Melodrama: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
El '''melodrama''' té el significat literal d'[[obra teatral]] [[drama|dramàtica]] en la qual s'hi incorpora [[música]] instrumental, que s'usa per a enfasitzar els [[sentiment]]s dels personatges. És similar al [[melòleg]] però amb diversos personatges. A la literatura es correspon amb el moviment del [[sentimentalisme]], precedent del [[romanticisme]], i va anar evolucionant cap al [[drama romàntic]]. Sovint s'ha associat amb el [[fulletó]] i el [[serial]].<ref>Gustavo Quiroz, ''Hacia una teoría de la significación: El caso del melodrama'', Universidad Nacional Autónoma de México, [[1980]] {{es}}</ref>
 
El melodrama és l'expressió [[teatre|dramàtica]] del [[sentimentalisme]]. Es caracteritza per la intensificació de l'expressió dels sentiments dels personatges, que solen ser esquemàtics i [[arquetip|arquetípics]] (la mare coratge, la [[donzella en perill]], el bon conseller, etc.), i final previsible i feliç, en el qual triomfen els "bons" mentre els "dolents" es penedeixen de les seves accions. L'interés no era saber com acabaria sinó comprovar com es resolien els conflictes al llarg de la trama, plena de sorpreses i cops d'efecte, per arribar al final esperat.
 
[[Santiago Rusiñol]] va ser uns dels [[dramaturg]]s de melodrama [[història del teatre català|català]] més coneguts, al qual va evolucionar progressivament a partir del [[noucentisme]]. Un altre n'és [[Joan Oliver]], que s'inscriu al melodrama moral d'orientació catòlica. Va ser un gènere teatral molt popular que als Països Catalans es va explotar per la seva finalitat moralitzant no només per la burgesia conservadora sinó també en un teatre polític [[teatre d'idees|d'ideologia]] [[d'esquerres]], [[catalanista]] i [[republicà]]. Alguns exemples són ''La presó de les dones'' (1936), de Salvador Bonavía i Panyella, i ''Comiats a trenc d'alba'' (1938), de [[Ramon Vinyes]].<ref>Francesc Foguet i Boreu, ''Teatre, guerra i revolució'', editat per l'Abadia de Montserrat, 2005. {{ISBN|9788484157236}} {{ca}}</ref>