Miquel el Valent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
== Lluita contra els turcs otomans ==
Poc després va començar a oposar-se al domini que els otomans exercien sobre el Principat, motiu pel qual es va anar acostant a l'emperador [[Rodolf II, emperador romanogermànic]] i poder rebre el suport d'aquest en la seva lluita. El punt de partida d'aquesta es va produir el novembre de [[1594]] quan va decidir reunir a bona part dels caps otomans al Principat, que també eren els principals creditors, sota el pretext de pagar el deutes que tenia [[Valàquia]] amb la [[Sublim Porta]] i va aprofitar l'ocasió per fer-los executar a tots, començant així la lluita contra els turcs otomans. Aquest fet era una veritable declaració de guerra al [[soldà]], ja que aquest utilitzava els impostos i el tribut anual que els prínceps recollien en el seu nom per subornar a aquests, a la seva cort i bona part de la noblesa local, però també per finançar als exèrcits otomans a la regió.
[[Fitxer:Mihai Viteazul fighting the Turks, Giurgiu, October 1595.jpg|miniatura|esquerra|Batalla de Giurgiu, octubre de 1595]]
Els otomans ràpidament reaccionaren, però Miquel el Valent enviaren tropes al cap de les quals marxava [[Hassan Pacha]], el governador de [[Rumèlia]], però contra tot pronòstic aquestes foren vençudes. En mig d'aquest conflicte es va produir la creació d'una aliança cristiana propulsada pel [[Papa]] [[Climent VIII]] i que aglutinava a bona part dels regnes europeus contra els turcs, aliança a la qual s'adheriren els prínceps de [[Transsilvània]] [[Segimon Bathory]] i el moldau [[Aron Vod]]. Miquel el Valent va aprofitar aquest fet per marxar contra els otomans i travessar el [[Danubi]], vencent als turcs i assolint el control d'importants poblacions com [[Giurgiu]], [[Brăila]], [[Hârova]], i [[Silistra]].
El [[1595]], a [[Alba Iulia]] (en [[hongarès]]: ''Gyulafehérvár'', en [[alemany]]: ''Karlsburg'' / ''Weißenburg''), Miquel el Valent signava un tractat amb [[Segimon Bathory]], a través del qual [[Valàquia]] quedava sota la sobirania de [[Transsilvània]], mentre que el voivoda transilvà es comprometia a enviar tropes perquè el valac pogués seguir la seva lluita contra els turcs. El 13 d'agost de 1595, es produïa la [[Batalla de Călugăreni]] (prop del riu Neajlov), on un exèrcit comandat pel voivoda valac i integrat per 16.000 valacs i de 2.000 transilvans, vencia a l'exèrcit de [[Sinan Paixà]], integrat per uns 120.000 homes, perdent la vida a aquesta batalla el mateix governador de [[Rumèlia]]. El 18 d'octubre, entrava victoriós a [[Târgoviste]], antiga capital de Valàquia i pocs dies després a [[Bucarest]] que poc abans havia estat evacuada pels turcs otomans que s'havien desplaçat a la riba sud del [[Danubi]].
Tot i la victòria aconseguida, les hostilitats es van aturar, ja que Miquel depenia de l'ajut extern que li oferien tant l'emperador com el rei d'Espanya [[Felip II]] mitjançant les tropes que finançaven al príncep transsilvà. Tot i això Valàquia quedava fora de l'esfera del poder otomà.
Però a finals de l'any [[1595]], [[Ştefan Razvan]] que havia succeït a [[Aron Voda]] al capdavant de [[Moldàvia]] i que era protegit del príncep de Transsilvània i aliat del valac en la seva lluita contra els otomans va ser deposat pels polonesos. El Regne de [[Polònia]] i [[Lituània]] tenia molts interessos econòmics al Principat de [[Moldàvia]] i havia vist amb preocupació com la influència de [[Transsilvània]] i per tant del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] s'estenia per la regió, fet que no podia tolerar el canceller polonès [[Jan Zamoisky]], motiu pel qual va decidir envair Moldavia, derrocar a Ştefan Razvan i posar en el seu lloc a [[Ieremia Movilă]].
