|
| premis = [[Creu de Sant Jordi]] ([[2006]])<br>[[Premi Joan Salvat-Papasseit]] ([[1959]])<br>[[Premi Carles Riba]] ([[1975]])<br>[[Premi Josep Maria de Sagarra]] ([[1981]])
}}
'''Joan Argenté i Artigal''' ([[Badalona]], [[21 de juny]] de [[1931]] – [[6 d'agost]] de [[2015]])<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/argente-i-artigal-joan|títol = Joan Argenté i Artigal|consulta = 28 març 2015|editor = [[Institució de les Lletres Catalanes]]|data = 26 desembre 2013}}</ref> va ser un [[poeta]] [[Catalunya|català]]. Al llarg de la seva vida va combinar la seva activitat en les lletres amb l'[[Advocat|advocacia]]. Va conrear la [[poesia]], la [[dramatúrgia]] i també va [[Traducció|traduir]] obres poètiques i teatrals al català. Es va donar a conèixer als [[Dècada del 1950|anys cinquanta]] i va publicar el seu primer llibre el [[1960]], amb el qual va guanyar el [[Premi Joan Salvat-Papasseit]], un dels diversos premis i reconeixements que va rebre al llarg de la seva vida, un dels darrers dels quals fou la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] el [[2006]].<ref name=":4" />
== Biografia ==
Va néixer al carrer de Sant Isidre, al [[Centre (Badalona)|centre de Badalona]], el 1931, on va viure gairebé tota la seva vida.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.espaibetulia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=11&Itemid=25|títol = Joan Argenté i Artigal|consulta = 28 març 2015|editor = Espai Betúlia. Centre de la paraula i les lletres}}</ref> Fill d'un fabricant de cosmètics i d'una mestra.<ref name=":1">{{Ref-web|url = https://www.youtube.com/watch?v=_aJwcFaXXjM|títol = L'Argenté de Badalona - Concert-Documental|consulta = 28 març 2015|llengua = |editor = [http://kzoomusic.com/ Kzoo Music]|data = 9 febrer 2015|format = Vídeo}}</ref> Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el laboratori cosmètic familiar va fer fallida i la seva mare es va veure obligada a tornar a exercir de mestra, primer a [[l'Hospitalet de Llobregat]] i, després, a [[Vilalba Sasserra]], poblacions on Argenté també s'hi va traslladar, va esdevenir alumne de la seva mare.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> De tornada a Badalona. Va cursar el batxillerat a l'[[Institut Albéniz de Badalona|Institut Isaac Albéniz]], on va rebre la gran influència de l'historiador [[Enric Bagué i Garriga|Enric Bagué]] i, sobretot, de [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]], la seva mestra, que li va ensenyar [[filosofia]] i [[alemany]], però que també li va despertar la passió per la literatura i el teatre.<ref name=":0" /><ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> Va cursar estudis universitaris de Dret a la Universitat de Barcelona, de la promoció de [[1948]]-[[1953]], va rebre el [[Premi Duran i Bas]] de Llicenciatura el 1953, atorgat per l'[[Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona]].<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/argente-i-artigal-joan|títol = Joan Argenté i Artigal|consulta = 28 març 2015|editor = [[Institució de les Lletres Catalanes]]|data = 26 desembre 2013}}</ref><ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Subiràs i Puigbet|nom = Marçal|article = Joan Argenté i Artigal: entre l'intimisme i l'experimentació|publicació = reduccions: revista de poesia|url = http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47213/58343|pàgines = 72-74|any = 1992|exemplar = núm. 56}}</ref> Va exercir l'advocacia al llarg de la seva vida, tot compaginant-la amb les lletres.<ref name=":0" />
