L'Aleixar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment i estandardització de plantilles
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''L'Aleixar''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Baix Camp]]. Segons dades del 2018 la seva població era de 864 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de [[Serra de la Mussara|La Mussara]], i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km<sup>2</sup>. Al límit del terme, tocant al de la [[Selva del Camp]], i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el [[Coll de la Batalla (Aleixar)|Coll de la Batalla]], que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de [[Maspujols]] i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de [[l'Albiol]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 47-54|isbn =}}</ref>
 
== Història ==
Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una [[vil·la]] romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = Toponímia de l'Aleixar i del seu terme|url = |edició = |llengua = |data = 1962|editorial = La Diputació|lloc = Tarragona|pàgines = 13|isbn =}}</ref> Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a [[Siurana]]. El 1184, el rei [[Alfons el Cast|Alfons I]] va lliurar part de les terres a [[Ferran d'Aleixar]], que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del [[comtat de Prades]]. El 1391, [[Joan I]] va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d'Empúries, i pobles del ponent català. La comunitat jueva arribà a tenir entre 160 i 180 membres, cosa que li permetia tenir [[aljama]] pròpia.<ref name=":0" />
 
El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791|url = |edició = |llengua = |data = 1978|editorial = Atenas|lloc = Barcelona|pàgines = 6 i 8|isbn =}}</ref>
 
El [[1872]] diversos veïns s'aixecaren amb els [[carlins]], cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos.<ref name=":0" /> El 1875 s'hi va produir un enfrontament entre [[carlins]] i liberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests últims. Després de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats.