Massís del Montnegre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
|serres = [[Serra del Llop]], [[Serra de l'Avetar]], Pi de Migdia, Serra de Godall, Serra de l'Esquirol, Serra de la Sola d'en Forn, Serra d'en Solà, [[Serra de Miralles (Palafolls)|Serra de Miralles]], [[Serrat de la Crestada]], [[Serra de Cal Curt]]
|cims = [[Turó d'en Vives]], [[Turó Gros (Sant Celoni)|Turó Gros]], [[Turó Gros de Miralles]], Roca de la Guilla, Turó Gros de Terra Negra
|material = [[Granític]]
| tipologia = serra
}}
Línia 18:
Amb 15.000 hectàrees,{{CN|data=novembre de 2015}} aquest massís, el nom del qual prové de la foscor dels seus [[boscos]] d'[[alzina|alzines]], passà a formar part de la [[Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona]] —juntament amb la [[serra del Corredor]]— amb el nom de [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor.]]
Poblat des del [[neolític]], tal com demostra el [[dolmen]] de la [[Pedra Gentil]] a [[Vallgorguina]], l'ús agrícola del sòl ha desaparegut pràcticament, i ara el seu [[territori]] es va reconvertint per dedicar-lo a usos lúdics i d'oci. Així, el Montnegre, amb indrets inoblidables com la riera de Fuirosos, l'ermita de l'Erola, [[Sant Martí de Montnegre]] o [[Hortsavinyà]], és avui un territori ocupat en el 95% per massa forestal, la qual, en algunes àrees, està formada per una vegetació de caràcter centreeuropeu, cosa que el converteix en un lloc molt agradable per a l'[[excursionisme]], el [[senderisme]] i l'[[esbarjo]].
[[La Vallalta]] és una estreta [[vall]] que circula pels [[contraforts]] del [[massís]] del Montnegre al [[Maresme]] entre els [[municipi]]s d'[[Arenys de Munt]], [[Canet de Mar]] i [[Sant Pol de Mar]], a la [[riba]] de la mateixa [[riera]], i hi trobem [[Sant Iscle de Vallalta]] i [[Sant Cebrià de Vallalta]].
| |||