Marc Terenci Varró Lucul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -en certa mesura +en certa manera
m neteja i estandardització de codi
Línia 7:
L'any [[73 aC]] va succeir al seu germà com a [[Cònsol romà|cònsol]] juntament amb [[Gai Cassi Longí Var]]. Aquell any es va dictar una llei per la distribució de gra entre les classes baixes, la''[[Lex Terentia et Cassia]]''. Va obtenir al final del període la província de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i allí esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera. I efectivament va derrotar els [[dardanis]] i [[bessis]] i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre els [[Hemus]] i el [[Danubi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Decline of the Roman republic |url=http://books.google.cat/books?id=OFMOAQAAIAAJ&pg=PA30&dq=Lucullus+danube&hl=ca&sa=X&ei=MlAWT72VGIGYhQeZ3N2aAw&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Lucullus%20danube&f=false |llengua=anglès |editorial=Bell |data=1869 |pàgines=vol.3, p.20 |isbn= }}</ref> matant i mutilant als bàrbars que queien a les seves mans de la manera més cruel. Fins i tot va atacar alguna de les ciutats gregues de l'[[Euxí]] que haurien fet algun acte hostil, ja que va agafar successivament als caps d de les ciutats d'[[Apol·lònia de l'Euxí|Apol·lònia]], [[Cal·làtia]], [[Tomi]] i [[Istros]] i alguna més de segon ordre. En tornar a Roma l'any [[72 aC]] va rebre els honors del [[triomf]] que va celebrar el [[71 aC]]
 
L'any [[67 aC]] va ser un dels deu llegats enviats a [[Àsia (província romana)|Àsia]] per fixar els afers a la zona i establir el [[Pont (província romana)|Pont]] com a província romana, propòsit que va veure frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situació. En acabar la missió [[Gai Memmi Gemel|Gai Memmi]] el va portar a judici acusant-lo d'actes il·legals, acusació que va acabar amb la seva absolució.
 
En endavant va ser un dels dirigents del partit aristocràtic o dels [[optimats]]. El [[65 aC]] va testimoniar contra el tribú [[Gai Corneli]] junt amb altres aristòcrates ([[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], [[Quint Lutaci Catul el jove|Catul]], [[Quint Cecili Metel Pius|Metel Pius]] i [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)|Marc Lèpid]]). Encara que va tenir alguna discrepància amb [[Ciceró]], n'era un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiració de [[Catilina]], demanant l'execució dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador. Al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oració funerària del seu germà l'any 58 o [[57 aC]]) i encara vivia el [[56 aC]] any en què s'oposava a l'enviament de Pompeu a Egipte. Mesos després encara participava en debats al senat. A partir d'aquí ja no se'l menciona, cosa que segurament indica que va morir l'any [[54 aC]] o poc després. En tot cas era mort en iniciar-se la [[Segona Guerra Civil romana|segona guerra civil]] el [[49 aC]].
 
Sabem molt poc del caràcter de Marc Licini Lucul·le, a part dels elogis una mica generals de Ciceró, que sembla disposat a situar-lo al mateix nivell que el seu germà molt més conegut. Però si podem jutjar pel relat de les crueltats comeses en la seva campanya contra els bessis, Marc no posseïa el caràcter humà del seu germà gran. Ciceró el menciona com a orador de considerables mèrits. Sembla que va participar en certa manera en el gust del seu germà pel luxe i la magnificència, encara que no en un gran excés.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=837-838 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
 
== Referències ==