Diferència entre revisions de la pàgina «Markina-Xemein»

21 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
| predoling = [[basc]]
}}
'''Markina-Xemein''' és un municipi de la província de [[Biscaia]], [[País Basc]], pertanyent a la comarca de [[Lea-Artibai]]. Limita al nord amb [[Amoroto]] i [[Berriatua]], al sud amb [[Mallabia]] i [[Berriz]], a l'est amb [[Etxebarria]] i [[Eibar]] (Guipuscoa), a l'oest amb [[Ziortza-Bolibar]]. El municipi es va formar en [[1952]] per la fusió de la vila de Markina i la veïna [[anteiglesia]] de Xemein. En [[1969]] [[Ziortza-Bolibar]] va pertànyer al municipi fins al [[2005]].
== Topònim ==
=== Marquina ===
Sobre l'etimologia de Markina hi ha dues teories principalment. La primera la relaciona amb la condició fronterera que va tenir la zona en l'edat mitjana fent derivar el topònim de la paraula '''marca''' (potser significant Markina simplement ''petita marca'') o de ''marra'' (línia, límit). Aquesta teoria ja va ser proposada per [[Pablo Pedro Astarloa]] fa una mica més de 200 anys. Aquesta teoria es basa en el fet que durant l'[[edat mitjana]] el nom de '''Marquina''' feia referència a la comarca fronterera situada entre Biscaia i Guipúscoa, que comprenia la conca del riu [[Artibai]] i la conca baixa del [[Riu Deba|Deba]]. Markina era el nom d'una de les [[merindad]]s en les quals es dividia el [[Senyoriu de Biscaia]], la qual ocupava la part central de la vall de l'Artibai, conegut també com a vall de Markina.
 
== Topònim ==
En el costat guipuscoà, en la vall del Deba, la zona on es fundarien [[Eibar]] i [[Soraluze]] s'anomenava Marquina de Yuso; i la zona on es fundaria Elgoibar, Marquina de Suso. La mateixa [[Elgoibar]], fundada en [[1346]], es va denominar ''Villamayor de Marquina'', encara que el nom no va tenir èxit i va acabar desapareixent. Segons aquesta teoria el nom de Marquina al·ludiria a la condició de la zona com districte fronterer entre Biscaia i Guipúscoa, potser per aquell temps sense límits clarament definits entre ambdós territoris. En el segle XIV era un territori conflictiu i perillós a causa de les incursions dels banderizos d'un territori en l'altre. En un lloc del territori de la Merindad o vall de Marquina, en la seva part vizcaína, és on en [[1355]], el senyor de Biscaia [[Tello de Castella|Don Tello]] funda una vila de nova planta a la qual denomina '''Villaviciosa de Marquina'''. Amb el pas del temps, aquesta vila deixa de ser coneguda com a ''Villaviciosa'' i passa a ser coneguda únicament com a Vila de Marquina o simplement '''Marquina''', prenent para si el nom que antany es referia a tota una comarca. Aquest procés fou semblant al que la resta del territori, especialment en la part guipuscoana, deixés de ser conegut per aquest nom.
=== Marquina ===
Sobre l'etimologia de Markina hi ha dues teories principalment. La primera la relaciona amb la condició fronterera que va tenir la zona en l'edat mitjana fent derivar el topònim de la paraula '''marca''' (potser significant Markina simplement ''petita marca'') o de ''marra'' (línia, límit). Aquesta teoria ja va ser proposada per [[Pablo Pedro Astarloa]] fa una mica més de 200 anys. Aquesta teoria es basa en el fet que durant l'[[edat mitjana]] el nom de '''Marquina''' feia referència a la comarca fronterera situada entre Biscaia i Guipúscoa, que comprenia la conca del riu [[Artibai]] i la conca baixa del [[Riu Deba|Deba]]. Markina era el nom d'una de les [[merindad]]s en les quals es dividia el [[Senyoriu de Biscaia]], la qual ocupava la part central de la vall de l'Artibai, conegut també com a vall de Markina.
 
