Madrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
m neteja i estandardització de codi
Línia 20:
 
=== Època romana i visigoda ===
La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la [[Segona Guerra Púnica]] fins al [[27 aC]] en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.<ref> {{ref-web |títol = La Presència de Roma|url = http://www.sispain.org/spanish/history/roman.html |obra = http://www.sispain.org/|consulta=13.03.2007}} </ref> La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la [[Tarraconense]].
 
Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la ribera del [[riu Manzanares]]. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església de [[Mare de Déu de l'Almudena|Santa Maria de l'Almudena]].<ref> {{ref-publicació |autor = Fernández Palacios, Fernando|títol = El Madrid antic en època romana|any = 2004|publicació = Estudis de Prehistòria i Arqueologia Madrileñas|volum =|nom= 13|id =}} </ref> La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la [[Casa de Campo]] - i ''tetuan de les Victorias''. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al {{segle|VII|s}}.
 
=== Època musulmana ===
[[Fitxer:Madrid Iglesia de San Nicolas.jpg|miniatura|L'[[església de Sant Nicolau de Bari]] o ''los Servitas'' és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual [[Catedral de l'Almudena de Madrid|Catedral de la Almudena]]. La torre-campanar, d'[[art mudèjar|estil mudèjar]], encara conserva l'estructura original del {{segle|XII}}, encara que rematada per un [[chapitel]] [[barroc]].<ref> Dades sobre l'església accessibles a [http://www.madridhistorico.com/seccion7_enciclopedia/index_enciclopedia.php?id=I&idinformacion=724&pag=1 Madrid històric]. </ref>]]
Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instl·lació estable data de l'època musulmana.<ref name="Madrid islàmic"> {{ref-web |títol = Madrid islàmic|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es08.htm |consulta=20.03.2007}} </ref> En la segona meitat del {{segle|IX|s}}, l'[[emir]] de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]] ([[852]]-[[886]]) construeix<ref> Així ho consigna el geògraf àrab del segle XV [[al-Himyari]], que en la seva obra ''El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països'' (''Kitab Al Rawda al mi'tar'') descriu: {{cita|Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman.}}</ref> una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]) amb el propòsit de vigilar els passos de la [[serra de Guadarrama]] i ser punt de partida de ''[[ràtzies]]'' contra els regnes cristians del nord.<ref name="Madrid islàmic" /> Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de ''Majrit'' (''Magerit'' en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu [[mossàrab]], ''matrice'', amb el significat de "font", i un altre [[àrab]], ''majrà'', que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: la [[muralla musulmana de Madrid|muralla àrab de la Cuesta de la Vega]], la [[Torre de los Huesos (Madrid)|talaia de la plaça d'Oriente]] i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el {{segle|X|s}} [[Màslama al-Majrití]], anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.<ref> {{ref-web |títol = Maslama de Madrid|url = http://www.ejepeatonal.com/article354.html |consulta=20.03.2007}} </ref>
 
Línia 32:
 
=== Conquesta cristiana ===
Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'[[Alfons VI de Lleó]], la ciutat va ser presa per les forces cristianes el [[1085]] sense resistència, probablement mitjançant capitulació.<ref> A l'Enciclopèdia de l'Islam M. J. Rubiera de Epalza assenyala que hauria caigut a mans d'Alfons VI de Castella una mica abans que Toledo, el [[1083]] </ref> La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el [[regne de Castella]] com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o [[Raval (urbanisme)|ravals]], que el període anterior eren habitats per una comunitat [[mudèjar]], com a [[moreria]].<ref> hi va haver mudèjars a Majrit fins al 1610 </ref> També va existir un [[call]] entorn del qual seria més tard el barri de [[Lavapiés]].<ref> {{ref-web |títol = barri de Lavapiés|url = http://www.guiadeviaje.net/espana/madrid-lavapies.html |data = 20.03.2007}} </ref> Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els [[almoràvits]], que va incendiar la ciutat el [[1109]]<ref> en la campanya dita de Talavera de l'emir almoràvit ASli ibn Taxfín </ref> i els [[almohades]], que la sotmeten a setge el [[1197]]. La victòria cristiana de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas de Tolosa]] allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.
 
