Maria Aurèlia Capmany i Farnés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Assaig: Afegint enllaç |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] - [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name="dones">{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013|any=2008|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|lloc=Barcelona}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Maria Aurèlia Capmany i Farnés {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0014668.xml|consulta=2020-05-09}}</ref>
Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] el 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] el 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983.
== Biografia ==
Línia 17:
== Obra narrativa ==
Amb la seva primera novel·la, ''Necessitem morir'' (publicada el 1952), quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''.
El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i, sobretot, per ''Un lloc entre els morts'', [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.
Línia 245:
* Graells, Guillem-Jordi (1990). “''Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi''”. ''Serra d'Or,'' març 1990.
* (1992). ''Maria Aurèlia Capmany.'' Barcelona: Diputació de Barcelona.
* (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
* Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
* May, Barbara Dale (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético”. En: Zavala, Iris M. (coord.). ''Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca).'' Barcelona: Anthropos, vol. VI, p. 92-99.
| |||