Micròlit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Tværmose arrow (Denmark).png|miniatura|Trapezis i fletxa armada d'un trapezi provinent d'una [[torbera]] de Dinamarca, a [[Tværmose]]]]
Un '''micròlit''', del [[grec]]: ''micros'' i ''lithos'', que significa 'petita pedra', és una eina petita de pedra tallada utilitzada en la [[prehistòria]]. Designa elements de les armadures, sovint de formes geomètriques, de llargada generalment inferior a 40 mm i de gruix inferior a 4 mm.<ref>Orliac, M. (1988) - « Microlithe », in: ''Dictionnaire de la Préhistoire'', Leroi-Gourhan, A., (Éd.), PUF, pp. 721.</ref> Aquestes petites eines es feien a partir de trossos de [[sílex]] ([[ascles]]) i caracteritza les eines dels darrers caçadors-recol·lectors (de l'[[epipaleolític]] i [[mesolític]]).
== Història ==
[[Fitxer:Pointe de la Gravette MHNT PRE.2009.0.231.2.fond (2).jpg|miniatura|esquerra|''Microgravettes'']]
La miniaturització de les armadures dels projectils és perceptible en el curs del [[paleolític superior]]: ja es percep en el [[gravettià]] en les ''microgravettes''.<ref>Piel-Desruisseaux, Jean-Luc (1986), ''Outils préhistoriques. Forme. Fabrication. Utilisation'', Masson, Paris. {{ISBN|2-225-80847-3}}. (pp. 147-149)</ref> El procés de microlitització continua i s'amplifica en el curs del [[magdalenià]]. En l'epipaleolític i mesolític, es destinen aquests petits fragments de pedra especialment a les fletxes.
==Característiques==
Els micròlits es fan a partir de laminetes (ascles) de sílex, fetes a partir de petits nuclis o de nuclis de mida gran.
| |||