En el costat guipuscoà, en la vall del Deba, la zona on es fundarien [[Eibar]] i [[Soraluze]] s'anomenava Marquina de Yuso; i la zona on es fundaria Elgoibar, Marquina de Suso. La mateixa [[Elgoibar]], fundada en [[1346]], es va denominar ''Villamayor de Marquina'', encara que el nom no va tenir èxit i va acabar desapareixent. Segons aquesta teoria el nom de Marquina al·ludiria a la condició de la zona com districte fronterer entre Biscaia i Guipúscoa, potser per aquell temps sense límits clarament definits entre ambdós territoris. En el segle XIV era un territori conflictiu i perillós a causa de les incursions dels banderizos d'un territori en l'altre. En un lloc del territori de la Merindad o vall de Marquina, en la seva part vizcaína, és on en [[1355]], el senyor de Biscaia [[Tello de Castella|Don Tello]] funda una vila de nova planta a la qual denomina '''Villaviciosa de Marquina'''. Amb el pas del temps, aquesta vila deixa de ser coneguda com a ''Villaviciosa'' i passa a ser coneguda únicament com a Vila de Marquina o simplement '''Marquina''', prenent para si el nom que antany es referia a tota una comarca. Aquest procés fou semblant al que la resta del territori, especialment en la part guipuscoana, deixés de ser conegut per aquest nom.
La segona teoria considera que Marquina és un antropònim derivat del nom propi femení llatí ''Marcina'', amb la posterior evolució ''Marcina''→''Markina'' a nivell de pronunciació. Aquesta teoria es basa en el fet que existeix altra localitat denominada [[Markina (Àlaba)|Markina]] a Àlaba, el nom de la qual no es pot fer derivar tan fàcilment de la paraula marca i també existeix altre topònim alabès ''Marquijana'', que es pot derivar a partir de Marcina.
 
=== Xemein ===
La segona teoria considera que Marquina és un antropònim derivat del nom propi femení llatí ''Marcina'', amb la posterior evolució ''Marcina''→''Markina'' a nivell de pronunciació. Aquesta teoria es basa en el fet que existeix altra localitat denominada [[Markina (Àlaba)|Markina]] a Àlaba, el nom de la qual no es pot fer derivar tan fàcilment de la paraula marca i també existeix altre topònim alabès ''Marquijana'', que es pot derivar a partir de Marcina.
 
=== Xemein ===
L'etimologia de '''Xemein''' no és massa clara. L'etimologia més estesa relaciona el nom del poble amb el nom propi medieval '''Xemeno''' (actualment Jimeno). ''Xemeno''→''Xemen''→''Xemein''. En castellà l'evolució ''Xeméin''→''Jeméin'' es produïx en els segles XVII-XVIII, (vegeu lletra [[J]]). En [[basc]] es va mantenir l'antiga pronunciació com la ''sh'' anglesa, que es transcriu en aquest idioma amb la X; pel que en euskera el nom del poble s'escriu a la manera antiga castellana com '''Xemein'''.
== Galeria d'imatges ==
 
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
Fitxer:Markina, Palacio de Solartecua.JPG|Palau Solartecua, actual casa consistorial.
</gallery>
 
== Personatges Il·lustres ==
* [[José María Arizmendiarrieta]] (1915-1976): sacerdot i impulsor de [[Mondragón Corporación Cooperativa]].
* [[Luis Echanove]] (1929-1998): pintor i decorador.
* [[Fernando Ramon Barroeta]] (XVIII), Jutge Major de Biscaia.
* [[Juan Barroeta]] (XVII), Capità de mar.
* [[Luis Bernaola]], Director de la Universitat Comercial de Deusto.
* [[Ramón José de Abecía]], guerriller durant la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]]
* [[Frai Francisco Ugarte]] (1658-1693), Religiós missioner a Filipines.
* [[Bartolomé Ibaseta-Beitia]] (XVI), Catedràtic de Lògica a la Universitat de Salamanca.
* [[Bartolomé Madariaga Garate]] conegut per Fra Bartolome Santa Teresa (1768-1836), religiós i arquitecte.
* Francisco Mari Ugartetxea Urkieta, conegut per pare José Domingo Santa Teresa, (1888-1980), religiós.
* Fray Juan Bartolomé Markina (1428-1499?), Primer rector del Col·legi Major o Universitat de Valladolid.
* Fray Juan Markina (1609-1796), Confessor del Cardenal Cisneros.
* Fray Matías Markina (1609-1769), Fundador del convent de Capuchinos de Deusto.
* [[Alberto Onaindía Zuloaga]] (1902-1988). Religiós. Assessor del [[lehendakari]] [[José Antonio Aguirre Lekube|Agirre]] en el [[govern d'Euzkadi]].
* Martin Oronzua (XVII), Capità de mar.
* Fray Pablo Mugartegi (XVIII), missioner.
* Pare Pedro María Alkorta Elordui (1822-1892), religiós
* Nicolasa Prada (1870-1959), cuinera.
* Martín de Oronzua, capità de mar.
 
2.183.828

modificacions