Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Llengua |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 15:
El '''[[Messerschmitt]] Bf 109''' va ser un [[avió de caça]] [[Alemanya Nazi|alemany]] de la [[Segona Guerra Mundial]], dissenyat per [[Willy Messerschmitt]] a inicis dels anys 1930, quan era dissenyador en cap de la [[Bayerische Flugzeugwerke]] (d'ací que el seu prefix sigui "Bf"). Va ser un dels primers caces realment moderns de la seva època, incloent-hi característiques com una construcció [[monocasc]] totalment [[metall|metàl·lica]], una [[carlinga]] tancada i [[tren d'aterratge]] retràctil. Després d'haver passat pel seu baptisme de foc a la [[Guerra Civil Espanyola]], el Bf 109 va estar en servei fins al naixement de l'era dels [[avió a reacció|reactors]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]], sent durant tot aquest temps l'espina dorsal de la força de caces de la [[Luftwaffe]].<ref name="Nowarra 1993, p. 189">Nowarra 1993, p. 189.</ref> Amb un [[motor de combustió interna|motor de pistons en V]] invertit, el Bf 109 va ser complementat, però mai completament substituït en servei, pel [[Focke-Wulf Fw 190]] de [[Motor de combustió interna|motor radial]] a partir de [[1941]]
Originàriament concebut com a [[interceptor]], posteriorment va ser desenvolupat per a complir amb múltiples tasques, actuant com a [[caça d'escorta|escorta de bombarders]], [[caça bombarder]], [[Avió de caça|caça diürn]], [[caça nocturn|nocturn i tothora]], [[destructor de bombarders]], [[avió d'atac a terra]], i com a [[reconeixement aeri|avió de reconeixement]]. Va ser subministrat a diversos estats de menor importància de l'[[Potències de l'Eix|Eix]] durant la Segona Guerra Mundial, i serví en diversos països durant molts anys després de la guerra. El Bf 109 va ser l'avió militar més fabricat de la Segona Guerra Mundial, amb 30.573 exemplars construïts durant la guerra, i l'avió de caça més fabricat de la història, amb un total de 33.984 unitats produïdes fins a l'abril de 1945.<ref name="ReferenceB">U.S. Strategic Bombing Survey, Aircraft Division Industry Report, Exhibit I - German Airplane Programs vs Actual Production.</ref><ref name="Nowarra 1993, p. 189"/>
El Bf 109 va ser pilotat pels 3 [[As de l'aviació|asos de l'aviació]] alemanys amb més victòries a la Segona Guerra Mundial, [[Erich Hartmann]], [[Gerhard Barkhorn]] i [[Günther Rall]], que van aconseguir unes 928 victòries entre ells mentre pilotaven amb la [[Jagdgeschwader 52|''Jagdgeschwader'' 52]], principalment al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|Front Oriental]], així com per [[Hans-Joachim Marseille]], l'as principal a la [[campanya del nord d'Àfrica]].<ref name=NAace>[http://luftwaffe.cz/western.html "Luftwaffe Aces of the Western Front."] ''luftwaffe.cz''. Retrieved: 2 January 2010.</ref> També va ser pilotat pel major as no alemany, [[Ilmari Juutilainen]], així com per diversos pilots d'èxit més, en particular de [[Finlàndia]], [[Regne de Romania|Romania]], [[Croàcia]] i [[Hongria]]. Mitjançant un desenvolupament constant de l'aparell, va continuar sent competitiu fins amb el darrer caça dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] fins al final de la guerra i, al mateix temps, mostrà els límits del que podia assolir-se amb caces propulsats amb motors de pistó.<ref name="Radinger and Otto 1999, pp. 35–37">Radinger and Otto 1999, pp. 35–37.</ref>
Línia 56:
