Mercedàries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 30:
== Les germanes o beates ==
Des de la fundació de l’[[Orde de la Mercè]], estava prevista la presència de dones, '''germanes de l’Orde de la Mercè''' o '''beates'''. En l'acta de la donació feta per Juan de Baiona a l’orde, a [[Cocentaina]] el 5 de desembre de 1253, s'estableix que la donació es fa "als germans i germanes de [[Monestir del Puig|Santa Maria del Puig]]". D'altra banda, les [[constitucions religioses|constitucions]] de [[1272]] regulen l'admissió de germanes en l'orde i estableix que en l’aniversari de la seva mort es recordessin les germanes igual que els germans.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Roca i Costa|nom=Maria Carme|títol=Abadesses i priores a la Catalunya medieval|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2014|editorial=Base, S.A.|lloc=Barcelona|pàgines=217|isbn=9788416166220}}</ref>
Les germanes mercedàries eren, al {{segle|XIII|s}}, dones de bona família, amb els mitjans suficients a la seva disposició perquè poguessin viure còmodament a les seves cases. No feien vida comunitària i vivien a casa seva, però participaven de l’espiritualitat de l’orde, dedicant-se al servei de Déu, als captius, als pobres i als malalts i observant la regla i les constitucions de l'Orde de la Mercè en la mesura que eren compatibles amb la condició femenina. Assistien als oficis comuns a les esglésies de l'orde.<ref name=":0" />
== Primera comunitat femenina ==
[[Fitxer:Barcino-Sant Just 034.JPG|miniatura|esquerra|Talla del s. XVIII de Santa Maria de Cervelló, fundadora de les comunitats femenines mercedàries, que mostra l'hàbit de les monges (Barcelona, Església dels Sants Just i Pastor).]]
Durant el mestratge general de [[Bernat de Sant Romà]] (1260-1267) va iniciar-se en haver introduït la vida comunitària femenina al si de l’orde. Al capítol de [[Lleida]] es va autoritzar la formació de la primera comunitat de '''Germanes de l'Orde de la Mercè''', que va ser creada a [[Barcelona]] sota la direcció d'una dama noble, [[Maria de Cervelló]], que va fer la seva professió en l'orde el [[25 de març]] de [[1265]]. Es va establir així el primer convent de religioses mercedàries.
Maria de Cervelló va demanar de portar el mateix hàbit blanc dels mercedaris; com ells, les religioses feien el vot de treballar per la redempció de captius. Amb ella, joves de famílies nobles van formar la primera comunitat: Eulàlia Pinós, Isabel Bertí i Maria de Requesens, a les que aviat va unir-se la germana [[Colàgia de Barcelona|Colàgia]].
El més habitual, però, era que les dones es reunissin a '''beateris''', cases on vivien en comunitat i observaven la clausura, però sense excloure la vida activa d’apostolat i assistència als necessitats. Els seus vots es registraven als llibres de professions dels religiosos.
Línia 45:
Els monestirs de monges es trobaven sota la jurisdicció de l'Orde de la Mercè. Les religioses es consideraven com a hereves i continuadores del primer convent fundat per Santa Maria de Cervelló. Tot i la seva vida contemplativa, les monges se sentien identificades amb el carisma de l’orde: la redempció de captius. Hi participaven recollint almoines per a la redempció i pregant pel bon resultat de les gestions dels frares.
El primer convent de '''monges de l’Orde de la Mercè''' és el de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]], aprovat per [[Juli II]] el [[1509]]. Van continuar el convent de la Mare de Déu del Consol de [[Lorca]] (Múrcia), iniciat el 1514 i aprovat el 1515. El de [[Bilbao]] es va obrir cap al 1514 al centre de la ciutat vella i més tard es va traslladar a Lañomendi, on encara és en actiu com a Monasterio de San José. Religioses d'aquest monestir van fundar el convent de [[Deusto]] el 1538. L'any següent, va obrir el convent de Lete (Guipúscoa), traslladat després a Escoriaza (Santa Ana), molt a prop. El de Marquina es va fundar el 1548. ▼
▲El primer convent de '''monges de l’Orde de la Mercè''' és el de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]], aprovat per [[Juli II]] el [[1509]]. Van continuar el convent de la Mare de Déu del Consol de [[Lorca]] (Múrcia), iniciat el 1514 i aprovat el 1515. El de [[Bilbao]] es va obrir cap al 1514 al centre de la ciutat vella i més tard es va traslladar a Lañomendi, on encara és en actiu com a Monasterio de San José. Religioses d'aquest monestir van fundar el convent de [[Deusto]] el 1538. L'any següent, va obrir el convent de Lete (Guipúscoa), traslladat després a Escoriaza (Santa Ana), molt a prop. El de Marquina es va fundar el 1548.
A [[Sevilla]], [[Pius V]] va aprovar obrir un convent femení vora el convent dels mercedaris; va començar-ne les activitats en 1567. ▼
▲A [[Sevilla]], [[Pius V]] va aprovar obrir un convent femení vora el convent dels mercedaris; va començar-ne les activitats en 1567.
A [[Madrid]] va fundar-se el convent de Nuestra Señora de la Concepción, conegut com de Don Juan de Alarcón en [[1606]] (avui habitat per mercedàries descalces), i el de San Fernando en 1676. El de Miguelturra, encara en funcionament, data de 1682, i el de [[Salern]] (Itàlia), de 1692.
== Mercedàries Descalces ==
L'aparició dels [[Mercedaris Descalços]] el [[1606]] va comportar la creació d’una branca femenina amb el mateix desig de viure en estricta i rigorosa clausura, amb la màxima austeritat i dedicades exclusivament a la contemplació. Va prendre el nom de '''Congregació de Religioses Descalces de la Mare de Déu de la Mercè'''. El primer monestir va ser el de [[Lora del Río]] (Sevilla), fundat el juny de [[1617]]. En [[1620]], es va fundar el monestir de Fuentes i altres a: [[Osuna]], Sant Josep de [[Sevilla]] (1633), [[Marchena]] (1637), [[Toro (Zamora)|Toro]] (1648), Mairena, Arcos de la Frontera, Madrid (beateri el 1626, fundat com a convent el 1663 i dedicat al Purísima Concepción; és conegut com a "las Góngoras") i el beateri de [[Lima]] (Perú), fundat el 1670, es va transformar en un monestir de clausura el 1724.
Segons les estadístiques presentades a [[Carles III d’Espanya]] sobre les monges de clausura, el 1724 hi havia 560 monges mercedàries entre la branca calçada i la descalça.
== Religioses de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè ==
Aquest grup, procedent de les germanes mercedàries de clausura, es va formar a partir de nou monestirs. El 30 d'agost de 1980, amb l'elecció de la governadora general, es va constituir jurídicament com a [[institut de perfecció]]. Les constitucions es van aprovar el 13 de maig de 1986.
Com a l’orde, les germanes professen el quart vot i el seu objectiu fonamental és viure el carisma mercedari, imitant Crist i fent-lo present com un amic, redemptor i alliberador dels captius, oprimits o cristians perseguits.
La casa mare és l'antic monestir de Don Juan de Alarcón de Madrid. En l'actualitat, hi ha 11 monestirs amb 173 religioses. També mantenen col·legis a [[Tarancón]] (Conca), [[Madrid]] (Tres Cantos, de la Merced i de Don Juan de Alarcón) i [[Ferrol]].
| |||