Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Pi i Margall»

m
Manteniment i estandardització de plantilles
m (Manteniment de plantilles)
m (Manteniment i estandardització de plantilles)
{{AP|Sexenni democràtic|Primera República Espanyola}}
El triomf de la [[Revolució de 1868]] li va permetre tornar a Espanya i ser elegit diputat en les Corts constituents.
Es va erigir com un dels grans líders del [[republicanisme]], amb un vessant federalista i proper al [[socialisme]], el que li permetia connectar millor amb les aspiracions socials de les classes treballadores i amb les aspiracions de descentralització política de la seva ciutat natal. També s'ha situat com a introductor del federalisme d'arrel llibertària, és a dir, va promoure que les decisions transcendents s'han de prendre des de la base ciutadana i territorial, tot fent de l'estat un simple ens coordinador.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Diez|nom = Xavier|títol = L'anarquisme fet diferencial català|url = http://www.viruseditorial.net/pdf/anarquisme_fet_diferencial_catala_baixa.pdf|edició = |llengua = català|data = | editorial = Virus|lloc = Barcelona|pàgines = 36|isbn = 978-84-92559-44-2}}</ref>
 
En conseqüència, es va oposar al caràcter monàrquic de la [[Constitució Espanyola de 1869|Constitució]] de [[1869]], i - ja com a màxim dirigent del [[Partit Republicà Federal]], des de [[1870]] - va combatre el regnat d'[[Amadeu de Savoia]]. Quan aquest va abdicar, va ser un dels impulsors de la proclamació de la [[Primera República Espanyola]] ([[1873]]) i es va impulsar el [[Projecte de Constitució Espanyola de 1873]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martí Gilabert |nom=Francisco |títol=La Primera República Española 1873 -1874 |url= http://books.google.cat/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA53&dq=constitucion+espa%C3%B1ola+1873&hl=ca&sa=X&ei=h3sjU6SDJI6o0wWmuIFo&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=constitucion%20espa%C3%B1ola%201873&f=false |llengua= castellà | editorial=Ediciones Rialp |data=2007 |pàgines=55 |isbn=8432136514}}</ref>
Després del [[cop d'estat]] de [[1874]] que va restablir la [[monarquia]] [[Dinastia borbònica|borbònica]], Pi i Margall es va retirar temporalment de la política i es va dedicar al seu treball com a advocat i escriptor. En els anys vuitanta, aprofitant la tolerància dels governs liberals, va tornar a l'activitat pública per a reorganitzar els republicans federals. Confiant en les possibilitats d'èxit que els oferiria la restauració del [[sufragi universal]] el [[1890]], va crear en aquell mateix any un diari propi, ''El nuevo régimen'', i va impulsar la definició del programa del partit el [[1894]]. El seu prestigi li va permetre ser elegit diputat en [[1886]], [[1891]] i [[1893]]; però va perdre popularitat en ser l'únic líder republicà que no es va deixar arrossegar per l'ardor nacionalista durant la [[Guerra d'Independència cubana|Guerra de Cuba]] ([[1895]]-[[1898]]). Va propugnar la concessió de la independència a les colònies i es va oposar a la guerra contra els [[Estats Units]], model de democràcia republicana i federal. Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref>
 
Pi i Margall va ser l'introductor a la península de la llengua auxiliar internacional [[esperanto]] amb un article a ''El Nuevo Régimen''&nbsp;el gener de [[1898]].<ref>{{Ref-web|url = http://elpais.com/elpais/2014/05/23/opinion/1400859603_707395.html|títol = Pi y Margall, cosmopolita| consulta = 13 de setembre de 2014|llengua = castellà| editor =}}</ref> A aquest article li seguirien dos més poc abans de la seva mort.<ref>{{Ref-web|url = http://enesperantujo.blogspot.com.es/2012/11/pi-y-margall-federalista-y-esperantista.html|títol = Pi y Margall, federalista y esperantista| consulta = 13 de setembre de 2014|llengua = castellà| editor =}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.eventoj.hu/steb/gxenerala_naturscienco/enciklopedio-1/encikl-a.htm|títol = Enciklopedio de Esperanto| consulta = 22 de setembre de 2014|llengua = esperanto| editor = Literatura Mondo|data = 1933-1934}}
</ref>
 
1.957.910

modificacions