Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Whig anglès»

m
Plantilla
m (Plantilla)
Durant tota la primera meitat del {{segle|XVIII|s}} van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen personatges com [[Robert Walpole]], [[Henry Pelham]] o [[William Pitt|William Pitt "el Vell"]] que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. Durant el XVIII va assumir la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.
 
Hem d'entendre que, tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels whigs i dels seus governs, a més del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup fou l'artífex del constitucionalisme sorgit del {{segle |XVIII}}. La [[corrupció]] d'altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, és cert que va afavorir també a la presa de consciència d'uns sectors que calia que estiguessin units per governar. L'enllaç econòmic i personal va motivar per una banda la relaxació de les posicions i per altra l'interès a entrar en el [[Parlament britànic]] per rebre aquests beneficis. Sense voler-ho i de manera contradictòria, l'intent de submissió dels [[Comuns]] via [[suborn]]s implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d'interès polític.
 
Varen ser un element de transformació del món anglès i durant el seu poder hegemònic no van desaprofitar la situació per enfortir el sistema institucional anglès del qual ara els [[Regne Unit|britànics]] en poden parlar amb orgull. Certament no van estar sols i els [[Partit Tory|Tory]] en són un altre element transcendental. Tanmateix, la marca Whig s'ha d'escriure al costat dels primers anys de construcció institucional britànica.
1.703.789

modificacions