René Spitz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
nn Etiqueta: editor de codi 2017 |
ampliació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 3:
== Biografia ==
René Spitz nasqué a [[Viena]], en el si d'una família jueva benestant, però passà bona part de la seva infantesa a [[Hongria]].{{sfn|Palombo|Bendicsen|Koch|2009|p=81}} En acabar els estudis de medicina, el 1910, Spitz descobrí els treballs de [[Sigmund Freud]], que l'interessaren força. El 1932, s'establí a [[París]], on romandria sis anys impartint classes de [[psicoanàlisi]] a l'Escola Normal Superior. El 1939, a causa del clima bèl·lic a Europa, decidí emigrar als [[Estats Units d'Amèrica]] i trobà feina com a [[psiquiatria|psiquiatra]] a l'hospital ''[[Mount Sinai Hospital (Manhattan)|Mount Sinai]]'' de [[Nova York]]. Entre el 1940 i el 1943, Spitz fou professor ocasional en diverses universitats, fins que aconseguí plaça definitiva a la
== Teoria psicoevolutiva de les emocions ==
Segons Spitz, l'infant va construint l'objecte afectiu a través d'una sèrie de complexes relacions i n'assenyala tres fases:
* '''Estadi preobjectal''', és la fase en què apareix el primer organitzador de les relacions objectals, que és el somriure social, promogut pel rostre humà i no diferenciat.
* '''Estadi de l'objecte precursor''', és la fase en què apareix el segon objecte organitzador de les relacions, que és l'ansietat o por a l'estrany.
* '''Estadi objectal''', és la fase en què l'objecte afectiu queda constituït; la mare llavors es constitueix en el centre del quan depèn l'infant i ell en pren consciència. És quan comença a fer servir el "no" com a oposició i autoafirmació.
La separació o pèrdua de les figures d'afecció en edats primerenques comporta conseqüències fisiològiques i psicològiques tant a curt com a llarg termini. La intensitat d'aquestes conseqüències dependrà de la llargada de la separació i de l'edat de l'infant.
== Depressió anaclítica i hospitalisme ==
Linha 11 ⟶ 19:
En 1945, Spitz investigà l'hospitalisme en nens orfes i hospitals de beneficència, a [[Amèrica del Sud]]. Descobrí que el desequilibri en el desenvolupament causat per les condicions ambientals desfavorables durant el primera any de vida, produeix danys psíquics i fisiològics irreparables a nens normals.{{sfn|Spitz|1945|p=53-74}} Les seves observacions constataren com la intel·ligència baixava en picat als tres mesos de ser abandonat un nadó per la mare. Aquest estudi fou enregistrat en un documental en blanc i negre que titulà ''La pena: un perill en la infantesa'' (1947). Un altre estudi de Spitz demostrà que sota circumstàncies favorables i amb una adient organització, es pot assolir un desenvolupament infantil positiu. La seva conclusió va ser que, les llars d'acollida havien de ser sotmeses a una acurada avaluació. Tanmateix, encara mantenia que, comparant els orfenats i les llars d'acollida, fins i tot quan aquestes darreres donaven una bona alimentació, espais nets i suficients, i atenció mèdica, els nens eren més susceptibles a infeccions i la mortalitat era més elevada perquè els mancava la relació socioafectiva d'una família.{{sfn|Spitz|1951|p=255-275}} Per divulgar els resultats d'aquest estudi, realitzà un altre documental que titulà ''Malaltia psicogènica en la infància'' (1952). Posà de manifest la importància de l'afectivitat en els primers anys de vida, el qual pot causar retard en l'adquisició del llenguatge entre d'altres conseqüències greus.{{sfn|1964|p=752-774}} Això va ser causa de canvis en institucions dedicades a la cura de nens, orfenats, llars d'acollida i hospitals, ja que l'evidència que oferia era irrefutable.
== Referències ==
| |||