Revisió del 16:54, 22 jul 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.410.112 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 11:31, 29 jul 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.410.112 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 7: La comuna de Bordeus té una població de 252.040 habitants (2016). Juntament amb els seus barris perifèrics i satèl·lits, la ''Métropole'' de Bordeus engloba 719.489 habitants. Amb 1.195.335 habitants a tota l'àrea metropolitana, és la sisena ciutat més gran de França, després de París, Marsella, Lió, Tolosa i Lilla. La part històrica de la ciutat es troba a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la UNESCO com "un destacat conjunt urbà i arquitectònic" del {{segle \|XVIII}}.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=\|nom=\|article=In pictures: New World Heritage sites\|publicació=BBC\|llengua=anglès\|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_pictures/6249110.stm\|data=2007-06-28\|pàgines=}}</ref> Després de París, Bordeus té el nombre d’edificis històrics conservats més gran de qualsevol ciutat de França. La ciutat és sovint anomenada "la perla d'Aquitània", tot i el seu sobrenom de "La Bella Dorment", que fa referència al seu centre històric i a llurs monuments, que fins fa poques dècades no eren prou ressaltats. El 1957 la ciutat va rebre el Premi Europa, juntament amb [[Torí]]. En trobar-se a la Gascunya, centre d’una regió vinícola important, Bordeus continua sent una potència prominent i exerceix una influència significativa en la indústria vinícola mundial, encara que dins dels límits de la ciutat no s'hi produeixi vi. És la seu de la principal fira vinícola del món, [[Vinexpo]],<ref>{{Ref-web\|títol=History\|url=https://web.archive.org/web/20081114083610/http://www.vinexpo.com/en/a-propos/historique/\|data=2008-11-14\|consulta=2019-05-11}}</ref> i l'economia del vi a l'àrea metropolitana rep uns 14.500 mil milions d'euros cada any. El [[vi de Bordeus]] ha estat produït a la regió des del {{segle\|VIII}}.<ref>{{Ref-web\|títol=Commanderie\|url=https://www.commanderie.org/showRegion.action\|consulta=2019-05-11\|llengua=anglès\|editor=\|data=}}</ref> Línia 157: La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006). La [[Basílica de San Severí de Bordeus\|Basílica de San Severí]], inclosa el lloc [[Camins de Sant Jaume a França]] declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del {{segle \|XVIII}}. L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als [[Girondí\|Girondins]]. ** Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.

Bordeus: diferència entre les revisions