Català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 318:
|}
<ref>'''''Fonts:''''' '''Catalunya''':
{{ref-web |url=http://www.idescat.net/territ/basicterr?tc=5&v0=3&v1=3&v3=876&v4=17&allinfo=true&parent=1&ctx=b|títol=Dades estadístiques del cens de l'any 2001,|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070306011428/http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=876&V4=17&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B|arxiudata=6 de març de 2007}} de l'Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat catalana. '''País Valencià''': {{ref-web |url=http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/page/ive_pegv/contents/cvcifras/2004/val/cvx2004_02.pdf|títol=Dades estadístiques del cens de l'any 2001|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20051003101339/http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/cvcifras/2004/val/cvx2004_02.pdf|arxiudata=3 d'octubre de 2005}}, de l'Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana. '''Illes Balears''': {{ref-web |títol=Enquesta Sociolingüística 2003 |url=http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/enquesta2003.pdf |editor=Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears |consulta=6 abril 2014}} '''Catalunya del Nord''': {{ref-web |url=http://www.linmiter.net/information_catalan.html|títol=Enquesta de Mitjana Pluriel encarregada per la prefectura de la Regió de [[Llenguadoc-Rosselló]] realitzada a l'octubre de 1997 i publicada el gener de 1998|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070311004309/http://www.linmiter.net/information_catalan.html|arxiudata=11 de març de 2007}}. '''Andorra''': {{ref-web |títol=Enquesta d'usos lingüístics a Andorra 2004 |url=http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Dades%20origen%20territori%20i%20poblacio/Altres/Arxius/eulandorra2004.pdf |editor=Generalitat de Catalunya. Govern d'Andorra |consulta=6 abril 2014}} '''Aragó''': Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó [http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/eulf2004.pdf realitzada l'any 2004 per la Generalitat de Catalunya ]. Un estudi realitzat en les mateixes dates per l'Institut Aragonès d'Estadística mostra unes xifres similars. '''L'Alguer''': Dades sociolingüístiques de [http://www.uoc.edu/euromosaic/web/homect/index2.html l'Euromosaic ]. '''El Carxe''': la població d'aquesta zona de Múrcia segons el cens de l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]] de 2006 era de 697
=== Coneixement del català (2003-2004) ===
Línia 519:
A Catalunya el factor més important del bilingüisme social és la immigració procedent de la resta d'Espanya. Hom ha calculat que, sense migracions, la població de Catalunya hauria passat d'uns 2 milions de persones el 1900 a 2,4 el 2001,<ref>[http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf Anna Cabré: ''Immigració i estat del benestar'']</ref> en comptes dels més de 6,1 milions censats en aquesta data (i que són més de 7 el 2008); és a dir, la població sense immigració hauria estat el 39% de la real el 1980. El percentatge de parlants de català com a primera llengua a Catalunya ha passat del 36,2%, més 2,5% de bilingües el 2003 al 31,6% més un 3,8% de bilingües el 2008, unes dades<ref name="CRUSCAT"> [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3313&V4=3314&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=BVs. As.: ''Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2008'']</ref> que confirmen el retrocés del català a Catalunya, encara que, més lentament que en altres territoris.
Segons l'Enquesta demogràfica de 2007, de les dades comparatives que aquesta enquesta ofereix en relació a les de l'any 1986, tot just encetada la política lingüística, destaca el fet que mentre que la població en aquests onze anys havia crescut en 1.193.467
Tot i així, pel que fa als usos, el català és la segona llengua més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com a llengua materna,<ref>{{ref-web |url=http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3313&V4=3314&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B|títol=Idescat. BEMC. Catalunya. Població segons llengua inicial. Dades enllaçades 2003-2008<!--Títol generat per bot-->}}</ref> d'identificació<ref name="idescat">{{ref-web |url=http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3319&V4=3320&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B|títol=Idescat. BEMC. Catalunya. Població segons llengua d'identificació. Dades enllaçades 2003-2008<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i habitual<ref>{{ref-web |url=http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3325&V4=3326&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B|títol=Idescat. BEMC. Catalunya. Població segons llengua habitual. Dades enllaçades 2003-2008<!--Títol generat per bot-->}}</ref> segons les dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008, tot i que el català és la llengua més parlada en 5 de les 7 àrees funcionals de Catalunya. Segons les dades de l'[[Institut d'Estadística de Catalunya]] (Idescat) per a l'any [[2008]], el català és la llengua habitual del 47,6% de la població de Catalunya (un 35,6% en exclusiva i un 12% bilingüe amb el castellà). En termes absoluts, 2.933.300 persones tenen al català com a idioma habitual (2.196.600 en exclusiva i 736.700 bilingüe amb el castellà),<ref> Població segons llengua habitual. Dades comparats 2003-2008. Catalunya. Any 2008], Enquesta d'Usos Lingüístics de la població (2003 i 2008), Institut d'Estadística de Catalunya </ref> davant de 3.566.700 (57,90%) que tenen al castellà com a llengua habitual. Respecte a l'enquesta anterior d'Idescat s'observa un augment en xifres absolutes de l'ús habitual del català (2.933.300 enfront de 2.850.000 de 2003) però un retrocés en valors relatius (47,6% davant del 50,7%). S'observa també un creixement, tant en valors absoluts com relatius, dels habitants de Catalunya que usen habitualment tant el castellà com el català (en valors absoluts es produeix gairebé una triplicació, passant de 265.40 a 736.700; en valors relatius, el creixement és del 4,7% al 12%), el que es tradueix en la disminució de les persones que utilitzen habitualment només el català.
Línia 710:
La situació sociolingüística del català a les [[Illes Balears]] és diferent segons l'illa i la zona, a [[Menorca]] i a la [[Part Forana]] de [[Mallorca]] és on més es parla el català i a [[Palma]] i a [[Eivissa (municipi)|Eivissa]] és on menys es parla. A més, a les zones turístiques, es parlen l'[[anglès]] i l'[[idioma alemany|alemany]]. Encara que amb menys impacte, l'italià és també un idioma freqüent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt índex de turisme d'aquesta nacionalitat.
D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears de l'any 2001,<ref>[http://www.ibestat.cat/ibestat/page?p=px_publicaciones&nodeId=391a8546-3995-41c0-8790-f03604bf51d6&path=poblacion%2FCENSOS Dades del cens de l'any 2001, Institut d'Estadística de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears]</ref> i les dades sociolingüístiques de l'IEC de 2002,<ref>[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm Dades sociolingüístiques del IEC, any 2002]</ref> pel que fa al català la població es distribuiria de la següent manera: el sap parlar el 74,6%, l'entén el 93,1%, el sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una enquesta realitzada el 2003 per la Secretaria de Política Lingüística<ref>[http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/enquesta%20socilinguistica%202003/enquesta_sociolinguistica_2003.htm Encuesta Sociolingüística realizada en 2003 por la Secretaría de Política Lingüística, Gobierno de las Islas Baleares]</ref> dels 1.113.114
{| align=left border=1 cellpadding=2 cellspacing=0 style="margin: 0 0 0 0; background: #ffffff; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; text-align:center; font-size: 95%;"
Línia 819:
El 22,4% dels algueresos té el català com a primera llengua, però en l'ús social baixa al 13%, i en el camp escolar predomina l'[[italià]]. La percepció que té la població és que l'[[alguerès]] es parla més que fa cinc anys, ara bé també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
L'Alguer té una població de 43.831
És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat [[alguerès|algueresa]]. Des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]], però, la immigració de gent de parla [[llengua sarda|sarda]], l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills. El [[2004]] els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:<ref>{{ref-web
| |||