Moluques del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sobreenllaçament d'anys
m neteja i estandardització de codi
Línia 7:
Però el [[17 d'octubre]] del [[1952]] [[Ahmed Sukarno]] vencé Sumukil militarment i ocupà el país. Això provocà una resistència contra l'annexió, que continua encara actualment, i l'exili de 12.000 moluquesos, refugiats als Països Baixos. Sumokil instal·la un govern a l'exili a la [[Nova Guinea Occidental]] encara en poder neerlandès i intenta continuar una lluita guerrillera a Ceram i Ambon. El febrer del 1958 s'uniren a l’''Oposició Indonèsia Lliure'' amb els separatistes de [[Sulawesi]] i [[Kalimantan]]. Però també seran vençuts i aleshores els indonesis iniciaran una resistència passiva.
 
Quan [[Nova Guinea Occidental]] fou incorporada a [[Indonèsia]], Sumokil fou fet presoner pels indonesis el [[12 de desembre]] del 1962, i serà jutjat sumàriament i executat el [[12 d'abril]] del [[1966]]. El va succeir en el càrrec [[Johannes Alvarez Manusama]] (1910-1995), qui també va fundar als [[Països Baixos]] l{{'}}''Organisasi Pembebasan Maluku Selantan'' (Organització d'Alliberament de les Moluques del Sud, OPMS), sense gaire pes específic a les illes, on s'inicià la indústria turística.
 
El setembre del [[1971]] un grup de 35 sud-moluquenys independentistes assaltaren l'ambaixada indonèsia a la Haia, per protestar per llur situació. El 1975 la ''Vry Zuidmolukkiste Jonge'' (Joventut Lliure Sudmoluquenya, VZJ) intentà segrestar la reina [[Juliana I dels Països Baixos]] i al primer ministre [[Andries van Agt]], així com nombroses manifestacions independentistes. El 1977 la VZJ inicià noves protestes protagonitzades pels fills dels sud-moluquenys emigrats el 1950, comunitat força discriminada racialment i social. Alhora, el 1978 va morir I. J. Tamaela, qui va dur a terme una gran tasca diplomàtica davant l’[[ONU]] per al reconeixement de la causa moluquenya i aconseguí el reconeixement de la República de [[Benín]], però des d'aleshores la causa va decaure.
 
El 1979 la VZJ es radicalitzà degut a la inhibició neerlandesa pel seu problema i realitzarà alguns segrests, entre ells d'un avió, i alguns atemptats als Països Baixos. Reben el suport de Benin i d'altres organitzacions que lluiten contra Indonèsia, com el [[Fretilin]] timorenc o l'OPM papú. Cap al 1990 els sud-moluquenys dels Països Baixos arribaren a 40.000, i a la mort de Johannes Alvarez Manusama, el càrrec de president sud-moluqueny l'ocuparà [[Frans L. J. Tutuhatunewa]] (1923), metge casat amb una neerlandesa i que parla sis idiomes.
 
El 25 d'abril del 1992 el govern moluqueny a l'exili va fundar la ''Homeland Mission 1950'' que va treballar dins el Grup de Treball de l'ONU per a pobles indígenes.
 
El [[27 de desembre]] del 1999 es produïren enfrontaments entre les comunitats musulmana i cristiana a Ambon, la capital de les Moluques. Només a la capital moren una cinquantena de persones, xifra que arriba a 250 si es compten els morts a l'arxipèlag la darrera setmana. L'exèrcit indonesi hi desplaça un batalló de més de 400 soldats, que assumeix el control d'[[Ambon]] mentre la comunitat cristiana demana la presència d'una força internacional. Al llarg de l'any, més de 900 persones han mort a les Moluques com a conseqüència dels enfrontaments interreligiosos. I entre el 1999 i el 2001 moriren 10.000 persones, ja que els conflictes interètnics entre cristians i musulmans duraren els dos anys següents.