Va donar a conèixer els seus primers poemes la segona ''Antologia Poètica Universitària'' l'any [[1950]].<ref name=":4">{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0005041.xml|títol = Joan Argenté i Artigal|consulta = 28 març 2015|editor = [[Grup Enciclopèdia Catalana]]|obra = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref> El seu primer llibre de poesia va ser ''El temps de tants dits'', publicat el [[1960]], que va guanyar el [[Premi Joan Salvat-Papasseit]] el [[1959]]. Més tard va escriure ''Moviment peristàltic o'' ''aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa'' ([[1976]]), ''Cicle, bicicle, tricicle'' ([[1967]]) i ''Seminocturn, semidiürn'', que va ser premiat amb el [[Premi Carles Riba]] el [[1975]].<ref name=":0" /> Aquestes quatre obres, corpus poètic d'Argenté, van quedar compilades a ''Obres Poètiques. Cicle, bicicle, tricicle i altres llibres'' l'any [[2001]].<ref name=":0" /><ref name=":2" /> El mateix any va publicar una nova obra, el ''Poema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l'Ecologia'', que recollia l'encàrrec del text d'un espectacle de llum i so realitzat pel rector de Gallifa.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref>
Va ser traductor del [[francès]] al català. Va traduir ''Un captiu enamorat'' de [[Jean Genet]] el [[1988]], a més també va traduir poemes de [[Jacques Prévert]],<ref name=":2" /> al qual va admirar durant tota la seva vida,<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> i obres teatre de diversos autors com ''La leçon'' i ''Le salon de l'automobile ''d'[[Eugène Ionesco]] i ''La Balada del Gran Macabre'' de [[Michel de Ghelderode]], per la qual va guanyar el [[Premi Josep Maria de Sagarra]] a la millor traducció teatral el [[1981]].<ref name=":3" /><ref name=":4" /> També va adaptar cançons de [[Jacques Brel]], [[Léo Ferré]] i [[Henri Tachan]].<ref name=":2" />
També va escriure l'obra de teatre ''Volem vi'', que fou estrenada a la Cúpula del Coliseum (Barcelona) l'any [[1964]] de la mà de la companyia [[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual|EADAG]].<ref name=":2" />
La seva activitat com a poeta, traductor i articulista sempre va anar en la direcció de recuperar la vida cultural catalana i, especialment, per recuperar l'oficialitat del català, i per això va participar activament en el teatre i la cançó, amb l'adaptació al català de nombroses obres i cançons. Va ser patró de la [[Teatre Lliure|Fundació Teatre Lliure]].<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> En aquest sentit, va ser una important personalitat pública de la cultura badalonina. La seva figura va tenir una gran importància des dels anys seixanta als setanta del {{segle|XX}}. Quan es va establir com a advocat, ben aviat s'interessà pel redreçament de la [[cultura catalana]] a la ciutat. S'uní a diverses iniciatives. Va formar part d'un grup de pintors i artistes badalonins coneguts com a [[REM (Badalona)|REM]], constituït el [[1958]], que tenien la intenció de superar l'academicisme que imperava a l'època i anar a l'avantguarda de l'art i la literatura. Als anys seixanta va fer diverses col·laboracions, especialment amb l'[[Orfeó Badaloní]], del qual llavors n'era president [[Josep Gual i Lloberes]], on va presentar recitals poètics, va publicar poemes al seu butlletí i va organitzar exposicions de pintura, a més va crear i adaptar cançons pel grup [[Estrop]], dirigit per [[Màrius Sampere i Passarell|Màrius Sampere]], sorgit de l'Orfeó. També va aparèixer en programes de ràdio i participà en altres entitats culturals, com el [[Museu de Badalona]].<ref name=":0" /><ref name=":1" />
El [[1977]] va ser pregoner de la Festa Major de [[Vilafranca del Penedès]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~boada/estalella/fmpr77.htm|títol = Pregoner del 1977|consulta = 30 març 2015|editor = CEIP Estadella Graells|any = 1999}}</ref> i el [[5 de maig]] del [[2000]] de les [[Festes de Maig (Badalona)|Festes de Maig]] de Badalona.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Redacció|nom = |article = Programació de les Festes de Maig|publicació = Bétulo|url = http://www.a16-01.com/pdfs/BET/2000/BET000401014.pdf|pàgines = 14|exemplar = núm. 2|mes = abril|any = 2000}}</ref>
