Diferència entre revisions de la pàgina «Casa Padellàs»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
A les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona es conserven mostres dels antics paviments ceràmics de la Casa Padellàs, amb els escuts de Sabastida i Llull (una lluneta).
 
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la família Casamitjana. Un dels seus habitants fou el Conseller en cap de Barcelona [[Rafel Casamitjana i d'Erill]] (1651-1653). Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la família Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present. Francesc de Padellàs i de Pastors va ser capità de regiment de la [[Coronela de Barcelona|Coronela]] però al final de la Guerra de Successió es va posar al servei de Felip V. El seu fill, Bernardí de Padellàs i Puig, va ser ennoblit per [[Carles III d'Espanya]] l'any 1759. Bernardí de Padellàs ostentà el títol de Baró de Les Camposines i fou membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]]. Al {{segle |XIX}} hi habitava la família Togores, emparentada amb els Padellàs per via matrimonial. Durant les primeres dècades del segle XX se succeïren diversos canvis de propietat fins que el 1928 va passar a l'Ajuntament de Barcelona.
 
Durant el període 1930-1931, i a causa de l'obertura de la [[Via Laietana]],<ref name="Gaceta Municipal de Barcelona">{{ref-publicació| cognom= FLORENSA I FERRER| nom = Adolf |enllaçautor=Adolf Florensa i Ferrer | article = La Barcelona que surge. Valoración del Barrio Gótico | publicació = [[Gaseta Municipal de Barcelona|Gaceta Municipal de Barcelona]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 1950| pàgines = p. 629-633}}</ref> que posava en perill la seva conservació, es va traslladar, pedra a pedra, des de la seva original ubicació al carrer Mercaders fins a la [[plaça del Rei]] cantonada carrer del Veguer, on va substituir unes cases que es van considerar de menor interès arquitectònic.
1.091.779

modificacions