Mari (llengua): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
WD Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
|iso2=mhr
|iso3=mrj
|sil= mrj [[Txeremís oriental]] <br/>mhj [[Txeremís occidental]]
}}
El '''marí''' (mari: марий йылме, [[rus]] марийский язык), antigament conegut en rus com a '''txeremís''' ([[rus]] черемисы, черемисский язык), és una [[llengua]] de la família [[llengües finoúgriques|finoúgrica]] afí a les [[llengües pèrmiques]] ([[komi (llengua)|komi]] i [[udmurt]]) i a les parles [[mordovià|mordovianes]], que té estatut d'oficialitat a la [[Marí El|República de Marí El]], a la [[Federació Russa]]. Compta amb més de 600.539 parlants.
== Etnònim ==
El mot ''mari'' ve de la seva pròpia autodesignació марий (mari), que pot haver estat manllevada del terme indoari *mar- (< PIE *mer-) 'home, mortal'. L'antiga denominació russa ''txeremís'' (rus: черемисы, черемисский язык) també apareix en formes medievals com a черемись, сармыс, цармис; [[tàtar]]: Çirmeş / Чирмеш; [[txuvaix]]: Çармăс); arran de la [[revolució russa]] la designació d'aquest poble en rus passà a basar-se en el nom genuí d'aquest poble.
== Situació lingüística ==
Molts maris viuen en àrees rurals i només un 25% d'ells viu a les ciutats. A la capital de [[Marí El]], [[Ioixkar-Olà]], els maris són un 23%. A finals dels 1980 (cens de 1989) els maris eren 670,868, dels quals 80% (542,160) tenien el mari com a primera llengua i el 18,8% no la parlaven. A Marí El, l'11,6% afirmen que el mari no és la seva primer llengua. Un informe de l'Institut de Recerca Mari afirma que més del 3/4 dels maris considera la seva llengua com el tret més important de la seva identitat, seguit per la cultura tradicional (61%) i el comú passat històric (22%), religió (16%), caràcter i mentalitat (15%) i aparença (11%). L'assimilació cultural vers el rus s'ha accentuat durant el període comunista: el cens del 1926 indicà que el 99% dels mari consideraven el mari com a primera llengua, mentre que el del 1989 ha baixat al 81%. En els darrers anys s'ha mostrat algunes evidències qualitatives per a revertir la tendència.
Durant l'[[imperi Rus]] no hi hagué cap suport a la llengua mari, i no hi hagué cap mena d'educació en aquesta llengua llevat alguns texts eclesiàstics de l'[[Església Ortodoxa Russa]]. Després de la [[Revolució russa]], es produí un període de suport a les cultures minoritàries de l'[[URSS]], però quan Stalin assolí el poder absolut retornà la russificació. Mentre que el desenvolupament de la llengua literària mari continuava,,l'edudació en mari només era possible a les escoles d'educació elemental durant el període soviètic, però es reservà a les escoles dels poblets el 1970–1980s. El període de [[glàsnost]] i [[perestroika]] el 1990s donà oportunitat de renaixement dels esforços per a expandir l'ús de la llengua mari en educació i a l'esfera pública. La nova constitució de [[Mari El]] reconeixia la llengua mari com a oficial a la república, juntament amb el rus. Actualment, la llengua i cultura mari són ensenyades a 226 escoles. Al Departament d'Història i Filologia de la Universitat Estatal Mari i a l'escola de mestres de Krupskaia (Ioixkar-Ola), més de la meitat de les classes s'ofereixen en mari.
== Vegeu també ==
* [[Literatura mari]]
* [[Mari Ushem]]
Línia 57:
* Lewy E., Tscheremissische Grammatik, Leipzig, 1922 (Meadow);
* Wichmann Y., Tscheremissische Texte mit Wörterverzeichnis und grammatikalischem Abriss, Helsingfors, 1923 (Hill and Meadow);
* Räsänen, Die tatarischen Lehnwörter im Tscheremissischen, Helsinki, 1923.
* Sebeok, T. A. and A. Raun. (eds.), The First Cheremis Grammar (1775): A Facsimile Edition, Chicago, 1956.
* Ingemann, F. J. and T. A. Sebeok, An Eastern Cheremis Manual: Phonology, Grammar, Texts and Glossary (= American Council of Learned Societies, Research and Studies in Uralic and Altaic languages, project nos. 6 and 31), Bloomington, 1961 (Meadow);
| |||