Henri Wallon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació |
ampliació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 4:
Investigà els aspectes [[genètica|genètics]] de la conducta estudiant el desenvolupament emocional dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb [[Piaget]].
Tingué una intervenció decisiva en el [[Projecte Langevin-Wallon]], projecte que, en la línia de l'[[humanisme]] [[Occident|occidental]] amb influències [[marxisme|marxistes]], intentava fer efectiva la igualtat d'oportunitats per a l'accés a tots els graus de l'[[ensenyament]], però que, gestat durant l'època de la resistència francesa enfront dels [[nacionalsocialisme|nazis]], no es va poder aprovar un cop acabada la [[Segona Guerra Mundial]] per l'oposició dels [[partit polític|partits polítics]] [[conservadorisme|conservadors]].<ref>Monés i Pujol-Busquets, Jordi: ''[[Diccionari]] abreujat d'[[educació]]''. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó [[Editorial (empresa)|Editorial]], [[Barcelona]]. {{ISBN|84-85729-43-9}}, plana 84.</ref> L’any 1954 va ser atropellat per un automòbil i va quedar paralític, però va continuar treballant fins a la seva mort, l’any 1962.
== Formació acadèmica i carrera professional ==
Estudià a l'institut Louis-le-Grand de París, després a l'Escola Normal Superior (1899), i en fou agregat de Filosofia (1902), assignatura que ensenyà a l'institut Bar-le-Duc durant un any. Tot seguit orientà la seva vocació cap a la Psicologia i els estudis de Medicina, gràcies a una beca de la Fundació Thiers. El 1908, mentre treballava al l'hospital de la Salpêtrière, presentà la seva tesi doctoral, que titulà ''El deliri de persecució: el deliri crònic basat en la interpretació''. Fou mobilitzat després com a metge durant la [[primera guerra mundial]] i durant aquesta època s'interessà per la [[Neurologia]].
| |||