65 anys o amb la [[jubilació]]) sorgeix l'època en què la persona fa balanç vital i, des de la perspectiva de la vellesa valora la seva vida en conjunt.
 
Cadascuna d'aquestes etapes està lligada a una pregunta existencial:
Linha 38 ⟶ 57:
{{referències}}
== Bibliografia ==
 
* {{ref-llibre|cognom=Friedman|nom=Lawrence Jacob|títol= Identity's Architect: A Biography of Erik H. Erikson|lloc= Cambridge, Massachusetts|editorial= Harvard University Press|any=2000|isbn= 978-0-674-00437-5}}
* {{ref-llibre|cognom=Engler|nom= Barbara|títol= Personality Theories: An Introduction |lloc= Belmont, California|editorial= Wadsworth Publishing|any=2008|isbn= 978-0-547-14834-2}}
* {{ref-llibre|cognom=Erikson Bloland|nom= Sue|títol= In the Shadow of Fame: A Memoir by the Daughter of Erik H. Erikson|lloc= Nova York|editorial= Viking Press|any=2000|isbn= 978-0-670-03374-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Fadiman|nom= James|cognom2= Frager|nom2= Robert|títol= Personality and Personal Growth |lloc= Upper Saddle River, New Jersey|editorial= Prentice Hall|any=2002|isbn= 978-0-13-040961-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Friedman|nom=Lawrence Jacob|títol= Identity's Architect: A Biography of Erik H. Erikson|lloc= Cambridge, Massachusetts|editorial= Harvard University Press|any=2000|isbn= 978-0-674-00437-5}}
* {{ref-llibre|cognom=Hoare|nom= Carol Hren|títol= Erikson on Development in Adulthood: New Insights from the Unpublished Papers|lloc= Nova York|editorial= Oxford University Press|any=2002|isbn= 978-0-19-513175-8}}
* {{ref-llibre|cognom=Stevens|nom= Richard|títol= Erik Erikson: An Introduction|lloc=Nova York|títol= St. Martin's Press|any=1983|isbn= 978-0-312-25812-2}}
{{Autoritat}}