Metralladora: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
neteja i estandardització de codi
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m neteja i estandardització de codi
Línia 37:
 
[[Fitxer:Gatling gun.jpg|miniatura|Canó Gatling (Fort Laramie, [[Wyoming]])]]
Al [[Regne Unit]], el [[1870]], l'empresa WG Armstrong and Co va obtenir la llicència per a la producció local de canons Gatling,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Collier |nom=Basil |títol=Arms and the Men: The Arms Trade and Governments |url=http://books.google.cat/books?id=DYCRAAAAIAAJ&q=Gatling+1870+WG+Armstrong&dq=Gatling+1870+WG+Armstrong&hl=ca&sa=X&ei=uG0zUtX-FdSN7Abi8IH4DQ&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Hamish Hamilton |data=1980 |pàgines=52 |isbn=0241103088}}</ref> els primers en oferir un foc seqüencial controlat, amb càrrega mecànica. L'arma estava disponible en dues versions: una del calibre 45 (de 45 centèsimes de polzada, és a dir, 11,43 mil·límetres) que realitzava fins a 700 trets per minut, per a l'exèrcit de terra, i una del calibre 65 per a la [[Royal Navy]], la Marina. Un dels seus primers usos va ser a la [[batalla d'Ulundi]] contra els [[zulús]]. La Marina havia patit anteriorment unes humiliants derrotes a [[Sud-àfrica]] el gener de l'any 1879, i en una nova campanya armats amb dues metralladores Gatling es va oposar amb èxit als guerrers zulús, el mes de juliol, causant-los més de 1.500 baixes. A partir d'aquell moment aquesta arma formaria part de les expedicions britàniques a Egipte i Sudan. La popularitat de la Gatling es va estendre a altres governs com els de la Xina, diversos països sud-americans o Rússia que va encarregar 400 metralladores per la guerra contra els turcs.{{sfn|Willbanks|2004|p=33}} El seu [[Cartutx (armes de foc) |cartutx]] evolucionà a un sistema més modern fet tot de metall, eliminant així molts dels embussos i altres incidents que solien succeir durant els tirotejos. El ritme de tir assolia ara els tres-cents trets per minut. Tanmateix, per tal com les bateries eren destruïdes per l’artilleria, que quedava fora del eu abast, i els operaris eren abatuts per franctiradors que no podien veure, el seu ús es limità a les guerres colonials, contra enemics pobrament armats, on va sedr utilitzada fins entrat el segle XX.
 
Durant la [[dècada del 1880]] s'imposaren el tipus d'armes Nordenfeldt i Gardner, dues armes també amb l'arquitectura Gatlings i amb un gran calibre, deu i dotze respectivament, amb un o dos canons de foc. Foren utilitzades per la infanteria de marina per lluitar contra els petits bucs llançadors de torpedes. Podien llançar deu projectils per segon sense interrupció durant un temps considerablement llarg.{{sfn|Willbanks|2004|p=49}}
Línia 91:
 
== Desgast del canó ==
Les metralladores són armes que pateixen un fort desgast degut a la gran quantitat d'impactes i frecs dels seus mecanismes, i a l'erosió i la calor que es genera en el canó.
 
== Ergonomia d'ús ==
Línia 106:
 
== Metralladores en aviació ==
{{AP|Aviació en la Primera Guerra Mundial}}
El juliol de 1915, el [[Fokker E.III]] va entrar en funcionament. Va ser el primer primer avió amb una metralladora sincronitzada que podia disparar a través de l'hèlix. Això va ser una arma formidable per a lluitar amb avions més antics. Aquesta aeronau i el seu successor, conegut amb el nom d'''Eindecker'' ([[monoplà]] en alemany), va permetre a Alemanya recuperar el seu endarreriment acumulat. El primer combat del Fokker es va dur a terme l'[[1 de juliol]] de 1915, just a l'est de [[Lunéville]], quan el tinent [[Kurt Wintgens]], un dels pilots seleccionats per a posar a prova una sèrie de cinc [[prototip]]s, va atacar a un [[Morane-Saulnier L]] biplaça d'observació al darrere de les línies dels Aliats. Es van contar al voltant de 200 forats de bala en el [[motor rotatiu]] de l'aparell francès.
Els britànics varen adoptar el sistema de sincronització de [[Constantinesco (automòbil)| George Constantinesco]] a partir de 1918. Aquest sistema estava basat en la teoria i experiments de Constantinesco sobre la transmissió d’ones sonores a través d’un líquid.
2.774.444

modificacions