Marès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
El '''marès''' és una [[roca sedimentària]] [[detrítica]] composta per grans de sorra cohesionats per un ciment natural de [[carbonats]]. Es forma per fossilització de les [[dunes]]. Fou molt emprat en la construcció d'edificis i murs de tancats de finques a les [[Illes Balears]], destacant la [[Seu de Mallorca]] i el [[Palau de l'Almudaina]].
Tècnicament, el marès no és realment una [[pedra arenosa|arenisca]] sinó una mescla de [[sorra|sorres]] fossilíferes (''calcoarenites i eolianites'') amb cimentació [[pedra calcària|calissa]] [[carbonats|carbonatada]]. Altres vegades presenta mescla de sorres i [[closca|petxines]] fòssils, arribant a vegades a trobar-se estrats purament formats per petxines fòssils, d'on s'obtenen peces de gran bellesa plàstica i duresa (''acopinyat''). Aquestes sorres marines es consolidaren en el període [[quaternari]].
==Característiques==
Línia 51:
===Obtenció===
Després d'haver efectuat els treballs previs, començava l'extracció pròpiament dita amb el retxar i fer regates. Aquesta feina consistia que, amb l'ajut de l'[[escoda]], s'obrien dos solcs paral·lels tot al llarg del terreny preparat per extreure el marès, d'uns 20 cm de fondària, és a dir, l'altura del cantó, marcant-lo abans. La separació entre els dos solcs en general era de 60 cm. Quan es començava a picar, "s'escoltava" el marès, perquè a causa de la [[densitat]] del marès, que varia d'un lloc a un altre, els cops es podien desviar imperceptiblement cap a la zona més blana de la pedra i la retxa es podia tòrcer. Per evitar-ho, el pedrer picava en les dues direccions.
Ara estaven a punt d’obrir la bancada, que es feia sacrificant un cantó, el qual era romput amb la [[picassa]] i els tascons; per tant, s'havia buidat un rectangle que permetia iniciar el pròxim pas: desferrar el cantó per seva base. Amb el [[càvec]] es netejaven les restes de pedretes, grava o pols. Per la regata esbandida es feien tres canaletes, les tasconeres, i després se col·locaven les tres llaunes de ferro a les quals se'ls afegia els tascons, fent-los penetrar lleugerament amb el [[picot]], moment delicat de l'extracció perquè s'havia d'escoltar bé com sonava la pedra. Després, el pedrer es posava sobre el bloc per desferrar-lo. Des de damunt, el pedrer picava i entrava els tascons dins les llaunes, controlant la intensitat i l'equilibri dels seus cops, escoltant atentament cadascun dels seus cops.
| |||