Marie d'Agoult: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
== Biografia ==
Filla de l'aristòcrata francés [[Emigració|emigrat]] Alexandre Victor François de Flavigny ([[1770]]-[[1819]]) i de Maria Elisabeth Bethmann ([[1772]]-[[1847]] (provinent d'una família [[jueu|jueva]] [[alemanya]] convertida al [[cristianisme]]), Marie de Flavigny va ser educada, des dels catorze anys, al convent de les [[Societat del Sagrat Cor de Jesús|Germanes del Sagrat Cor de Jesús]], a l'antic [[hôtel Biron]] (actual [[museu Rodin]]). Va casar-se amb el comte Charles Louis Constant d’Agoult, ([[1790]]-[[1875]]) el [[16 de maig]] de [[1827]]. El va abandonar el [[19 d'agost]] de [[1835]] després d'haver-ne infantat dues filles, Louise ([[1828]]-[[1834]]) i [[Claire de Charnacé|Claire]] ([[1830]]-[[1912]]), la qual es casarà amb el [[marquès]] [[Guy de Charnacé]] ([[1825]]-[[1909]]).
Entre [[1835]] i [[1839]] va viure amb el [[compositor]] [[Franz Liszt]], amb qui va tenir tres fills:
Línia 20:
* Daniel ([[1839]]-[[1859]]), mort de [[tuberculosi]] (el títol de la novel·la ''Nélida'' és l'[[anagrama]] de Daniel).
Les seues primeres narracions, ''Hervé'', ''Julien'', ''Valentia'', ''Nélida'' ([[anagrama]] de Daniel), van sortir entre [[1841]] i [[1845]]. La seua obra més coneguda (escrita sota els pseudònim de '''Daniel Stern''') és la ''Història de la Revolució de [[1848]]'' en 2 volums ([[1851]]). Entre les seues altres obres cal esmentar ''Esquisses morales'' (''Esbossos morals'', [[1849]]), ''Trois journées de la vie de Marie Stuart'' (''Tres dies de la vida de Maria Stuard'', [[1856]]), ''Florence et Turin'' (''Florència i Torí'', [[1862]]), ''Histoire des commencements de la république aux Pays-Bas'' (''Història dels inicis de la república als Països Baixos'', [[1872]]) i ''Mes souvenirs'' (''Els meus records'') publicats a títol pòstum ([[1877]]).
Va ser enterrada a la secció núm. 54 del [[cementiri del Père-Lachaise]].
Línia 29:
La relació de Marie d'Agoult amb [[George Sand]] va ser de vegades amistosa, però molt sovint conflictiva.<ref>George Sand, ''Entretiens journaliers'', Œuvres autobiographiques, [[Bibliothèque de la Pléiade]], París, 1971 t.II, p.989, {{ISBN|2070106446}}</ref> L'any [[1839]], a ''[[Béatrix (Balzac)|Béatrix]]'', [[Honoré de Balzac]] va fer al·lusions directes a Marie d'Agoult, la qual es va reconèixer en el personatge de [[Béatrix de Rochefide]] (una persona perniciosa). Marie d'Agoult també reconegué George Sand, a la mateixa novel·la, sota els trets aduladors de [[Félicité des Touches]] (una autèntica intel·lectual). Li va agradar tan poc el seu retrat, que a partir de l'aparició de la novel·la va odiar Balzac.<ref>André Maurois, ''Prométhée ou la vie de Balzac'', librairie Hachette, París, 1965, pàg. 391, 546.</ref>
Va mantenir una gran amistat amb [[Julie-Victoire Daubié]],<ref>Correspondència de Julie-Victoire Daubié, fons Laure Reuchsel, biblioteca Marguerite Durand, París</ref> primera batxillera de França, a qui va connectar amb els ambients periodístics.<ref>Lettres à Julie-Victoire Daubié, R.A Bulger, Peter Lang editor 1992. Nova-York</ref>
== Referències i notes ==
Línia 47:
{{commonscat}}
* {{fr}} [http://gw.geneanet.org/index.php3?b=lavieremoise&lang=fr;p=marie+sophie+catherine;n=de+flavigny Ascendència de Marie d'Agoult.]
{{Autoritat}}
| |||