Igual que l'anterior Bf 108, el nou disseny es basava en el principi de la "construcció lleugera de pes" de Messerschmitt, que estava dirigida essencialment a reduir el nombre de peces de l'avió sempre que fos possible. Exemples d'això es poden trobar en l'ús de dos suports llargs i complexos que van ser instal·lats al servidor de seguretat principal del motor; aquests suports incorporaven els suports del motor més baix i el punt del pivot del tren d'aterratge en una sola unitat. Un llarg suport soldat al servidor de seguretat portava el pal principal dels punts de recollida, i carregaven la major part de les càrregues de les ales. Els dissenys contemporanis solien tenir en compte aquestes estructures principals de càrrega muntades en parts diferents del fuselatge, amb les càrregues distribuïdes per l'estructura principal mitjançant una sèrie de punts forts. En concentrar les càrregues sobre el servidor principal de la mampara, l'estructura principal del Bf 109 era relativament lleugera i senzilla.<ref>Cross and Scarborough 1976, pp. 56–66.</ref>
Un avantatge d'aquest disseny era que el tren d'aterratge principal, que es retractava en un angle de 85º, estava adjunt al fuselatge, fent possible eliminar completament les ales pel servei sense necessitat d'equips addicionals per donar suport al fuselatge. També volia dir que l'estructura de les ales podia ser simplificada al no haver de suportar el pes de l'avió i no haver de suportar les càrregues de l'aterratge i l'enlairament. Malgrat això, havia un inconvenient, que era que el tren d'aterratge posterior tenia una roda estreta, fent que l'avió fos inestable mentre que es trobava a terra. Per incrementar l'estabilitat les cames van ser esteses cap a l'exterior, creant un altre problema en les càrregues de l'enlairament i l'aterratge sent transferides a un angle superior per les cames.<ref name="Cross and Scarborough, pp. 60–61"/>
El petit timó del Bf 109 també era relativament ineficaç per controlar els moviments creats per l'estela de l'hèlix durant la primera part de la carrera d'enlairament, i aquesta deriva cap als costats creaven càrregues desproporcionades al costat de la roda. Si les forces imposades eren prou grans, els punts de pivotació es trencaven i el tren d'aterratge es venia a baix cap a l'exterior.<ref name="Cross and Scarborough, pp. 60–61">Cross and Scarborough 1976, pp. 60–61.</ref> Els pilots experimentats deien que era fàcil de controlar, però alguns dels més inexperts es van perdre en l'enlairament.<ref name="hannu" />
Línia 95:
Originàriament, el ''[[Reichsluftfahrtministerium]]'' (''Ministeri d'Aviació Alemany'', RLM) el designà com a '''Bf 109''', car el seu disseny provenia de la ''[[Bayerische Flugzeugwerke]]'' (literalment, la ''Fàbrica Aeronàutica Bavaresa'').
Però l'empresa va passar a anomenar-se [[Messerschmitt|Messerschmitt AG]] després de juliol de 1938, quan [[Erhard Milch]] va permetre finalment a [[Willy Messerschmitt]] a adquirir l'empresa. Subseqüentment, tots els avions Messerschmitt que van crear-se després de la data, com el [[Messerschmitt Me 210|Me 210]], portaven la designació "Me". Malgrat alguns reglaments del RLM, documents de durant la guerra de Messerschmitt AG, RLM i la ''Luftwaffe'', continuaven emprant totes dues designacions, sovint fins i tot en la mateixa plana.<ref>[http://109lair.hobbyvista.com/articles/bf-me/bf-me.htm "Lynn Ritger, The 109 Lair: Bf or Me 109? Which is correct?"] ''hobbyvista.com''. Retrieved: 3 January 2010.</ref> Tots els dissenys i plànols són descrits com a "Bf 109" en les planxes d'identificació,<ref>Prien and Rodeike 1995, pp. 167–176.</ref> incloent els models finals K-4, amb l'excepció de l'avió inicialment construït per Erla Flugzeugwerke, que a vegades portava el segell '''Me 109'''.
