Merlet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Un '''merlet''' o '''rastell''' i '''muró''' (i ant. '''dentell''') és cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de buits damunt un [[parapet]], formant part d'un acabament fortificat d'un [[Muralla|mur]] o d'una [[torre]]. Aquesta [[fortificació]] servia de protecció dels defensors, que amagats al seu darrere podien vetllar l'enemic i llançar-li projectils pels espais buits o pels [[lladronera|matacans]] amb seguretat. Les mides i l'acabament superior dels merlets són característics de cada època i contrada. Els merlets es troben ja a [[Assíria]] i desaparegueren amb la difusió de l'artilleria i de les fortificacions amb [[bastió|bastions]] que en foren el resultat. Modernament s'han emprat amb una funció decorativa en edificis civils.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.18 |consulta=5 de novembre de 2014}}</ref>
Al mig del '''merlet''' podia haver-hi una [[sagetera]] o una [[tronera]]. En el buit entre els merlets podia haver-hi també un [[mantellet]] abatible per a protegir-se dels projectils que es llançaven de dalt, un precedent dels [[lladronera|matacans]], o un escut posat a la banda de fora. Damunt els merlets podia haver-hi columnes que aguantaven una teulada.
==Funció decorativa==
Línia 18:
Els merlets de l'interior de l'[[serralada de l'Atles|Atles]], en canvi, són escalonats, amb quatre escalons rectangulars i estan molt separats, de vegades sols n'hi ha als cantons. El nucli del [[castell de l'Almudaina]], bastit damunt una fortificació romana o romana d'Orient anterior, té l'estructura dels castellets de l'Atles, però com hem dit, els merlets són califals.
Els ''merlets normands'' de [[Sicília]] (Motta Sant'Anastasia, catedral de [[Siracusa]], església de Sant Pere i Sant Pau d'Agrò, [[Casalvecchio Siculo]], etc.), acaben també en mitja circumferència, però aquesta es troba damunt un rectangle més alt que els musulmans, encara que deuen estar relacionats, i la cara superior del semicercle pot sortir una mica del mur.
Les fortificacions [[Turquia|turques]] podien no tenir merlets, sinó parapets coronats per lòbuls situats un devora l'altre, cadascun damunt una sagetera o tronera (Negroponto; Rettimo). En altres casos, trobam merlets en forma de dent, alguns amb una sagetera al mig, tots damunt matacans (Topkapi, Instanbul). Els merlets de l'[[Índia]] i [[Pakistan]] eren formats per un quadrat amb una sagetera, amb l'acabament amb perfil de lotus, més o menys ornamental.
A la [[baixa edat mitjana]], a Europa, eren freqüents els merlets rectangulars, més amples que alts, amb una sagetera al mig i sovint damunt matacans. A Itàlia, al s. XIV, els merlets quadrats, amb la cara superior plana o amb una mica de pendent cap a fora a la cara superior, eren anomenats ''güelfs''. Uns altres merlets contemporanis italians eren els ''merlets gibel·lins'', o ''merlets de coa d'oronella'', formats per dos quarts de cercle units per la tangent o per dos triangles rectangles divergents al mig del merlet. Aquests merlets sovint eren molt grossos.
Als segles XIV i XV es difon als [[Països Catalans]] el [[merlet català]], que és una mena de merlet escalonat, format per una base de l'alçada d'un quadrat i l'amplada de cinc o més, damunt la qual hi ha un rectangle de tres o sis quadrats i a dalt de tot, al mig, una dent de la mida d'un quadrat. La separació entre els merlets pot tenir l'amplada d'un quadrat, de manera que el buit té la forma d'un merlet invertit. Algunes vegades al mig del merlet hi ha una sagetera. El millor exemplar de merlet català és a la [[Llotja de Palma]], no té funció sols decorativa, perquè la Llotja formava part de la muralla del mar de [[Palma]].
| |||