Maria de Padilla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
'''Maria de Padilla''' (vers el [[1334]] - [[Sevilla]], juliol de [[1361]]) fou la dama favorita del rei [[Pere I de Castella]].
Era filla de Juan García de Padilla, senyor de [[Villareja]], i de la seva esposa na Maria González de Hinestrosa, i el rei Pere I la va conèixer el [[1352]] en ocasió d'un viatge que efectuà el monarca a [[Astúries]]. Es diu que [[Juan Alfonso de Alburquerque]], en la casa del qual es criava Maria Padilla, preparà la presentació d'aquesta al monarca amb l'esperança que la bellesa de la noia captivaria el cor del sobirà, i d'aquesta manera el d'Alburquerque podria veure realitzades les seves ànsies de poder. Efectuà la presentació a [[Sahagún]] a Isabel de Meneses, esposa d'Alburquerque, i el rei s'enamorà de la jove de seguida, la qual no tardà gaire a correspondre al monarca, i l'acompanyà en el viatge que llavors efectuava en Pere I.
Trobant-se a [[Còrdova]] el sobirà, amb motiu del [[setge d'Aguilar]], Maria Padilla li donà una filla ([[1353]]) a la que se li posà el nom de Beatriu, i el rei cedí a la nou vinguda la plaça d'Aguilar, que es rendí en aquells dies, i molts altres béns. Alguns historiadors, basant-se en afirmacions del mateix Pere I, suposen que aquest s'havia casat amb Maria Padilla a Sevilla el [[1352]], quan aquesta jove encara era dama de l'esposa d'Alburquerque, i que donà als contraents la benedicció nupcial l'abat [[Juan Perez d'Orduña]]. No obstant això, Pere I, per raons polítiques, casà el [[3 de juny]] d'aquest any amb na [[Blanca de Borbó]], el qual no demostra certament que el monarca estigués casat amb Maria Padilla, i dos dies després aquell abandonà a na Blanca per a reunir-se a la [[Puebla de Montalbán]] ([[Toledo]]) amb Maria Padilla, la qual l'acompanyà després a Toledo.
Línia 23:
== Mort de Maria Padilla ==
En la mort de Maria Padilla mostra en Pedro ''El Cruel'' molt sentiment, i davant les Corts que reuní a Sevilla el [[1362]] declarà solemnement que Maria Padilla havia sigut la seva legítima esposa, donant el nom dels testimonis d'aquell enllaç, a saber: Juan Fernández d'Hinestrosa, [[Juan García de Padilla]] i [[Joan Alfons de Mallorca]], i el de l'abat de [[Santander]] Juan Pérez d'Orduña, capella major de rei que actuà de ministre del [[Sagrament]]. Tots aquests personatges, a excepció del primer que ja havia mort, declararen en aquesta ocasió esser veritat el declarat pel monarca, el qual s'excusà davant el país de la seva tardança a rebel·lar aquell matrimoni pel temor que se li revoltessin els seus súbdits. En vista d'això, sol·licità de les mencionades Corts que es donés a Maria Padilla el títol de reina de Castella i Lleó, i que fossin reconeguts com a legítims els fills que ella havia tingut amb el sobirà: Alfons (llavors només tenia dos anys), Beatriu, Constança i Isabel.
[[Fitxer:Paul Gervais - Maria de Padilla.jpg|miniatura|esquerra|Fantasia onírica de l'artista [[Jean Paul Gervais]] sobre Maria de Padilla]]
L'arquebisbe de Toledo, Gómez Manrique, recolzà les pretensions de Pere I, i les Corts accediren probablement per terror i servilisme, sense que ningú goses anomenar el segon matrimoni del monarca amb Joana de Castro, i Alfons fou declarat hereu de la corona, però aquest morí poc temps després de la seva mare; Beatriu ingressà com a religiosa en el convent de Tordesillas; Constança va contraure matrimoni amb el [[duc de Lancaster]] i fou la mare de la princesa [[Caterina]], esposa d'[[Enric II de Castella]]; la menor, Isabel, casà amb el [[duc de York]], Eduard, germà del de Lancaster. El cadàver de Maria Padilla, primerament sepultat a [[Astudillo]], després fou traslladat amb gran pompa a Sevilla, rebent definitiva sepultura en la capella dels Reis.
Línia 32:
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 40, pags. 1409-10 {{ISBN|84-239-4540-5}}
{{Autoritat}}
| |||