A banda dels premis literaris, l'any [[2006]] la [[Generalitat de Catalunya]] va atorgar-li la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] com a reconeixement a la seva tasca i dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes. Entre el [[2010]]-[[2011]], amb motiu de la [[Capital de la Cultura Catalana|Capitalitat de la Cultura Catalana]] de Badalona, l'Espai Betúlia li va dedicar una exposició anomenada ''Joan Argenté, l'home i el personatge''<ref name=":0" /><ref name=":2" />'' ''i va editar un catàleg homònim amb informació sobre la vida i trajectòria del poeta.<ref name=":5">{{Ref-publicació|cognom = Membrives|nom = Marta|article = Joan Argenté cedeix a la ciutat el seu fons artístic i cultural|publicació = [[El Punt Avui]]|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/419575-joan-argente-cedeix-a-la-ciutat-el-seu-fons-artistic-i-cultural.html|data = 03-06-2011}}</ref> El [[28 de març]] de [[2015]] fou inaugurada una biblioteca a Badalona amb el seu nom com a reconeixement a la seva carrera artística i la seva relació amb la ciutat.<ref>{{Ref-web|url = http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB066344#wlp_detall_noticia|títol = Noticia de la inauguració de la Biblioteca de Canyadó i Casagemes-Joan Argenté|consulta = 28 març 2015|editor = [[Ajuntament de Badalona]]|data = 27 març 2015}}</ref>
Argenté va morir la matinada del 6 d'agost de 2015. No obstant això, des de [[2008]] havia anat desapareixent de la vida pública a causa d'una malaltia. Inicialment tancat a casa seva, després va ingressar a una residència geriàtrica.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> Una de les seves darreres accions va ser l'any [[2011]], quan va fer donació del seu fons artístic i cultural a la ciutat de Badalona, que anirà a parar al Museu de Badalona. El seu fons inclou elements diferents: obres pictòriques de diversos artistes, alguns badalonins com [[Josep Villaubí i Pons|Josep Villaubí]] i [[Gerard Sala]], la seva biblioteca amb centenars de llibres, alguns signats pels mateixos autors, les distincions que va rebre al llarg de la seva vida, així com tota la seva obra poètica, i el material del seu despatx, tant el mobiliari com els papers, correspondència i reculls de premsa que conservà al llarg dels anys.<ref name=":5" />
== Estil ==
La seva poesia és polièdrica i no segueix cap corrent concret ni moda, fins i tot té punts excèntrics. Es construeix a partir de la realitat, d'experiències personals i del paisatge quotidià que l'envolta. En els seus inicis encara manté influències de [[Salvador Espriu]], [[Joan Salvat-Papasseit]] i [[Tomàs Garcés]], però amb una gran vocació intimista i d'experimentació que s'anirà desenvolupament amb els anys, creant un estil propi, experimentant amb els sons, frases fetes i jocs de paraules. El seu univers poètic interroga les relacions entre el jo i els altres, no arriba a donar conclusions contundents, però sí que planteja l'absurd i la transcendència de la vida humana. D'altra banda, la seva poesia juga amb elements molt diferents els quals aconsegueix lligar que poden ser cultes, populars, escatològics, científics o espirituals, i conforma un discurs líric narratiu. En termes generals mantindrà les mateixes preocupacions i temàtiques a les seves obres, per exemple el tema essencial del temps a ''El temps de tants dits'' i ''Seminocturn, semidiurn'', on es tracten els records, les vivències, la nostàlgia i la melangia i la cruesa del tràngol de la vida, respectivament.<ref name=":1" /><ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Subiràs i Puigbet|nom = Marçal|article = Joan Argenté i Artigal: entre l'intimisme i l'experimentació|publicació = reduccions: revista de poesia|url = http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47213/58343|pàgines = 72-74|any = 1992|exemplar = núm. 56}}</ref><ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref>
== Publicacions ==
|
