Televisió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Manteniment i estandardització de plantilles
Línia 1:
[[Fitxer:Braun HF 1.jpg|miniatura|Televisor [[Braun|Braun HF 1]], un model de l'[[Alemanya]] dels anys 50]]
La '''televisió''' ("tele-", en [[grec]] "lluny" i "-visió" en [[llatí]] "visió" "veure" o "vista"), abreujat '''TV''', és un sistema de [[telecomunicació]] per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00132086.xml|títol = Enciclopèdia| consulta=01/09/2016|llengua = Català| editor = Enciclopèdia Catalana, SAU}}</ref>
 
La prehistòria de la televisió arrenca, en sentit estricte, dels descobriments tècnics més elementals que van fer possible la transmissió a distància de la imatge en moviment. Globalment, com succeïra amb la ràdio, s'ha de diferenciar entre els procediments tècnics que van permetre enviar les primeres imatges o sons d'una emissora a un receptor i en el moment en què el mateix senyal arribà a ser captat per un nombre elevat de receptors i va convertir el simple mitjà de comunicació en fenomen social.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Fernando y J. Ramón Pardo|nom = |títol = Esto es televisión|url = | llengua = castellà| editorial = Aula abierta salvat| pàgines = 64}}</ref>
 
== Història ==
Línia 27:
L'exploració de la imatge, que s'havia desenvolupat de forma progressiva per les experiències de Senlecq i Nipkow es qüestiona per l'exposició del principi de l'exploració entrellaçada desenvolupat per Belin i [[Toló]]. L'exploració entrellaçada resol el problema de la persistència de la imatge, les primeres línies traçades es perdien quan encara no s'havien traçat les últimes produint el conegut com a [[efecte onada]]. En l'exploració entrellaçada s'exploren primer les línies senars i després les parelles i es realitza el mateix en la presentació de la imatge. Brillounin perfecciona el disc de Nipkow perquè realitzi l'exploració entrellaçada col·locar unes lents en els forats augmentant així la brillantor captada.
 
El 1932 es realitzaren les primeres emissions a [[París]]. Aquestes emissions tenen una definició de 60 línies però tres anys després s'estaria emetent amb 180. La precarietat de les cèl·lules emprades per a la captació feia que caldria il·luminar molt intensament les escenes produint moltíssima calor que impedia el desenvolupament del treball en els platós.<ref>{{Ref-web|url = https://prezi.com/drzvzsc-ecoc/tecno-2/|títol = Inicis de la televisió}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.abc.es/ciencia/abci-quien-invento-television-mecanica-201601261156_noticia.html|títol = ¿Quién inventó la televisión mecánica?}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Fernando y José R. Pardo|nom = José|títol = Esto es televisión}}</ref>
 
La definició de les imatges del sistema mecànic emprat per Baird (originalment 30 línies i 12,5 imatges per segon), malgrat que va millorar notablement amb el transcurs del temps, sempre va ser pobre en comparació del sistema electrònic.
 
A [[França]], on diversos equips d'especialistes treballaven des de finals del segle XIX en la posada a punt del nou mitjà, va ser [[René Barthélemy]] qui va instal·lar (abril de 1935) un estudi de televisió a la parisenca Escola Superior d'Electricitat i va utilitzar la [[Torre Eiffel]] com a suport de la primera antena emissora. En pocs anys (1935-1939) els francesos van adoptar el sistema electrònic.<ref>{{Ref-web|url = http://recursos.cnice.mec.es/media/television/bloque1/pag1.html|títol = Media Televisión}}</ref>
 
=== La roda fònica ===
La roda fònica va ser el sistema de sincronització mecànic que millors resultats va donar. Consistia en una roda de [[ferro]] que tenia tantes dents com forats hi havia en el tambor o disc. La roda i el disc estaven units pel mateix eix. La roda estava en mig de dues bobines que eren recorregudes pel senyal que arribava de l'emissor. Al centre emissor es donava, al començament de cada forat, principi de cada línia, un pols molt més intens i ampli que les variacions habituals de les cèl·lules captadores, que quan era rebut en el receptor en passar per les bobines fa que la roda faci un pas posicionant el forat que correspon.<ref>{{Ref-web|url = https://sites.google.com/site/aniolbt/home/televisio-mecanica-el-disc-de-nipkow-i-la-roda-fonica/la-roda-fonica|títol = La roda fonica}}</ref>
 
=== La telefotografia ===
Línia 43:
El desenvolupament de la telefotografia va assolir el seu cim amb els "teleinscriptors", i el seu sistema de transmissió. Aquests aparells permetien rebre el [[Premsa|diari]] diàriament a casa del client, mitjançant la impressió del mateix que es feia des d'una emissora especialitzada.
 
