Constitució: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m Manteniment i estandardització de plantilles
Línia 5:
 
La constitució de l'[[Índia]] és la constitució escrita més llarga de qualsevol país sobirà al món,.<ref name="longest">{{ref-llibre|cognom = Pylee |nom = M.V. | títol = India's Constitution |editorial = S. Chand & Co. |any = 1997 |isbn = 812190403X }} </ref>
contenint 444 articles,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sarkar|nom = Siuli|títol = Public Administration In India|editorial = PHI Learning Pvt. Ltd.|url = http://books.google.cat/books?id=smahlYxg-8YC&pg=PA363|isbn = 9788120339798}} </ref>
12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en [[Anglès|llengua anglesa]],<ref name="lawmin_info">. {{ref-web|url=http://indiacode.nic.in/coiweb/welcome.html |títol=Constitution of India |consulta=2008-12-17 | editor=Ministry of Law and Justice of India |data= juliol de 2008}} </ref> mentre que la [[Constitució dels Estats Units]] és la constitució més curta, amb tan sols 7 articles i 27 esmenes.<ref name="usconstitucio">{{ref-web|url=http://www.law.cornell.edu/constitution/ |títol=U.S.Constitution |consulta=7 de novembre de 2011 |obra= |editor=Cornell University Law School |data= |llengua=anglès}}</ref> En aquest sentit, la [[constitució espanyola]] té 169 articles repartits en 10 títols.<ref name="constitucio"/> La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de [[San Marino]] que data del [[1600]], basada en el ''[[statuti comunali]]'' de 1300.<ref name="sm">{{ref-llibre|cognom = Marín González|nom = Gelu |títol = Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones|editorial = Akal|lloc=Tres Cantos|isbn = 84-7090-395-0}} </ref>
 
Generalment, les constitucions escrites modernes, confereixen poders específics a una entitat, organització o institució, esdevenint la condició primària o marc legal bàsic que suporta les limitacions de la mateixa organització. Segons el politòleg Scott Gordon, una organització política és constitucional en la mesura que conté mecanismes [[institució|institucionalitzats]] de control de poder per a la protecció dels interessos i [[Llibertat|llibertats]] de la [[ciutadà|ciutadania]], incloent-hi els de les minories.<ref name="Gordon1999">. {{ref-llibre|cognom = Gordon |nom = Scott |títol = Controlling the State: Constitutionalism from Ancient Athens to Today |editorial = Harvard University Press |any = 1999 |pàgines = 4 |isbn = 0674169875}} </ref>
 
El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret llei|Reial decret llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà}}</ref>
Línia 15:
 
== Definicions ==
El terme '''constitució''', s'introdueix a través del [[francès]] provinent del mot [[llatí]] ''constitutio'', (''constitutiones principis'': edicta, mandata, decreta, rescripta).<ref name="roma">{{Ref-llibre|cognom = Mousourakis |nom = George |títol = The historical and institutional context of Roman law |editorial = Ashgate Publishing.|url = http://books.google.cat/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false |lloc=Aldershot|isbn = 0754621146}}</ref> usat per a regulacions i ordes, i que feia referència a la promulgació de qualsevol [[Legislació|llei]] important, especialment quan provenien de l'[[Imperi Romà|emperador romà]]. Més Tard, el terme s'utilitzava àmpliament en el [[dret canònic]], ja que es referia una determinació important, especialment un [[decret]] promulgat pel [[Papa]], conegut com a [[constitució apostòlica]].<ref name="madrid">{{Ref-llibre|cognom = Rouco Varela |nom =Antonio María |títol = Teología y Derecho |editorial = Ediciones Cristiandad|url = http://books.google.cat/books?id=2MqfUsMiDbYC&pg=PA243&dq=%22constitutiones+principis%22#v=onepage&q=%22constitutiones%20principis%22&f=false |lloc=Madrid|isbn =|llengua=castellà}}</ref>
 
=== Definició formal ===
Línia 65:
=== Amèrica precolombina===
[[Fitxer:1914 Panoramic View of Iroquois.jpg|miniatura|Foto col·lectiva d'iroquesos]]
Al continent americà, un dels primers textos amb format constitucional fou la constitució iroquesa. Sembla que els [[Confederació Iroquesa|iroquesos]] tenen els seus orígens al [[Canadà]] en alguna data anterior a l'any 1000, des d'on anirien baixant fins a l'actual [[Nova York]]. Sembla que aquest poble era format per cinc tribus, normalment enfrontades entre elles, fins que l'any [[1142]] un eclipsi solar fou interpretat per un dels seus caps com un missatge d'un gran esperit perquè s'unissin i abandonessin les armes. Fou aleshores, quan realitzaren una constitució amb 117 articles, coneguda com la gran llei de la pau. El poder del poble, s'estructurà per un consell de representants de la població i és considerat el segon parlament democràtic més antic del món postclàssic, ja que el primer seria el format pels [[víkings]] d'[[Islàndia]] conegut com a [[Althing]]. Sembla que la constitució iroquesa, influí en la confecció de la Constitució dels Estats Units.<ref name="iroquis">{{ref-llibre|cognom = Clifton |nom= J.A|títol = The Invented Indian: cultural fictions and government policies |editorial = Transaction Publishers |lloc = New Brunswick, NJ|any = 1990 |url = http://books.google.ca/books?id=ARbVmr941TsC&pg=PA107#v=onepage&q&f=false 107–128 | capítol = The United States Constitution and the Iroquois League |isbn = 1-56000-745-1 |consulta=24 de novembre de 2010}} </ref>
 
=== Període constitucional clàssic===