Diferència entre revisions de la pàgina «Model escandinau»

m
neteja i estandardització de codi
m (Enllaços a Google Llibres en català)
m (neteja i estandardització de codi)
 
El '''model escandinau''' o '''model nòrdic''', també anomenat '''capitalisme nòrdic''' o '''socialdemocràcia nòrdica''',<ref>Nik Brandal, Øivind Bratberg, Dag Einar Thorsen. ''The Nordic Model of Social Democracy.'' Palgrave Macmillan, 2013. {{ISBN|1137013265}}</ref><ref>Pontusson, Jonas (2011). «Once Again A Model: Nordic Social Democracy in a Globalized World». [https://books.google.cat/books?id=9O15MzNKMuoC&lpg=PP1&pg=PA89#v=onepage&q&f=false pp 89–115] a ''What's Left of the Left: Democrats and Social Democrats in Challenging Times.'' James E. Cronin, George W. Ross i James Shoch. Duke University Press. {{ISBN|0822350793}}</ref> és un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als [[països nòrdics|països escandinaus]], [[Dinamarca]], [[Finlàndia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Islàndia]], que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d{{'}}[[estat del benestar]] integral i [[negociació col·lectiva|col·lectiva]] a escala nacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.iea.org.uk/sites/default/files/publications/files/Sweden%20Paper.pdf |títol=The surprising ingredients of Swedish success – free markets and social cohesion |data= 25 juny 2013 |editor=Institute of Economic Affairs|consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>{{#tag:ref|El model nòrdic és un terme encunyat per a descriure la combinació única de capitalisme de lliure mercat i els beneficis socials que han donat lloc a una societat que gaudeix d'una àmplia varietat de serveis d'alta qualitat, incloent l'educació i atenció mèdica gratuïta, i garantir els pagaments de les pensió per a jubilats. Aquests beneficis són finançats pels contribuents i administrats pel govern per al benefici de tots els ciutadans.<ref name="The Nordic Model: Pros and Cons">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupació, la promoció de la igualtat de gènere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribució de les rendes i una política fiscal liberal expansionista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Esping-Andersen|nom=Gøsta|títol=The three worlds of welfare capitalism|lloc=Princeton, NJ|editorial=Princeton University Press|any=1991|isbn=0691028575}}</ref>
 
Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar «universalista» dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un [[corporativisme|sistema corporatiu]] que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern,{{#tag:ref|A finals de la dècada de 1950, el treball a les empreses de Suècia es va constituir en elaborades institucions plenament corporativistes respecte la negociació col·lectiva i la formulació de polítiques, tan públiques com privades (per a la capacitació laboral). Durant els anys 1950 i 1960, noves institucions corporativistes similars es van desenvolupar a Dinamarca i Noruega, a Àustria i els Països Baixos, i una mica més tard, a Bèlgica i Finlàndia.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}} i un compromís amb la [[propietat privada]] generalitzada, el lliure mercat i el [[lliure comerç]].{{#tag:ref|El model es basa en una economia capitalista que fomenta la «destrucció creativa». Mentre que les lleis fan que sigui fàcil per a les empreses desfer-se dels treballadors i implementar models de negoci de transformació, els empleats gaudeixen de programes de benestar social molt generosos.<ref name="James E. McWhinney">{{ref-web|url=http://www.investopedia.com/articles/investing/100714/nordic-model-pros-and-cons.asp |títol=The Nordic Model: Pros and Cons |data= 25 juny 2013 |autor=James E. McWhinney |editor=Investopedia |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>|group=nota}}
 
Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns.<ref>Kenworthy, Lane (2014). ''Social Democratic America.'' Oxford University Press. {{ISBN|0199322511}} [https://books.google.cat/books?id=eVTSAQAAQBAJ&lpg=PP1&pg=PA138#v=onepage&q&f=false p. 138].</ref> Segons el sociòleg [[Lane Kenworthy]], en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme enlloc d'un sistema per reemplaçar el capitalisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.foreignaffairs.com/articles/140345/lane-kenworthy/americas-social-democratic-future |títol=America's Social Democratic Future |autor=Lane Kenworthy |data= gener 2014 |editor=Foreign Affairs |consulta=18 de febrer de 2016}}</ref>
 
== Notes ==
{{referències|grup=nota}}
2.188.780

modificacions