Acer: diferència entre les revisions

L{{'}}'''acer''' és un [[material]] [[metall|metàl·lic]] format bàsicament per un [[aliatge]] de [[ferro]], [[carboni]] i de vegades alguns additius. La quantitat de carboni no supera l'1,76% en [[pes]]<ref group="nota">A mitjans del {{segle|XX}} existien 2 versions del diagrama d'equilibri dels acers. En la versió alemanya (o ''europea'') la composició límit dels acers s'establia en el 1,7% de carboni mentre que a l'anglo-nord-americana (o''americana'') el límit s'establia en el 2,1%. Avui dia la fracció límit de carboni en els acers des del punt de vista metal·lúrgic s'estableix al voltant del 2,1% de carboni. {{ref-web|url = http://members.lycos.nl/cvdv/ironcarbondiagrams/Wordermann1959.htm|títol = Iron Carbon diagrams over the Years|autor = Cees van de Velde |consulta = 14 de juny de 2007}}</ref> del total de ferro i carboni, i els [[percentatge]]s habituals són entre 0,2% i 0,3%.

Percentatges majors que el 2,0% i fins al 4% de carboni donen lloc a [[Fosa (metal·lúrgia)|foses]] trencadisses que no es pot [[forja]]r.<ref>{{ref-llibre|cognom=Serra Subirà |nom= Eduard |títol=Guia de l'escultor per a escultors novells |url=http://books.google.cat/books?id=2oiWUutSAzQC&pg=PA86&dq=fosa+trencadissa&hl=ca&ei=wqXtTfLrIovUsgbCgMmBBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=fosa%20trencadissa&f=false |editorial=Edicions Universitat Barcelona |pàgines=p.85 |isbn=8447534359}}</ref> Aquesta circumstància, però, se circumscriu als [[Acer al carboni|acers al carboni]] en els quals aquest últim és l'únic element aliable o els altres presents ho estan en quantitats molt petites, ja que, de fet hi ha multitud de tipus d'acer amb composicions molt diverses que reben denominacions específiques en virtut ja sigui dels [[element químic|elements]] que predominen en la seva composició (acers al [[silici]]), de la seva susceptibilitat a certs tractaments (acers de cementació), d'alguna característica potenciada ([[Acer inoxidable|acers inoxidables]]) i fins i tot en funció del seu ús (acers estructurals). Normalment aquests aliatges de ferro s'engloben sota la denominació genèrica d''''acers especials''', raó per la qual aquí s'ha adoptat la definició dels comuns o "al carboni" que, a més de ser els primers fabricats i els més emprats, i aproximadament el 90% de l'acer comercialitzat és "al carboni".<ref>{{ref-llibre|cognom = Ashby|nom = Michael F.|coautors = & David R. H. Jones|títol = Engineering Materials 2|anyarxiu = 1.986|edició = corregida|any = 1992|editorial = Pergamon Press|lloc = Oxford|llengua = anglès|isbn = 0-08-032532-7}}</ref> serveixen de base per als altres. Aquesta gran varietat d'acers va portar a [[William Siemens]] a definir l'acer com «un compost de ferro i una altra substància que incrementa la seva resistència».<ref>''Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo I'', Montaner i Simón Editors, Barcelona, 1887, p. 265</ref>

Per la varietat ja apuntada i per la seva disponibilitat –els seus dos elements primordials abunden en la naturalesa facilitant la seva producció en quantitats industrials–,<ref group="nota">S'estima que el contingut en ferro de l'escorça terrestre és de l'ordre del 6% en pes ([http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fe/geol.html enllaç]), mentre que el [[carbó vegetal]] va poder fàcilment obtenir-se de les masses forestals per a l'elaboració de l'acer pel procediment de la [[farga catalana]]. La industrialització de l'acer va comportar la substitució del carbó vegetal pel [[carbó|mineral]] l'abundància del qual, a l'escorça terrestre, es calcula al voltant del 0,2% ([http://www.webelements.com/webelements/elements/text/C/geol.html enllaç]).</ref> els acers són els aliatges més utilitzats en la [[maquinària|construcció de maquinària]], [[eina|eines]], [[edifici]]s i [[Enginyeria civil|obres públiques]], havent contribuït a l'alt nivell de desenvolupament tecnològic de les [[industrialització|societats industrialitzades]].<ref name="enciclopèdia"> {{ref-llibre|cognom= Diversos autors|títol = Enciclopèdia de Ciència i Tècnica. Tomo 1 Acer|any = 1984|editor = Salvat Editores S.A.| isbn = 84-345-4490-3}}</ref> Tanmateix, en certs sectors, com la construcció [[aeronàutica]], l'acer gairebé no s'utilitza a causa del fet que és un material molt dens, gairebé tres vegades més dens que l'[[alumini]] (7.850 kg/m³ de densitat enfront dels 2.700 kg/m³ de l'alumini).

L'acer era conegut en l'[[Edat antiga |antiguitat]], i potser podria haver estat produït pel mètode de ''boomery'' –fosa de ferro i els seus òxids en una xemeneia de pedra o altres materials naturals resistents a la calor, i en el qual es bufa aire–, perquè el seu producte, una massa porosa de ferro (''bloom'') contingui carboni.<ref>{{ref-web|cognom = Wagner|nom = Donald B.|títol = Early iron in China, Korea, and Japan|url = http://www.staff.hum.ku.dk/dbwagner/KoreanFe/KoreanFe.html|consulta = 2007.02.28}}</ref> Alguns dels primers acers provenen de l'Est d'Àfrica, datats cap al 1400 aC.<ref>[http://www.wsu.edu/~dee/CIVAFRCA/IRONAGE.HTM Civilizations in Africa: The Iron Age South of the Sahara]</ref> Al {{segle|IV|-|s}} armes com la [[falcata]] van ser produïdes a la [[península Ibèrica]].

* {{Ref-llibre|cognom= Millán Gómez|nom=Simón|títol = Procediments de Mecanitzat|data = 2006|editor = Madrid: Editorial Paraninfo|isbn = 84-9732-428-5 }}

* {{Ref-llibre|cognom= Sandvika |nom=Coromant|títol = Guia Tècnica de Mecanitzat|any = 2006|editor = AB Sandvika Coromant 2005.10 }}

* {{Ref-llibre|cognom= Larbáburu Arrizabalaga |nom=Nicolás |títol = Màquines. Prontuario. Tècniques màquines eines|any = 2004

* {{Ref-llibre|cognom= Diversos autors|títol = Enciclopèdia de Ciència i Tècnica |data = 1984|editor = Salvat Editores S.A|isbn = 84-345-4490-3 }}

* {{Ref-llibre|cognom= Colasante |nom=Luis|títol = L'étude des superfícies de l'acier inoxydables austénitique AISI 304 après une Déformation plastique et un procediment d'abrasió.|data = 2006|editor = Veneçuela, Mèrida: universitat de Los Andes }}