Miscibilitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
La '''Miscibilitat''' és la propietat d'un líquid de mesclar-se en totes les proporcions, formant una [[solució]] físicament homogènia. En principi aquest terme s'aplica també a les altres fases de la matèria (sòlids i gasos), però se centra normalment en la [[solubilitat]] d'un líquid en un altre. L'[[aigua]] i l'[[etanol]], per exemple són miscibles en totes les proporcions.
 
Per contrast, hi ha substàncies que són immiscibles en alguna proporció, no formen una solució. Per exemple l'èter dietil és força soluble en aigua, però aquests dos solvents no són miscibles, ja que no són solubles en totes les proporcions.
 
== Compostos orgànics==
En [[compostos orgànics]], el percentatge en pes de la cadena d'[[hidrocarbur]]s sovint determina la miscibilitat del compost en l'aigua. Per exemple, entre els alcohols l'[[etanol]] té dos àtoms de carboni i és miscible en l'aigua, en canvi l'[[octanol]] amb un [[substituent]] C<sub>8</sub>H<sub>17</sub> no ho és. També aquest és el cas dels [[lípids]] de cadena de carbonis molt llarga que gairebé tots són inmiscibles en aigua. Situacions anàlegues ocorren per altres [[grups funcionals]].
 
==Metalls==
Els metalls immiscibles no poden formar [[aliatge]]s. Un exemple d'immiscibilitat és el [[coure]] i el [[cobalt]] on el congelament ràpid per formar precipitats sòlids s'ha usat per a crear materials granular GMR (en magnetoresistència gegant)
 
== Determinació ==
La miscibilitat de dos materials sovint es determina òpticament. Quan dos líquids miscibles es combinen, el líquid resultant és clar. Si la mescla és nebulosa els dos materials són inmiscibles. Tanmateix s'ha de tenir en compte l'índex de refracció dels materials que si són similars la mescla dels inmiscibles pot resultar clara.
 
== Referències ==