== El control de Transsilvània ==
Línia 23:
A més cada cop la situació a Transsilvània era més inestable, ja que [[Segimon Bathory]] governava el principat però amb el suport de la noblesa hongaresa transilvana. Tot i que Bathory era [[catòlic]], una part de la noblesa de Transsilvània era de confessió [[Calvinisme|calvina]], motiu pel qual no acabaven de veure amb bons ulls la influència cada cop més important de l'Imperi al principat, ni el fet que s'hagués declarat la guerra als otomans els quals havien atorgat al principat la independència ''de facto'' a canvi de declarar-se vassalls del [[soldà]]. Així les tropes imperials i transilvanes es van retirar de Valàquia, mentre que Miquel el Valent acordava una treva amb la [[Sublim Porta]].
L'abril de [[1598]] Segimon deixava de ser Príncep de [[Transsilvània]] abdicant a favor de l'Emperador Rodolf II (que era també el Rei d'[[Hongria]]). Aquest fet va fer que Miquel el Valent es declarés vassall de l'emperador a canvi de què aquest li assegurés la possessió hereditària de Valàquia sense cap tribut.
A l'octubre de [[1598]] Segimon Bathory es desdeia de la seva renúncia i tornava a ser Voivoda, però la pressió de l'emperador li feia renunciar de nou aquest cop a favor del Cardenal [[Andrei Bathory]], que era cosí seu i que era partidari de contraure una aliança amb els polonesos per contrarestar la influència dels imperials.
Així Transsilvània va caure sota la influència del Rei de [[Polònia]], [[Segimon III]] Vasa, mentre que Miquel establia una relació d'aliança amb el seu únic aliat, l'emperador Rodolf II. En el marc d'aquesta aliança i aprofitant una revolta dels nobles hongaresos al principat Miquel va començar una campanya contra [[Andrei Bathory]] atacant des del sud el 5 d'octubre de [[1599]], mentre que el general imperial [[Giorgio Basta]] entrava a Transsilvània des de l'oest.
Línia 34:
[[Fitxer:Mihai 1600.png|miniatura|esquerra|Territoris sota control de Miquel el Valent entre maig i setembre de 1600]]
Però les desavinences amb l'emperador van començar, sobretot pel control de la regió de [[Partium]] que reclamava el voivoda valac i pel fet que no acabava de reconèixer els drets que tenia l'emperador com a Rei d'[[Hongria]] sobre [[Transsilvània]], ja que era conscient que en cas de reconèixer aquests drets tota la noblesa hongaresa del principat s'aixecaria contra ell. Per tot això [[Rodolf II, emperador romanogermànic|Rodolf II]] va decidir retirar les tropes imperials i el deixava de finançar les tropes mercenàries valones.
Per aquest motiu i contradient les ordres de l'emperador, del que Miquel s'havia declarat vassall, va decidir al maig de [[1600]] envair amb el suport dels nobles hongaresos contraris als imperials el Principat de [[Moldàvia]], ja que així controlaria el principat més pròsper de la regió, fet que li permetria aconseguir el finançament per seguir les seves campanyes contra els otomans.
La campanya d'invasió de Moldàvia va ser ràpida, ja que al derrotar a [[Bacău]] a l'exèrcit polonès i dels nobles moldaus que donaven suport a [[Ieremia Movilă]], aquest va fugir a [[Polònia]] i Miquel el Valent va esdevenir Voivoda de [[Moldàvia]], tenint en aquell moment sota el seu control els tres Principats Romanesos encara que deixava nominalment Valàquia al seu fill [[Nicolae II Patrascu]] i al juny de [[1600]], anomenava regent de Moldàvia al seu nebot [[Marcu Cercel]].