El Bf 109 va tenir diversos malnoms atorgats tant pels seus operadors com pels seus adversaris, generalment derivats a partir del nom del fabricant (''Messer, Mersu, Messzer'', etc.) o de l'aparença exterior de l'avió: la variant G-6 va rebre el nom de ''Die Beule'' (''La protuberància'') pel personal de la Luftwaffe, a causa de les cobertes de les metralladores [[Metralladora MG 131|MG 131]] de 13mm, mentre que els pilots soviètics l'anomenaven "el prim" per la seva aparença (comparat amb el [[Focke-Wulf Fw 190|Fw 190]], més robust). Els noms "Anton", "Bertha", "Caesar", "Dora", "Emil", "Friedrich", "Gustav" i "Kurfürst" eren derivats de la lletra de la designació oficial de la variant (per exemple, Bf 109G – 'Gustav'), basat en l'alfabet fonètic alemany emprat durant la II Guerra Mundial; una pràctica comuna en altres dissenys alemanys.<ref>[http://www.feldgrau.com/alphabet.html "German phonetic alphabet of World War II."] ''feldgrau.com''. Retrieved: 2 January 2010.</ref>
Línia 102:
Poc després del seu debut públic, tres Bf 109B van prendre part al juliol de 1937 al Flugmeeting de [[Zuric]]. Sota el comandament del Major Seidemann, van guanyar en diverses categories: Primer Premi en una cursa de velocitat de 202 km, Primer Premi en la categoria Classe A en el ''Alpenrundflug'' internacional d'avions militars, i també la victòria al ''Patrouillenflug'' internacional.<ref>Heinz J. Nowarra, ''Die deutsche Luftrüstung 1933-1945'', Koblenz 1985</ref>
L'11 de novembre de 1937, el Bf 109 V13, pilotat pel pilot en cap de Messerschmitt, Dr. Hermann Wurster, volà amb un motor DB 601R de 1650 hp establint un nou rècord de velocitat per a "avions amb motors de pistó" amb una marca de 610,55 km/h, guanyant el títol per a Alemanya per primer cop. Convertit dun Bf 109D, el "V13• portava un motor especial DB 601R que podia arribar als 1650 hp per curts períodes.<ref>Feist 1993, p. 21.</ref><ref name="Nowarra 1993, p. 193">Nowarra 1993, p. 193.</ref>{{#tag:ref|World Speed Records and other aviation records were and still are set by the ''Fédération Aéronautique Internationale'' (FAI). A record needs to be set over a recognised course at a set altitude to be valid. The Bf 109 and 209s came under the category "CLASS C, GROUP 1d"[http://www.fai.org/news_archives/fai/cat_world_records.asp "FAI record (current)."] ''fai.org''. Retrieved: 29 April 2008.|group=nb}}
Heikel, després de veure rebutjat el [[He 112]], començà a treballar amb el [[He 100]]. El 6 de juny de 1938, el He 100 V3, pilotat per [[Ernst Udet]], establí un nou rècord de 634,7 km/h, i el 30 de març de 1939, el pilot de proves Hans Dieterle superà aquest rècord, establint una marca de 746,61 km amb el He 100 V8. Messerschmitt recuperà el lideratge ben aviat en aquesta cursa: el 26 d'abril de 1939, el ''Flugkapitän'' [[Fritz Wendel]], volant amb el [[Messerschmitt Me 209|Me 209 V1]], situà la marca en 755,14 km/h. Aquest era un avió de competició que tenia ben poc en comú amb el Bf 109, amb un motor BD 601ARJ que produïa fins a 1.550 hp, però capaç d'arribar fins als 2.300. Per motius de propaganda, l'avió va ser nomenat Bf 109R, suggerint que es tractava d'una nova versió del caça. Aquest rècord es va mantenir fins al 1969.<ref name="Feist 1993, p. 22">Feist 1993, p. 22.</ref>
Línia 235:
== Vegeu també ==
* [[L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola]]
Linha 266 ⟶ 265:
* Kobel, Franz and Jakob Maria Mathmann. ''Bf 109''. Atglen, PA: Schiffer Publishing, 1997. {{ISBN|0-88740-919-9}}.
* Mankau, Heinz and Peter Petrick.'' Messerschmitt Bf 110, Me 210, Me 410''. Raumfahrt, Germany: Aviatic Verlag, 2001. {{ISBN|3-92550-562-8}}.
* Marshall, Francis L. ''Messerschmitt Bf 109T "Die Jäger der Graf Zeppelin"''. Gilching, Germany: Marshall-Verlag, 2002. {{ISBN|3-0000-8220-4}}.