Fins a la dècada de 1980 es va continuar fent servir el sistema de telefotografia per a la transmissió de fotografies destinades als mitjans de comunicació.<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~cgarci38/ceta/historia/telefoto.htm|títol = La telefotografia| consulta=|llengua = | editor =}}</ref>
=== Televisió electrònica ===
Estats Units va preferir la “televisió electrònica”, basada en els treballs del rus [[Boris Rosling]] qui, entre [[1907]] i [[1911]], havia fabricat el primer model de tubs de rajos catòdics, treball que es veuria complementat amb invenció del iconoscopio en el qual un feix d'electrons bombardeja una pantalla fosforescent, actuant com a receptor per recompondre la imatge que es transmet en forma d'impulsos electrònics.
 
La televisió opera sobre el principi que la llum visible que il·lumina un objecte pot ser transformada en ones electromagnètiques, i aquestes últimes convertides novament en llum per obtenir una imatge.<ref>{{Ref-web|url = https://lahistoriadelosmedios.wordpress.com/tag/television-electronica/|títol = LA TELEVISIÓN EN EL MUNDO. ORIGEN Y EVOLUCIÓN (II)| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://recursos.cnice.mec.es/media/television/bloque1/index.html|títol = Media televisión| consulta=|llengua = | editor =}}</ref>
 
=== En el receptor, el TRC ===
Línia 60:
La primera imatge sobre un tub de raigs catòdics es va formar el 1911 a l'[[Institut Tecnològic de Sant Petersburg]] i consistia en unes ratlles blanques sobre fons negre i van ser obtingudes per [[Boris Rosing]] amb col·laboració amb [[Vladímir Zvorikin]]. La captació es realitzava mitjançant dos tambors de miralls ([[sistema Weill]]) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon.
 
Els senyals de sincronisme eren generats per potenciòmetres units als tambors de miralls que s'aplicaven a les bobines deflectores del TRC, la intensitat de feix era proporcional a la il·luminació que rebia la cèl·lula fotoelèctrica.<ref>{{Ref-web|url = https://books.google.cat/books?id=uZcXALQFhNQC&pg=PA10&lpg=PA10&dq=el+receptor+el+trc&source=bl&ots=pik_mBBrFc&sig=4XH9PFn9Ut8eEcga_huzAGIU03Y&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjmwena8M7KAhXDWRoKHTxUAuIQ6AEIHzAA#v=onepage&q=el%20receptor%20el%20trc&f=false|títol = Receptores de la televisión| consulta=|llengua = | editor =}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0269130.xml|títol = TRC| consulta=|llengua = | editor =}}</ref>
 
=== En l'emissor, l'iconoscopi ===
Línia 73:
[[Fitxer:Bloque optico.JPG|miniatura|Bloc òptic d'una càmera de TV de CCDs.]][[Vladimir Zworykin]] realitzar els seus estudis i experiments de l'iconoscopi a la RCA, després de deixar [[Sant Petersburg]] i treballant amb [[Phil Taylor]] Farnsworth qui el va acusar de copiar els seus treballs sobre el dissector d'imatge.
 
Els transductors dissenyats van ser la base per les càmeres de televisió. Aquests equips integraven, i integren, tot el necessari per captar una imatge i transformar-la en un senyal elèctric. El senyal, que conté la informació de la imatge més els polsos necessaris per al sincronisme dels receptors, s'anomena senyal de vídeo. Una vegada que s'hagi produït aquest senyal, aquest pot ser manipulat de diferents formes, fins a la seva emissió per l'antena, el sistema de difusió desitjat.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0115190.xml|títol = Iconoscopi| consulta=|llengua = | editor =}}</ref><ref>{{format ref}} http://ingeniatic.euitt.upm.es/index.php/tecnologias/item/480-iconoscopio</ref>
 
=== El senyal compost per vídeo ===
Línia 84:
La codificació de la imatge es realitza entre 0 V per al negre i 0,7 V pel blanc. Per al sincronisme s'incorporen polsos de -0,3 V, la qual cosa dóna una amplitud total de la forma d'ona de vídeo d'1 V. El sincronisme verticals estan constituïts per una sèrie de polsos de -0,3 V que proporcionen informació sobre el tipus de camp i igualen els temps de cadascun d'ells.
 
