Lívia Drusil·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bibliografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
Amb August no va tenir fills, però sempre va exercir una gran influència en el govern. Va complaure el seu marit en tots els detalls, va ignorar les seves amants, es va comportar com una excel·lent matrona romana, i mai va disputar amb August excepte per la successió que ella volia assegurar als seus fills, i August preferia membres de la seva pròpia família. Les morts d'alguns possibles successors, com Marcel, [[Gai Cèsar]] i [[Luci Cèsar]], havien despertat sospites i va ser acusada d'aquestes morts. Els historiadors no estan plenament d'acord amb els fets, però alguns fins i tot l'acusen de la mort d'August l'any [[14]].
A la mort d'August, el seu testament indicava que Lívia havia estat adoptada a la [[gens Júlia]] (llavors va agafar el nom de ''Júlia'' ''Augusta'') i Tiberi n'era el successor. Durant un temps, tots els documents públics portaren les signatures de Tiberi i d'ella mateixa, i excepte per algunes coses com les compareixences al [[Senat romà|senat]], a les assemblees i a l'exèrcit, per a tota la resta va actuar com a sobirana. El senat li va conferir diversos honors.
Finalment, Tiberi li va ordenar de retirar-se dels afers públics, però encara va continuar exercint influència sobre l'emperador, fins al punt que aquest va decidir traslladar la seva residència lluny de Roma, i es va establir a [[Capri]] (''Capreae''), i durant tres anys només va parlar amb ella un parell de vegades, i encara va refusar anar a veure-la quan ja era al llit de mort.
Va morir l'any [[29]] als 82 anys segons [[Plini el Vell]] i als 86 segons [[Dió Cassi]]. Tiberi no va assistir al funeral i va refusar la seva consagració, proposada pel senat, amb l'excusa que ella mateixa no ho hauria volgut. La seva oració funerària va ser llegida pel seu net Gai Cèsar ([[Calígula]]). Tiberi no va permetre executar el seu testament i els llegats disposats no es van pagar fins al regnat de Calígula i la seva consagració no es va fer fins al temps de [[Claudi]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (editor) |títol=Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=788 |lloc=Londres |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
| |||