* Marshall, Francis L. ''Sea Eagles - The Messerschmitt Bf 109T''. Walton on Thames, Surrey, UK: Air Research Publications, 1994. {{ISBN|1-871187-230}}.
* Mason, Francis K. ''Messerschmitt Bf 109B, C, D, E in Luftwaffe & Foreign service.'' London, UK: Osprey Publishing Limited, 1973. {{ISBN|0-85045-152-3}}.
* Massimello, Giovanni and Giorgio Apostolo. ''Italian Aces of World War Two''. Oxford/New York, Osprey Publishing, 2000. {{ISBN|978-1-84176-078-0}}.
* Mermet, Jean-Claude. ''Messerschmitt Bf 109 G-1 through K-4. Engines and Fittings.'' Marnaz, France: Jean Claude Mermet SA, 1999.
* Messerschmitt AG. ''Messerschmitt Bf 109G; technisch Kompendium, Handbücher, Ersatztelliste, Bewaffnung Bedienungsvorschrift/Fl, Bordfunkanlage, Lehrbildreihe; 1942/1944. [Elektronische Resource] (Reprint)'' Ludwigsburg, Germany: Luftfahrt-Archiv, 2006. {{ISBN|3-939847-13-5}}.
* Messerschmitt AG. ''Messerschmitt Bf 109K; technisch Kompendium, Handbüch, Ersatztelliste, Rep.-Answeisung, Bewaffnung Bedienungsvorschrift; 1943-1944. [Elektronische Resource] (Reprint).'' Ludwigsburg, Germany: Luftfahrt-Archiv, 2006. {{ISBN|3-939847-14-3}}.
* Morgan, Eric B and Edward Shacklady. ''Spitfire: The History.'' Stamford: Key Books Ltd, 2000. {{ISBN|0-946219-48-6}}.
Linha 290 ⟶ 289:
* Stenman, Kari and Kalevi Keskinen. ''Finnish Aces of World War 2 (Osprey Aircraft of the Aces 23)''. London: Osprey Publishing Limited, 1998. {{ISBN|1-85532-783-X}}.
* Taylor, John W.R. "Messerschmitt Bf 109." ''Combat Aircraft of the World from 1909 to the present''. New York: G.P. Putnam's Sons, 1969. {{ISBN|0-425-03633-2}}.
* Thompson, J. Steve with Peter. C Smith. ‘’Air Combat Manoeuvres’’. Hersham, Surrey, UK: Ian Allan Publishing, 2008. {{ISBN|978-1-903223-98-7}}.
* U.S. Army Air Force. ''German Aircraft and Armament: Informational Intelligence, Summary No. 44-32, October 1944 (Informational Intelligence Summary)''. New York: Brassey's Inc., 2000 (first edition 1944). {{ISBN|1-57488-291-0}}.
* Valtonen, Hannu. ''Messerschmitt Bf 109 ja saksan sotatalous (Messerschmitt Bf 109 and the German War Economy).'' Helsinki, Finland: Keski-Suomen Ilmailumuseo (Central Finnish Aviation Museum), 1999. {{ISBN|978-9-51956-887-4}}.
* Vogt, Harald. ''Messerschmitt Bf 109 G/K Rüstsatze. Flugzeug Profile 21''. Illertissen, Flugzeug Publikations GmbH.
* Wagner, Ray and Heinz Nowarra. ''German Combat Planes: A Comprehensive Survey and History of the Development of German Military Aircraft from 1914 to 1945''. New York: Doubleday, 1971.
* Weal, John. ''Bf 109 Aces of the Russian Front''. Oxford: Osprey, 2001. {{ISBN|978-1-8417-6084-1}}.
* Weal, John. ''BF 109D/E Aces 1939-41''. Oxford: Osprey, 1996. {{ISBN|978-1-85532-487-9}}.
* Weal, John. ''Bf 109F/G/K Aces of the Western Front''. Oxford: Osprey, 2000. {{ISBN|978-1-8-5532-905-8}}.
| |||