Massinissa de Numídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
'''Masinissa I''' ({{polytonic|Μασσανάσσης}}) fou rei dels [[massils]] del [[206 aC]] al [[202 aC]] i del [[Regne de Numídia]] del [[202 aC]] al [[148 aC]].
 
Era fill de [[Gayya]] rei dels massils, la més occidental de les tribus númides. Va rebre una bona educació pel lloc i el temps.
 
==Segona Guerra Púnica==
El [[213 aC]] quan el seu pare [[Gayya]] es va aliar a [[Cartago]] durant la [[Segona Guerra Púnica]] pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei [[Sifax]] dels [[massesils]] que eren aliats de la [[República de Roma]] i va donar al seu jove fill el comandament de la força destinada a envair el regne oriental. Sifax fou derrotat i es va refugiar a Mauritània i Masinissa va ocupar els seus dominis.
 
El [[212 aC]] Masinissa va anar a [[Hispània]] on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria númida, i segurament va restar dos o tres anys a la regió, però el [[210 aC]] era a [[Cartago]], demanant reforços per l'exèrcit cartaginès i númida a Hispania, on tornava a ser el [[209 aC]] i encara consta present a la [[Batalla d'Ilipa]] el [[206 aC]] on cartaginesos i númides foren finalment derrotats.
 
Després d'això Masinissa va canviar de bàndol i va fer obertures als romans (Silà, lloctinent d'Escipió) i finalment en una entrevista amb [[Escipió]] es va fer aliat romà. Es diu que en aquest canvi va tenir influència la generosa conducta d'Escipió amb [[Massiva (príncep)|Massiva]], nebot de Masinissa, i segons alguns també que el cartaginès Àsdrubal li havia promès com a dona a la seva filla [[Sofonisba]], una noia d'extraordinària bellesa, però després havia violat la promesa i l'havia donat com a dona al reis dels massesils, [[Sifax]] ([[Titus Livi]] situa aquest fet una mica després, quan Masinissa ja havia tornat a l'Àfrica).
Línia 15:
No gaire després fou atacat per Sifax i derrotat i va haver de fugir a les muntanyes des d'on, durant algun temps, va fer atacs guerrillers contra Sifax i els cartaginesos. Els seus seguidors es van anar reorganitzant i molta gent se li va unir, i Sifax va enviar contra ell al general Boccar que va aconseguir dividir els grups de Masinissa i va obligar a aquest a fugir ferit i amb només dos escortes; un temps després, ja curat, va reunir gents dels massils i va aixecar un exèrcit de deu mil homes; Sifax va agafar el comandament personalment i el va derrotar altre cop però una vegada més Masinissa va poder fugir amb una petita escorta de cavallers.
 
Es va refugiar a les muntanyes de la costa i va seguir la guerra de guerrilles fins al [[203 aC]] després del desembarcament d'Escipió a Àfrica (que s'havia produït el [[204 aC]]) quan es va unir als exèrcits romans. En la guerra que va seguir, especialment contra [[Hannó (406 aC)|Hannó]] fill d'Amílcar, va tenir part destacada; va ser el principal responsable de l'incendi dels campaments de Sifax i d'Àsdrubal, en el que el coneixement dels hàbits enemics fou decisiu per l'èxit.
 
El [[202 aC]], després d'una victòria sobre Sifax i Àsdrubal, tornava a dominar tot el regne dels massils i encara va derrotar altre cop a Sifax que fou fet presoner. Llavors va entrar a [[Cirta]], la capital de Sifax i on tenia els seus tresors; allí va fer presonera a la dona del rei enemic, Sofonisba, que com s'ha dit havia estat promesa de Masinissa, i que ara s'hi va casar però va morir tràgicament. Com a consol Escipió li va donar el títol de rei amb la possessió dels seus dominis hereditaris i l'expectativa dels del seu rival; aquesta concessió fou feta efectiva el [[201 aC]] i ratificada immediatament pel senat. Masinissa va dirigir l'ala dreta de la cavalleria romano-númida a la [[batalla de Zama]], i va tenir part important a la victòria. El [[203 aC]] i [[202 aC]] Anníbal va fer esforços per fer-lo canviar de bàndol, però Masinissa va romandre lleial als romans.
 
==Regnat sense oposició==
Durant els següents 50 anys Masinissa va regnar a Numídia sense cap oposició. En aquestos anys va fer incursions a territori cartaginès, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que són esmentades pels historiadors. Els romans sistemàticament van afavorir al rei númida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al fèrtil districte d'Empòria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la tolerància romana que el va obligar a retirar-se almenys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra [[Filip V de Macedònia]], contra [[Antíoc III el Gran]], i contra [[Perseu de Macedònia]]. En l'última guerra ([[171 aC]]-[[168 aC]]) el contingent númida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa.
 
La seva política amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, però que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el [[150 aC]] els principals dirigents del partit dit de Masinissa, és a dir de fet proromà, foren desterrats pels demòcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills [[Gulussa]] i [[Micipsa]] com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, però el partit democràtic nacionalista cartaginès dirigit per [[Àsdrubal (general III guerra púnica)|Àsdrubal]], general en cap de la república, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici.
 
==Guerra de Masinissa==
{{Principal|Guerra de Masinissa}}
Masinissa va envair territori cartaginès i va [[setge d'Oroscopa|assetjar Oroscapa]], i [[Àsdrubal (general III guerra púnica)|Àsdrubal]] li va presentar batalla; alguns caps númides van desertar i es van passar a l'exèrcit cartaginès, i a més l'exèrcit d'Àsdrubal fou reforçat per nous contingents reclutats a Cartago, fins a arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat fou favorable a Masinissa però no fou decisiu. Escipió va voler fer de mediador, però no en va sortir, ja que el rei númida exigia l'entrega dels desertors i traïdors númides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Masinissa va aconseguir portar a l'exèrcit d'Àsdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar després de capitular, però encara després d'això l'acord fou violat per Masinissa i molts dels que s'havien rendit foren morts quan es retiraven sense armes; només un grapat va poder tornar sa i estalvi.
 
==Tercera guerra púnica==
{{Principal|Tercera guerra púnica}}