Marge: diferència entre les revisions

Un '''marge''' o una '''espona''' és una paret de [[pedra seca]] (sense gens de [[morter]]) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una [[marjada]] (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen [[cultiu en feixes|feixes]] i bancals). També s'han utilitzat els marges per sostenir vies de comunicació com camins i carreteres o superfícies de terra per arreplegar neu.

 

 

Els marges són molt freqüent per tot el territori del Mediterrani i allà on hi ha pedra abundosa i desnivell, com ara a la [[Serra de Tramuntana]] de [[Mallorca]], a la [[Vall de Laguar]] ([[Marina Alta]]), a la zona de [[Cadaqués]] ([[Alt Empordà]]), al [[Priorat]], a les [[Garrigues]], a la [[Terra Alta]], a [[Cinque Terre]] (en [[lígur]]: Çinque Taere) a la [[Ligúria]], etc.<ref>[http://www.conselldemallorca.cat/?id_section=3439%20 ''Anàlisi comparativa de la Serra de Tramuntana amb altres territoris''], Consell de Mallorca, Territori i paisatge.</ref><ref>[http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/directori.php Paisatges de la pedra seca], Observatori del Paisatge.</ref>

 

== Tipus de paredats en els marges<ref>Múltiples autors (2000). ''Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació.'' Comissió Europea, Association de Développement Infographique, Università di Genova, Consell de Mallorca. http://www.conselldemallorca.net/media/22992/PATTER_baixa_res.pdf</ref> ==

* Paredat irregular poc adobat: la pedra s'ha treballat mínimament a fi d'obtenir unes peces fusiformes que en faciliten la col·locació i I'estabilitat. Les pedres es presenten sense una organització definida.

* Paredat irregular molt adobat: la cara de la pedra mostra signes evidents d'haver estat retocada fins a aconseguir una cara ben plana, amb la qual cosa el resultat es una superffcie del marge prou regular.

* Paredat poligonal: la pedra es treballa fins a aconseguir formes irregulars definides per segments perfectament lineals. Aquestes peces s'encaixen acuradament a fi d'obtenir una junta ben closa. La recerca de la perfecció de la cara arriba a I'extrem d'adobar-Ia, fins i tot en haver acabat el marge.

 

La part superior dels murs dels marges pot tenir diversos acabaments o coronaments. Les formes de coronament més comunes consisteixen en un anivellament de les pedres de la filada superior (rasant) o en una filada superior formada per un seguit de pedres amb formes més o manco rectangulars que clouen el marge (corona). Altres maneres de coronar el marge són:

* el coronament amb volada: forma d'acabament amb unes lIoses volades sobre les quals es col·loca terra a fi de travar les peces de pedra i aprofitar al màxim I'exigu espai de conreu; s'associa preferentment a marjades estretes de pissarra.

* el coronament sobreelevat: superposició de diferents formes de coronament en un mateix marge.

 

== Vegeu també ==