Expulsió dels jueus d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 9:
Fins al segle XIV els jueus que vivien sota els califats musulmans d'[[Al-Andalus]] van ser tolerats. El 2 de gener de 1492: els Reis Catòlics conquereixen l'[[Emirat de Granada#regne nassarita de Granada~|Regne nassarita de Granada]]. L'últim rei musulmà, [[Boabdil]], es retira a [[Las Alpujarras]] després de quasi 800 anys de presència musulmana. Fi de la [[Reconquesta]].
En una carta enviada pels Reis Catòlics al consell de Bilbao e 1490 es deia que «de dret canònic i segons les lleis dels nostres regnes, els jueus són tolerats i soferts i “nos” els manem tolerar i sofrir que visquin en els nostres regnes, com els nostres súbdits i vassalls».{{Harvnp|Valdeón Baruque|2007|p=98}} Com ha explicat [[Joseph Pérez]], «cal rebutjar la idea comunament admesa d'una Espanya on les tres religions del Llibre —[[cristians]], [[musulmans]] i [[jueus]]— haurien conviscut pacíficament durant els dos primers segles de la dominació musulmana i, més tard, a l'Espanya cristiana dels segles XII i XIII. La tolerància implica no discriminar les minories i respectar la diferència. I, entre els segles VIII i XV, no trobem en la península res semblant a la tolerància».{{Harvnp|Pérez|2012|p=9}} [[Henry Kamen]], d'altra banda, afirma que «les comunitats de cristians, jueus i musulmans mai no havien viscut
Als segles XII i XIII es recrueix l'[[antijudaisme]] cristià a l'Occident medieval, el que queda concretat en les dures mesures antijueves acordades al [[concili del Laterà IV]] celebrat el 1215 a instàncies del papa [[Innocenci III]]. Els regnes cristians peninsulars no van ser en absolut aliens al creixement de l'antijudaisme cada vegada més bel·ligerant -en el codi castellà de ''[[Las Siete Partidas]]'' es recordava que els jueus vivien entre els cristians ''perquè la seva presència recordi que descendeixen d'aquells que van crucificar a Nostre Senyor Jesucrist''-, però els reis van seguir «protegint» els jueus per l'important paper que desempenyoraven en els seus regnes.{{Harvnp|Pérez|2012|pp=10-11|loc= «Els jueus, perseguits, van trobar refugi als regnes cristians del nord, on van ser ben acollits pels prínceps perquè procedien d'un país - [[Al-Àndalus]] - la civilització del qual era en aquell temps molt superior a la de l'Espanya cristiana, perquè parlaven àrab, perquè coneixien l'organització política, econòmica i social dels territoris musulmans i perquè dominaven les tècniques comercials més avançades».}}
| |||