Guerra franco-índia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 105:
Aquest quart any de guerra es va caracteritzar per un trasllat del conflicte franco-britànic a Europa, de manera que no hi va haver a Amèrica més que un parell d'enfrontaments destacables.<ref group="nota">En esclatar la guerra a Europa, les dues potències van deixar d'enviar efectius a Amèrica tement que al Vell Món fossin més necessaris, però Anglaterra aviat va reprendre l'enviament de soldats doncs la seva aliada [[Prússia]] no necessitava suport terrestre, només marins. Vegeu "Historia Universal Planeta" de Josep Fontans </ref>
 
La més destacable va ser la [[Batalla de Fort William Henry]].<ref name=SWJ/> Es va produir als voltants de llac George entre el [[3 d'agost|3]] i el [[6 d'agost]]. L'exèrcit francès, liderat pel general [[Louis-Joseph de Montcalm]], va atacar i bombardejar Fort William Henry durant sis dies. El general britànic al comandament del fort, [[George Monro]], va demanar ajuda a Daniel Webb, que estava al comandament de [[Fort Edward]]. Aquest la hi va negar, per la qual cosa Monro, va acabar rendint-se i lliurant la fortificació. Montcalm va permetre als anglesos retirar-se fins a Fort Edward per haver-se defensat amb tant valor. No obstant això els aliats indígenes dels francesos, desobeint a Montcalm, van perseguir la columna i van matar uns dos-cents homes, dones i nens.
 
La pèrdua de Fort William Henry va ser un cop dur per als plans britànics de conquerir aviat [[Quebec]] i [[Mont-real]]. L'altra derrota que van patir els anglesos a finals d'aquest any va ser a mans d'una coalició de guerrillers acadis i indis [[micmac]]. Aquests van tendir una emboscada a un destacament de regulars britànics que estaven fent treballs en un bosc proper a Annapolis, a Nova Escòcia.<ref name="ICE"/> No obstant això, els guerrillers no van arribar a aprofitar la seva victòria i no van ocupar Annapolis.