[[Fitxer:Stema Mihai Viteazul.jpg|miniatura|Escut personal de Miquel el Valent on estan presents els símbols dels tres Principats Romanesos]]
Davant del poder que s'estava configurant al voltant de Miquel el Valent tant el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], com el [[Regne de Polònia]] i els otomans van alarmar-se, ja que es trencava l'equilibri de poders existent a la regió. Davant d'això l'emperador va incitar a la noblesa hongaresa partidària d'una aliança amb l'Imperi a rebel·lar-se contra el valac, fet que va ser aprofitat pels imperials per entrar a Transsilvània, derrotant-lo a la batalla de [[Mirăslău]] el 18 de setembre de 1600, havent de fugir de Transsilvània.
Mentrestant les tropes poloneses dirigides personalment pel Canceller [[Jan Zamoisky]] portaven a terme la invasió de Moldàvia, on imposaven de nou a Ieremia Movilă sense que els partidaris de Miquel el Valent poguessin fer res per aturar l'exèrcit polonès, que un cop recuperat el control de Moldàvia es va dirigir cap a Valàquia, on a l'octubre de 1600 prengué el control de [[Muntènia]] (Valàquia oriental), instal·lant com a Voivoda al germà de Ieremia, [[Simeó Movilă]], mentrestant Miquel el Valent i els seus partidaris resistien com podien a Oltènia l'avanç tant d'imperials com de polonesos. però a canvi que el respectessin la vida va acceptar rendir-se i retirar-se amb la seva família a [[Viena]].
Línia 47:
== Declivi, mort i llegat ==
[[Fitxer:MihaiViteazulDeath-LeGrandTheatreHistorique1703.jpg|miniatura|esquerra|Gravat on es representa l'assassinat de Miquel el Valent a Câmpia Turzii]]
Refugiat a [[Viena]], l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic]] va oblidar les seves desavinences amb ell, cridant-lo a servir-lo a [[Transsilvània]] on les tropes imperials comandades per [[Giorgio Basta]] no acabaven de prendre el control de la situació, ja que els nobles hongaresos contraris al [[Sacre Imperi Romanogermànic]] s'havien aixecat en armes liderats per [[Segimon Bathory]], a més els otomans amenaçaven de prendre el control de [[Valàquia]], debilitada enfront d'aquests després de la seva marxa. Així l'emperador li va oferir tropes i 1.000.000 de tàlers per portar a terme les seves campanyes per reinstaurar l'ordre a la regió.
Miquel el Valent va acceptar l'oferiment de Rodolf II i mentre les tropes imperials comandades per ell aconseguien el control de [[Transsilvània]], molt més fàcil del pensat inicialment després de la desfeta de les tropes de Bathory a la [[batalla de Gurăslău]] (en [[hongarès]] ''Goroszló'') el 3 d'agost de [[1601]], els seus partidaris expulsaven a [[Simion Movilă]] i el proclamaven de nou Voivoda de [[Valàquia]].
Però l'emperador no tenia pensat tolerar que Miquel el Valent de nou consolidés un poder fort a la regió, motiu pel qual un cop que l'equilibri de forces a la regió s'havia establert de nou ([[Transsilvània]] sota la influència de l'Imperi, [[Valàquia]] dels Otomans i [[Moldàvia]] dels polonesos), va donar l'ordre al seu general [[Giorgio Basta]] que assassinessin a Miquel el Valent, tal com va acabar passant a [[Câmpia Turzii]] el 9 d'agost de [[1601]].
Amb la seva mort desapareixia la possibilitat de portar a terme una unió dels Principats Romanesos i a la vegada que moria el personatge històric feia aparició el mite, ja que Miquel el Valent per amplis sectors historiogràfics romanesos és un dels mites fundacionals de Romania, Estat que es crearia entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX sobre els tres principats que ell va governar: Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
| |||