El so, anomenat àudio, és tractat per separat en tota la cadena de producció i després s'emet al costat del vídeo en una portadora situada al costat de l'encarregada de transportar la imatge.<ref>{{Ref-web|url = http://www.wikilingua.net/ca/articles/t/e/l/Televisi%C3%B3n.html|títol = senyal de vídeo| consulta=|llengua = | editor =}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Miquel de Moragas Emili Prado|nom = |títol = La televisió pública a l'era digital|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn =}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = K. F. Ibrahim|nom = |títol = Rereptores de televisión|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn =}}</ref>
 
=== L'expansió del 1950 al 1960 ===
Línia 161:
 
=== La digitalització ===
Convertir (una representació analògica) en una representació digital.<ref>{{Ref-web|url = http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=digitalitzar&operEntrada=0|títol = digitalitzar| consulta=|llengua = | editor =}}</ref> La digitalització a la televisió té dues parts. D'una banda està la digitalització de la producció i per l'altra la transmissió.
 
La digitalització de producció es basava en el senyal de vídeo, però no va tenir èxit. El desenvolupament que sí que va tenir èxit va ser digitalitzar els components de vídeo, és a dir, la [[luminància]] i les diferències de color. La digitalització de transmissió es basava en la reducció del fluix binàri del senyal de vídeo digital, que, va donar lloc a una sèrie d'algorismes, basats en la transformada discreta del cosinus tant en el domini espacial com en el temporal, que van permetre reduir aquest fluix possibilitant la construcció d'equips més accessibles.<ref name="Ref"/>
Línia 199:
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la [[televisió terrestre]] convencional. L'emissió arriba als aparells de televisor a través d'un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La [[Televisió digital terrestre|TDT]] permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l'amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d'accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius. El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT. El 2003, la Generalitat de Catalunya atorgà la primera concessió de TDT a una societat privada (Emissions Digitals de Catalunya, integrada principalment pel [[Grupo Godó|Grup Godó]]). El març del 2008 el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el pla d'actuació de la TDT amb l'objectiu de garantir-ne la cobertura arreu de Catalunya. El 3 d'abril de 2010 tingué lloc l'anomenada [[apagada analògica]], per la qual la TDT substituí totalment el sistema de retransmissió analògic.<ref name="Ref"/><ref>{{GEC|0280862}}</ref>
 
Hi ha diversos formats per representar el color, desenvolupats per diferents països i que s'usen en funció de cada continent: el [[PAL]], el [[SECAM]] i el [[NTSC]]. Una vegada s'ha codificat la informació en color, aquesta es modula sobre una [[ona portadora]] amb diferent freqüència segons el canal, però sempre dins el rang [[UHF]] o [[VHF]] de l'[[espectre electromagnètic]]. Després el senyal es transmet per una [[antena]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0145372.xml|títol = televisió SECAM [televisió]| consulta=01/10/2016|llengua = Català| editor =}}</ref>
 
A partir del 3 d'abril de 2010, a Espanya, aquesta tecnologia quedà obsoleta. Introduint la nova tecnologia de transmissió terrestre, el TDT (Televisió Digital Terrestre).<ref>{{Ref-web|url = http://www.televisiondigital.gob.es/TDT/Paginas/que-es-tdt.aspx|títol = ¿Qué es la TDT?| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref> Mitjançant estàndards de vídeo com [[MPEG-2]] comprimeixen la informació aprofitant així amplada de banda i permetent més canals i noves funcionalitats en un mateix espai radio-elèctric. Hi ha diverses maneres de rebre televisió digital: de forma terrestre com anteriorment amb l'analògica ([[Televisió digital terrestre]] o [[TDT]]), via [[Televisió per satèl·lit|satèl·lit]], o via [[Televisió per cable|cable]].<ref>FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc (2004). “Las redes de telecomunicaciones de cable histórico: realidad y tendencias”. Revista de Comunicación de la SEECI (Sociedad Española de Estudios de la Comunicación Iberoamericana), Número 11, noviembre de 2004, año VII, pp. 67-89. ISSN 1576-3420 http://www.seeci.net/seeci/Numeros/Numero%2011/JFFond.pdf</ref>
 
