Cotonou: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Cotonouskyline.jpg|miniatura|esquerra|Vista de Cotonou]]
'''Cotonou''' és la seu del govern de [[Benín]], tot i que la capital oficial és [[Porto-Novo]]. L'[[aeroport]] i les instal·lacions de carreteres i ferrocarril fan de Cotonou el centre de transports i comunicacions del país. La seva població el 2006 és de 761.137  habitants (a l'anterior cens era 536.827  habitants i el 1960 només 70.000) i la ciutat segueix expandint-se especialment cap a l'oest. La ciutat es troba al sud-est del país, entre l'[[oceà Atlàntic]] i el [[llac Nokoué]], al voltant de la [[llacuna de Cotonou]] (de fet, un [[estret]]).
 
La ciutat és coneguda com un [[port]] important, i també hi ha un [[aeroport]] i una línia [[ferrocarril|ferroviària]] fins [[Parakou]]. Hi ha llocs importants a Cotonou com el [[Cotonou Friendship Stadium]], la [[catedral de Cotonou]], la [[mesquita central de Cotonou]] o el [[mercat de Dantokpa]], que inclou un [[mercat de fetitxos]]. La [[National University of Benin]] es troba a Cotonou.
Línia 12:
Yepké Zinsou, un mercader d'esclaus, va trobar el lloc adient per l'embarcament d'esclaus, en estar fora del control de les marines europees i va refundar la vila amb l'ajut del mestís portuguès Sangrònio; Zinsou fou reconegut pel rei de Dahomey com a ministre encarregat de les relacions amb els blancs (''yévogan'') i s'hi va instal·lar amb la seva família. La localitat va prosperar pel comerç de l'oli de palmera i dels drets d'ancorar dels europeus (que es pagaven en especies); l'oli de palmera fou expandit pel mestís brasiler Domingo Martins. El [[1851]], els [[França|francesos]] feren un tractat amb el rei de Dahomey, [[Gezo]], que els permeté establir a Cotonou un poblat mercantil. Sota el regne de [[Glele]] (francès Glélé) la ciutat encara es va expandir més. França s'hi va implantar pels tractats de 19 de maig de 1868 i un altre de 1878 (vegeu [[Protectorat de Cotonou]]). El 1883 la flota francesa va anar a Cotonou per impedir una eventual annexió britànica. El rei [[Behanzin]] de Dahomey, fill i successor de Glele, refusà als francesos tot dret sobre Ko Tonu (''Kotonou'' des francesos convertida en Cotonou) i va atacar la ciutat; la guarnició francesa va rebutjar dos atacs ([[23 de febrer]] i [[4 de març]] de [[1889]]).
 
Un moll construït entre 1891 i 1899 va permetre ampliar el volum comercial. El 1905 hi havia 75 europeus (incloent 7 dones i un nen) i 1100 africans. El 1912 fou declarada comuna mixta. La seva gran expansió va començar el 1928, quan tenia entre 8 i 9000  habitants (uns 300 musulmans). El [[31 d'agost]] de [[1966]] es va formar la Unió Islamica de Dahomey que assegurava la preeminencia dels musulmans de [[Porto Novo]] que són els que reben les donacions dels països del golf (junt amb el nord del país, islamitzat), i de les que Cotonou gairebé no s'ha beneficiat.
 
== Bibliografia ==