Diferència entre revisions de la pàgina «Missal Romà»

1 octet eliminats ,  fa 8 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula de llibre}}
'''''Missale Romanum''''' o abreujat el '''''Missal''''' és el [[llibres litúrgics|llibre litúrgic]] segons el [[ritu romà]] que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i [[Rúbrica|rúbriques]] per a la celebració de la [[missa]].<ref>{{Ref-llibre|edició=|títol=Iniciación a las fuentes de la liturgia romana: Los libros litúrgicos romanos anteriores al concilio de Trento|url=https://www.worldcat.org/oclc/898127379|lloc=Barcelona|isbn=978-84-9805-724-9|cognom=Seguí i Trobat|nom=Gabriel|llengua=|data=2014|editorial=Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona|pàgines=58-68|col·lecció=Cuadernos Phase, 222}}</ref> És el resultat del [[Concili de Trent]] que va compilar documents dispersos per garantir una uniformitat del ritu. Publicat en llatí el 1570 el seu ús és obligatori per a la celebració de la missa en l'[[Catolicisme|Església catòlica]]. Es diu també ''[[Missa tridentina]]'' o Missa de [[Papa Pius V|Pius V]]. Hi ha hagut modificacions menors i la darrera versió oficial va parèixer el 1962. Sota l'impuls dels papes [[Joan XXIII]] i Pau VI el missal va ser renovat com a resultat del del [[Concili Vaticà II]] i la versió en llatí va parèixer el 1970. A més de la litúrgia, una major renovació va ser l'autorització de la llengua [[Vernacle|vernacla]], a condició d'utilitzar una traducció autoritzada per les Conferències Episcopals i catòliques i approvada per la [[Santa Seu]].<ref>{{GEC|0124007}}</ref> La versió oficial catalana va aparèixer el 1975.{{sfn|Urdeix|2005}}
 
Consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. L'abandó de la missa tridentina va ser la causa d'un llarg conflicte amb un grup de sacerdots conservadors encapçalat per l'arquebisbe [[Marcel Lefebvre]]. Finalment el 1988, Joan Pau II va publicar unes normes sobre l'ús del la versió del 1962 amb l'ànim de reconciliar la dissident Fraternitat de Sant Pius X i el 2007 [[Benet XVI]] va trobar un arbitratge en considerar que el missal del 1970 és la forma ordinària, i la versió del 1962 la forma extraordinària.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ratzinger|nom=Joseph Alois|article=Lettre du pape Benoît XVI aux évêques qui accompagne la lettre apostolique "motu proprio data" Summorum pontificum sur l'usage de la liturgie romaine antérieure à la réforme de 1970|publicació=Benoït XVI, Lettres|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/fr/letters/2007/documents/hf_ben-xvi_let_20070707_lettera-vescovi.html|data=7/7/2007|editorial=Libreria Editrice Vaticana|pàgines=}}</ref> Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles.
2.019.947

modificacions