Montbrió del Camp: diferència entre les revisions

Se situa al [[plana|pla]] de la comarca, a la zona central del Baix Camp. Limita al nord amb el terme de [[Botarell]], a l'est amb [[Riudoms]] i [[Vinyols i els Arcs]], al sud amb [[Cambrils]], al sud-oest amb [[Mont-roig del Camp|<nowiki/>]][[Mont-roig del Camp]] i al nord-oest amb [[Riudecanyes]]. La [[vila]] és travessada pel [[barranc de l'Ànima Blanca]], conegut com ''la Riera''. Les seves vies de comunicació són les carreteres locals que l'enllacen amb [[Reus]] i Riudoms, amb Mont-roig, amb Cambrils i amb Botarell i Riudecanyes.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 187-193|isbn =}}</ref>

Les primeres referències històriques corresponen al moment en què [[Hug de Cervelló]], arquebisbe de [[Tarragona]], va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El [[1186]], de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe [[Berenguer de Vilademuls]]. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona.<ref name=":0" /> El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el [[1406]] va participar en la construcció de les muralles de [[Cambrils]], vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 [[florí català|florins]] i va passar a ser de nou un lloc reial.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Duran|nom = Eulàlia|títol = Les germanies als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = Curial|lloc = Barcelona|pàgines = 117|isbn = 8472561992}}</ref> Va formar part de la [[Comuna del Camp]] des del [[1563]] fins al [[1710]], any en què es refermà a favor de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].<ref name=":0" /> El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el [[Marquès de Los Vélez|marquès de los Vélez]] va ocupar Montbrió, segons que sembla, sense trobar resistència, mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la [[Batalla de Cambrils]]. El 1868 amb la [[Revolució de 1868|revolució de setembre]], se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la [[Tercera guerra carlina|darrera carlinada]], el capitost carlí [[Cercós]] va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s'hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus. La majoria de telers existents pertanyien a l'industrial reusenc [[Leopold Suqué]], que el 1865 va ser amenaçat amb una vaga a la ciutat davant la negativa de tornar-los a Reus. Els sous que pagava a les famílies de Montbrió eren molt inferiors als que rebien els obrers de la seva fàbrica de Reus.<ref name=":0" />