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la [[Mare de Déu de l'Almudena]] i la "miraculosa" vida de sant [[Isidre el Llaurador]], que més tard seria canonitzat.<ref> {{ref-web |títol = Sant Isidre llaurador|url = http://www.agustinos-es.org/santos/mayo/SIsidro.htm |consulta=20/03 / 2007}} </ref> La ciutat va prosperant i rep el títol de [[vila]] el 1123.<ref> {{ref-web |títol = Història de Barcelona|url = http://www.sevillainfo.com/madrid/historia.php |consulta=20.03.2007}} </ref> Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en ''concejo'', cap de la ''[[Comunidades de Villa y Tierra|comunidad de villa i tierra]]'' de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en [[consell obert]] fins que el [[1346]], el rei [[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] implanta el [[regiment]], en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El [[1152]], el rei [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius [[riu Guadarrama|Guadarrama]] i [[Jarama]]. El [[1188]], una representació de Madrid participa per primera vegada a les [[Corts de Castella]]. El [[1202]], [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]] li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el [[1222]] per [[Ferran III de Castella|Ferran III el Sant]].
 
Tot i el suport madrileny a [[Pere I de Castella|Pere I]], posteriorment els sobirans de la casa de [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el ''llibre de Monteria'' d'[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] anotava: «''Madrid, un bon lloc de porc i ós''», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla de les Navas de Tolosa]].<ref name="escudo"> {{ref-web |títol = Escut d'Madrd|url = http://www.sitographics.com/enciclog/provincias/source/30.html |data = 20.03.2007}} </ref> Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'[[ursidae|ós]] o óssa i les set estrelles de la [[Óssa Major|constel·lació homònima]].<ref name="escudo" /> La identificació l'arbre amb l'[[Arbutus|arboç]] és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid ''la ciutat de l'ós i l'arboç''.
 
=== Madrid dels Àustries ===
Amb l'arribada a Castella del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] el [[1520]], Madrid s'uneix a la [[Revolta de les Comunitats de Castella|Revolta de les Comunitats]] en contra del rei amb el seu regidor [[Juan de Zapata]] al capdavant.<ref> {{ref-web |títol = Comuneros de Castella|url = http://www.revcyl.com/reportajes/Comuneros%20de%20Castilla.html |consulta=20.03.2007}} </ref> Però després de la derrota dels comuners a [[batalla de Villalar|Villalar]], Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
 
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, [[Felip II de Castella|Felip II]] ordena el trasllat de la cort des de [[Toledo]] a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era en la pràctica de gran importància. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, [[Felip III de Castella|Felip III]], feu a [[Valladolid]] entre [[1601]] i [[1606]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aranda Pérez |nom=Francisco José |títol=Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de junio de 2004) |url=http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA846&dq=madrid+corte+valladolid+1606&hl=ca&sa=X&ei=eTDWUJbPF46XhQem9IGoBA&ved=0CEkQ6AEwBA#v=onepage&q=madrid%20corte%20valladolid%201606&f=false |llengua=castellà |editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=p.846 |isbn=8484272966}}</ref> sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.<ref name="Citar"> {{ref-web |títol = Tot començà el 1561|url = http://digital.csic.es/bitstream/10261/29745/1/Todo_empez%C3%B3_en_1561.pdf|consulta= 7.10.2012 }} </ref>
 
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, ''de facto'' primer i ''de iure'' més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «''només Madrid és cort''», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «''Madrid és'' '''només''' cort''».<ref > Deleito i Piñuela, José (1968)''Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV)''. Madrid, Espasa-Calpe. </ref>
 
[[Fitxer:Dibujo madrid 1562.JPG|miniatura|center|888px|Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per [[Anton van der Wyngaerde]] (anomenat a Espanya ''«Antonio de las Viñas»'' ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del [[Riu Manzanares|Manzanares]], creuat pels antecessors del [[Pont de Segòvia]] (en primer terme), i el [[Pont de Toledo]] (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar]]'', que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sant Francesc), que no mostren encara el perfil de [[cúpula]] i [[chapitel]] que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la [[regalia|regalia d'estança]], que va produir tota mena de resistències, entre les quals destacava la construcció de ''[[cases a la malícia]]''.<ref> Es poden consultar aquesta i altres vistes i plànols de Madrid (el de [[Frederic de Witt]] i el de [[Pedro Teixeira Albernaz|Pedro Texeira]]) en els segles XVI i XVII a [http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm aquesta pàgina web]. </ref>]]
 
Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'[[imperi espanyol|imperi]]. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.<ref name="Citar"/>
 
En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en [[1625]], [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals ''(impost de [[petage|Portazgo]])'' limitarà el creixement de la ciutat fins al {{segle|XIX}}. Les tasques de govern se centralitzen al ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar Reial]]'', conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la [[Plaça de l'Orient]]. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del [[Casón del Buen Retiro]], començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el [[monestir de los Jerònims]], (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus [[jardins del Retiro|jardins]], el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el [[Casón del Buen Retiro]] i utilitzat pel Museu del Prado.
 
