Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|miniatura|Bandera del [[Regne de Gran Bretanya]] (1707-1801)]]
[[Fitxer:Menorca.jpg|miniatura|Vista per satèl·lit de l'illa de [[Menorca]]. A l'extrem oriental se situa [[Maó]], capital de l'illa durant el domini britànic, i a l'occidental [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], l'antiga capital.]]
'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el {{Romanes|XVIII}}— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota la sobirania de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[Tractat de París (1763)|pau de París]] que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a sobirania britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar momentàniament a sobirania espanyola. A l'agost de 1781, de nou en guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola comandada pel duc de Crillon va [[Conquesta de Menorca de 1782|atacar Menorca]] i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota sobirania espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).
 
== Menorca durant la Guerra de Successió Espanyola ==
El 14 de setembre de 1708 una flota angloholandesa al comandament de l'almirall anglès [[John Leake]] va bombardejar els forts de Menorca i va desembarcar les tropes al comandament del general anglès [[James Stanhope]], que en nou dies van prendre el control complet de l'illa de Menorca. Així, tot el [[Regne de Mallorca]] va quedar sota control [[austriacista]].
 
=== L'interès britànic per Menorca i el Tractat d'Utrecht de 1713 ===
[[Fitxer:James_Stanhope,_1st_Earl_Stanhope_by_Sir_Godfrey_Kneller,_Bt.jpg|miniatura|[[James Stanhope]], conqueridor de Menorca i autor de la proposta d'annexió a la [[Regne de Gran Bretanya|Corona britànica]].]]
El mateix [[James Stanhope]], que havia pres Menorca a l'octubre de 1708, va convèncer al seu govern que s'apropiés de l'illa —donat l'innegable valor estratègic que tenia per a la flota britànica que operava en el Mediterrani Occidental no només l'illa sinó el magnífic [[port de Maó|port natural de Maó]]— com a compensació pel suport militar i econòmic prestat per la Gran Bretanya a l'Arxiduc Carles —«''el que demanem és tan natural que el món sencer estima que hauríem de quedar-nos i se sorprendrà de la nostra modèstia si no desitgem una altra cosa''», va escriure—. Així el 18 de maig de 1709 el mateix Stanhope li va escriure a l'Arxiduc argumentant que amb la finalitat de recuperar {{cita|el reemborsament de grans quantitats que han estat prestades a V.M. i gastades en aquesta guerra per col·locar a V.M. sobre el tron d'Espanya, desitja que l'illa de Menorca sigui posada en custòdia entre les mans de S. M. [britànica] fins a la liquidació o abonament d'aquest deute, i perquè aquesta majestat pugui gaudir de la sobirania d'aquesta illa}}
 
{{cita|''moguin'' o ''mòguini'' ('mahoganny': caoba);
 
''tornescrú'' i ''escrú'' ('screw': tornavís);
 
''grevi'' ('gravy': salsa);
 
El 2002 el govern de [[José María Aznar]] (del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]) va pretendre celebrar a Menorca el segon centenari del [[Tractat d'Amiens]] pel qual l'illa va retornar a la sobirania espanyola amb una parada militar britànica i espanyola que presidiria el rei [[Joan Carles I]] —a celebrar a la mateixa esplanada del [[Castell de Sant Felip]] on dos-cents anys abans va tenir lloc el traspàs de poders dels britànics als espanyols— però el [[Consell Insular de Menorca]] es va oposar perquè segons el seu portaveu, el ''conseller'' de Cultura Josep Portella (d'Esquerra de Menorca), «''no hi ha res a celebrar ni commemorar aquest any amb motiu del bicentenari de la Pau d'Amiens''», ja que va tenir conseqüències negatives per a Menorca «''en els àmbits econòmic, social, cultural i de país''» i va suposar una pèrdua de llibertat i de benestar.
 
== Llista de governadors britànics de Menorca ==
=== Primer període de domini britànic (1708-1756) ===
* 1708-1711: [[James Stanhope]]
* 1711-1713: [[John Campbell, segon duc d'Argyll]], [[Ducat d'Argyll|duc d'Argyll]]
* 1713-1714: [[Charles Mordaunt]], [[comtat de Peterborough|comte de Peterborough]]
* 1714-1716: [[John Campbell, segon duc d'Argyll]]
* 1716-1718: [[George Carpenter]], [[Baronia de Carpenter|baró de Carpenter]]
* 1718-1719: [[George Forbes]], [[Comtat de Granard|comte de Granard]]
1.925.637

modificacions