=== Alta definició (HD) ===
Línia 217:
 
=== Televisió 3D ===
La [[Televisió 3D]] es va demostrar per primera vegada el 10 d'agost de 1928, per [[John Logie Baird]] en els locals de la seva empresa a Londres. Baird va ser pioner en una gran varietat de sistemes de televisió en 3D fent servir el tub electro-mecànic i de [[raigs catòdics]]. El primer televisor 3D va ser produït el 1935.<ref>{{Ref-web|url = http://www.fierasdelaingenieria.com/%C2%BFcomo-funciona-la-television-3d/|títol = ¿Cómo funciona la Televisión 3D?| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref>
 
Tot i que els televisors 3D són molt populars, la programació en 3D ha fracassat. De manera important, molts canals de televisió en 3D que es van iniciar a principis de l'any 2010 es van tancar a mitjans del mateix any.<ref name="banrepcultural">{{Ref-web|url = http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/ayudadetareas/comunicacion/medios_audiovisuales|títol = Los medios de comunicación audiovisual| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref>
 
=== Televisió per Internet ===
[[Fitxer:Mount Cargill TV Mast.jpg|miniatura|Torre de televisió terrestre|507x507px]]La Televisió per Internet o televisió en línia és la distribució digital de continguts de televisió a través d'Internet mitjançant la tecnologia de [[Flux de dades multimèdia|streaming]] de vídeo, generalment per les principals cadenes de televisió tradicionals.
 
Televisió per Internet no s'ha de confondre amb [[Smart TV]], [[IPTV]] o televisió a la web. La televisió intel·ligent es refereix a l'aparell de TV que compta amb un sistema operatiu incrustat. Televisió de Protocol d'Internet ( IPTV ) és un dels estàndards de la tecnologia de televisió per Internet per a ús de radiodifusió televisiva. Televisió a la web és un terme que es fa servir per als programes creats per una àmplia varietat d'empreses i individus per a la seva difusió a la televisió a Internet.<ref>{{Ref-web|url = http://tecnologia-informacion-ciencicia.blogspot.com.es/p/tv-por-internet.html?m=1|títol = ¿Qué es la televisión por Internet?| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref>
 
=== Gèneres televisius ===
Línia 232:
De gèneres populars d'entreteniment orientats a l'acció hi ha les [[Sèrie de televisió|sèries]] policials, de crim, de detectius, d'horror, o [[thriller]]s. No orientades a l'acció hi podem trobar les sèries mèdiques. La [[ciència-ficció]] pot ser d'acció o dramàtic, depenent de si emfatitzen les qüestions filosòfiques o les aventures. La [[comèdia]] és un gènere popular que inclou la [[comèdia de situació]] i els xous animats per a població adulta.
 
Altres: [[informatiu de televisió]], [[dibuixos animats]], [[info show]], [[meta-televisió]], [[telerealitat]], [[programa de debats]], [[programa infantil]], [[programa d'entrevistes]], [[programa del cor]], [[late show]], [[Concurs de televisió|concursos]], [[televisió educativa]], [[docugame]].<ref>{{Ref-web|url = http://es.slideshare.net/VernicaHerediaRuiz/gneros-y-formatos-en-tv|títol = Géneros y Formatos en Tv| consulta=01/10/2016|llengua = castellà| editor =}}</ref>
 
=== Fets rellevants ===
Línia 269:
* [[2005]]: Funcionament de la [[Televisió digital terrestre]] (TDT) a França.
:* El [[31 de març]] de [[2005]]: Un 35% de la població francesa és coberta.
:* Primera emissió d'[[IB3 Televisió|IB3]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/centres/b7002569/alumnes%20webs/web%20comunicaci%F3/televisi%F3.htm|títol = Fets rellevants| consulta=|llengua = | editor =}}</ref>
* [[2010]]: Funcionament de la TDT a Espanya. L'eliminació de la televisió analògica.