=== Il·lustració i neoclassicisme ===
[[Fitxer:El motín de Esquilache.png|miniatura|La resistència al bàndol que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en el [[motí d'Esquilache]] (1766)]]
Durant la [[Guerra de Successió espanyola]], la ciutat, capital de [[Felip V de Castella]] fou ocupada pels austriacistes els anys [[Ocupació austriacista de Madrid (1706)|1706]] i [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|1710]],<ref>(en castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estrets, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent.<ref>{{ref-web |títol = Madrid dels Borbons|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_e102.htm |consulta=20.03.2007}}</ref> Els [[Casa de Borbó|Borbons]] es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Reial el [[1734]] (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]] a l'estil de [[palau de Versalles|Versalles]].<ref> {{ref-web |títol = Palau Reial de Madrid|url = http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/monumentos/16.htm |consulta=20.03.2007}} </ref> Les obres durarien fins a [[1755]] i no seria ocupat fins al regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals: [[Francesco Sabatini]], [[Ventura Rodríguez]], [[Juan de Villanueva]] entre altres.
 
El projecte del [[Paseo del Prado|Saló del Prado]], als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de [[font de Neptú (Madrid)|Neptú]], [[font de Cibeles|Cibeles]] i [[font d'Apol·lo|Apol·lo]], el [[Reial Jardí Botànic de Madrid|Reial Jardí Botànic]], l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el [[Museu del Prado]]. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el [[motí d'Esquilache]] de [[1766]] encara que hi varen confluir causes més complexes.<ref> {{ref-web |títol = El Motí del Esquilache|url = http://www.tiemposmodernos.org/include/getdoc.php?id=447article=112mode=pdf |consulta=20.03.2007}} </ref>
Línia 65:
 
== Clima ==
Madrid i la seva comunitat tenen un [[clima mediterrani]] de tendència [[clima continental]]. Segons la [[classificació climàtica de Köppen]], pertany al tipus ''CSa'' però amb algunes característiques del tipus ''Dsa''<ref>{{ref-web|url=http://webserver.dmt.upm.es/~isidoro/ot1/Climate-Madrid/Climate.html |títol=Climate in Madrid |editor=Webserver.dmt.upm.es |data= |consulta=2009-07-08}}</ref>
{{WeatherBox|location= Madrid (667m), [[Jardins del Retiro]], al centre de la ciutat (1981-2010)
|metric first= Y
Línia 256:
|}
=== Població ===
La població de Madrid ha experimentat un important augment des que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de [[1940]] a [[1970]], per la gran quantitat d'immigració interior.
 
Aquest accelerat creixement i l'absència de planificació urbana van ocasionar que s'organitzessin nuclis d’infrahabitatges i zones residencials, principalment als districtes del sud, als quals els serveis públics no arribarien fins anys després. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana, i fins i tot va començar a perdre població. Des de [[1995]] el creixement poblacional es tornà positiu, principalment per la immigració exterior.
Línia 266:
 
==== Mortalitat ====
En [[2004]] es registraren 26 527 defuncions a la ciutat de Madrid, fet que suposà un increment respecte a l'any anterior; però amb unes xifres més baixes que als darrers anys [[2000]], [[2001]] i [[2002]]. La taxa de mortalitat fou de 8,38 punts, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.
 
==== Immigració ====
Línia 285:
# '''[[Retiro (Madrid)|Retiro]]''': [[Pacífico (Madrid)|Pacífico]], Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
# '''[[Salamanca (Madrid)|Salamanca]]''': Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
# '''[[Chamartín (districte de Madrid)|Chamartín]]''': El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
# '''[[Tetuán (Madrid)|Tetuán]]''': Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
# '''[[Chamberí]]''': Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
# '''[[Fuencarral-El Pardo]]''': [[El Pardo (barri de Madrid)|El Pardo]], Fuentelarreina, [[Peñagrande]], [[Barrio del Pilar (Madrid)|Barrio del Pilar]], La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
# '''[[Moncloa-Aravaca]]''': [[Casa de Campo]], Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, [[Aravaca]].
# '''[[Latina (Madrid)|Latina]]''': Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, [[Aluche]], Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
# '''[[Carabanchel]]''': Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
# '''[[Usera]]''': Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
# '''[[Puente de Vallecas]]''': Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
# '''[[Moratalaz]]''': Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
# '''[[Ciudad Lineal]]''': Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
# '''[[Hortaleza]]''': Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
# '''[[Villaverde (Madrid)|Villaverde]]''': [[Villaverde Alto|San Andrés]], [[San Cristóbal de los Ángeles|San Cristóbal]], Butarque, Los Rosales, [[Los Ángeles (Villaverde)|Los Ángeles]].