Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
Va rebre entrenament militar en la seva joventut, però la seva educació en altres camps no era massa bona.
La primera magistratura que se li coneix és la d'[[edil curul]] l'any [[226 aC]] durant la qual va acusar al seu col·lega [[Gai Escantini Capitolí]] per un insult contra el seu fill, i Capitolí va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica després va ser escollit [[àugur]].
== Primer consolat ==
Línia 29:
Ja havia arribat l'estiu del [[212 aC]] i Siracusa seguia bloquejada. Llavors Marcel va detectar una zona de la muralla de Siracusa poc protegida i de nit va atacar en aquest punt i es va apoderar d'[[Epípoles]] i tot seguit dels barris de ''Tyche'' i ''Neapolis'' que van ser saquejats. Els cartaginesos sota Himilcó van fer un intent de salvar la ciutat però els seus atacs eren sistemàticament rebutjats. Marcel va renovar els atacs. Un cop d'estat interior dirigit per [[Mericus]], cap dels mercenaris hispans, va obrir les portes de la ciutat a Marcel que hi va entrar i la va sotmetre a saqueig Les vides dels habitants van ser respectades (alguns van morir com Arquímedes) però van quedar tant pobres que molts es van haver de vendre a si mateixos com esclaus per subsistir. Marcel es va apoderar del tresor i de les obres d'art, que va entregar als temples de Roma.
Els cartaginesos només controlaven Agrigent (governada per [[Hannó (210 aC)|Hannó]] i ara també per Epícides) com a ciutat important, però des d'allí [[Mutines]] feia incursions a l'interior. Marcel es va dirigir contra aquesta base i va derrotar a Hannó però no va ocupar la ciutat.
L'any [[211 aC]] es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al [[pretor]] Marc Corneli Dolabel·la quan encara '''Mutines''' resistia i [[Agrigent]] no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del [[triomf]] i només li va concedir una [[ovació]]. La va celebrar amb més magnificència que molts triomfs mercès al botí fet a Siracusa.
== Quart consolat ==
Va ser elegit cònsol per quarta vegada el [[210 aC]] junt amb [[Marc Valeri Leví]]. Només entrar en el càrrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Sicília. Tot i que alguns autors el lloen (especialment [[Plutarc]]), sembla que la seva conducta va ser prou criminal com per indignar els seus propis conciutadans. Diputats de les ciutats sicilianes van començar a presentar queixes al senat on van trobar força suport, si bé finalment van ratificar els seus actes. Tanmateix, com a procònsol li corresponia Sicília i el van obligar a bescanviar-la per Itàlia amb l'altre cònsol. Més endavant, els sicilians es van reconciliar amb Marcel i el van declarar patró de Siracusa, on es va establir un festival anual conegut com la ''Marcel·lea'' que es va celebrar fins al temps de [[Verres]] ([[73 aC]]).
Marcel com a cònsol es va unir a l'exèrcit consular a la [[Pulla]] i va conquerir [[Salàpia]], on el notable local [[Blasi]] li va obrir les portes, i després dues ciutats més al [[Samni]]. Mentre, Anníbal va sorprendre i aniquilar l'exèrcit de [[Gneu Fulvi Centumal II]] a la [[Segona Batalla de Herdonia]] i Marcel va marxar contra el cartaginès. Els dos exèrcits es van enfrontar prop de [[Numistro]] a [[Lucània]] en una batalla sense vencedor clar, i després Marcel ja només va fer moviments de poca importància. Cridat a Roma per celebrar els comicis, no hi va anar, i els va haver de dirigir un [[Dictador romà|dictador]] nomenat a l'efecte, Quint Fulvi.
Línia 43:
Al seu cinquè consolat el [[208 aC]] va ser enviat a [[Etrúria]], on va sufocar la revolta d'[[Arretium]] i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal, però uns auguris desfavorables el van aturar. Finalment, va arribar a Venúsia on era l'exèrcit consular i es va reunir amb el seu col·lega Tit Quint Crispí, que venia del [[Bruttium]].
Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament romà (entre Venúsia i [[Bàntia]]). En una missió de reconeixement, els romans van caure en una emboscada dels númides i van ser derrotats. El mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=927-931 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
== Referències ==
| |||