Manuel Polo y Peyrolón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
== Biografia ==
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a [[València]] i [[Madrid]]. En el curs [[1868]]-[[1869]] va ensenyar [[Metafísica]] a la [[Universitat de València]]. L'any [[1870]] va accedir a la càtedra de [[Psicologia]], [[Lògica]] i [[Ètica]] de l'Institut de [[Terol]], que ocupà fins al [[1879]].
La seua estada a [[Aragó]] va impregnar els continguts de les seues obres costumistes, farcides de referències aragoneses, com ara ''Realidad poética de mis montañas. Costumbres de la sierra de Albarracín'' (1873), ''Alma y vida serrana, costumbres populares de la sierra de Albarracín'' (1910) o la seua novel·la més destacada, ''Los mayos: novela original de costumbres populares de la Sierra de Albarracín'' (1878).
L'any [[1879]] es va traslladar a la càtedra de l'Institut de [[València]], on va iniciar la redacció de la seua extensa obra de caràcter filosòfic i moral. Molts dels seus llibres van arribar a fer-se servir com a llibres de text en instituts de segon ensenyament, com ara els seus ''Elementos de Psicología'' (1879), ''Elementos de Lógica'' (1880) i ''Elementos de Ética'' (1880). Les seues pregones creences catòliques i les seues conviccions tradicionalistes el van apropar al [[carlisme]] i el van convertir en un actiu propagandista catòlic, amb una obra extremadament prolífica: ''Parentesco entre el hombre y el mono'' (1878), ''Elogio de Santo Tomás de Aquino'' (1880), ''El cristianismo y la civilización'' (1881), ''Intervención de la masonería en los desastres de España'' (1899), ''Credo y programa del partido Carlista'' (1905), entre molts d'altres.
[[Lleó XIII]] li va concedir la creu ''Pro Ecclesia et Pontifice''. Amic i corresponsal dels escriptors conservadors més destacats de la seua època, és especialment coneguda la seua correspondència amb [[Marcelino Menéndez Pelayo]].
| |||