Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
El '''Reial convent de Santa Maria de Benifassà''' és un monestir fundat per l'[[orde del Cister]], actualment ocupat per [[monges cartoixanes]], i situat dins del [[Parc Natural de la Tinença de Benifassà]], al terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], [[Baix Maestrat]] ([[País Valencià]]).
El monestir està situat a la vora de la carretera entre [[Fredes]] i [[la Sénia]], al nord-oest de l'[[embassament d'Ulldecona]], a la [[Tinença de Benifassà]]. Fou el primer [[monestir]] cristià que es va fundar en terres valencianes, arran de la conquesta de la Tinença per [[Catalunya]] l'any [[1230]]. D'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]] cistercenc, és [[Monument Nacional]] des de l'any [[1931]].
Actualment, és ocupat per [[monges cartoixanes]] i es troba en perfecte estat de conservació. El monestir es pot visitar només el dijous de 13 a 15.<ref>{{ref-web|url= http://descubrelatinensa.wordpress.com/2012/01/10/monasterio-de-santa-maria-de-benifassa-y-un-poco-de-historia-de-la-tinenca/|títol= Monasterio de Santa Maria de Benifassá y un poco de historia de La Tinença|editor= Turismo Natural La Tinença de Benifassà|data=gener de 2012|llengua=castellà}}</ref>
Línia 19:
Abans de la presa d'aquest territori per Jaume I, ja el [[1195]] [[Alfons el Cast|Alfons II]] prengué el castell que els musulmans anomenaven de ''Beni-Hazà'' i el dóna a Ponç, prior de la [[catedral de Tortosa]], per tal de repoblar el territori. La repoblació no s'hi degué dur a terme com evidencia el fet que el [[1208]] [[Pere el Catòlic]] el torna a donar al cavaller Guillem de Cervera. Aquest el va cedir al [[monestir de Poblet]] després de fer-se monjo. Més tard, [[Jaume I]] confirmaria a l'abat fra Vidal, a Guillem de Cervera i a tota la comunitat la donació del castell i terme de Benifassà i ordenà la construcció d'un monestir cistercenc sota l'advocació de la [[mare de Déu]], donació que incloïa prats, pastures, boscos, caça, aigües, forns, molins, homes i dones, poblats, etc.<ref>García, H. ''"Real monasterio de Nuestra Señora de Benifazà"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI'', 1950, pàgs. 19-35</ref>
Els monjos es traslladaren allí des de Poblet el [[1233]], aprofitant el castell anteriorment citat, en la muntanya de Santa Escolàstica. El nou monestir es construïa a càrrec del rei per imposició d'[[Innocenci IV]]. El papa li imposà aquesta penitència per l'afer amb el [[bisbe de Girona]], [[Berenguer de Castellbisbal]], a qui el monarca havia tallat la llengua per haver revelat secrets de confessió relacionats amb el repartiment de les possessions reials als seus fills, segons consta en l'acta d'absolució de l'excomunió en què havia incorregut, datada del [[1246]].<ref>J. M. Martínez García, ''El Cister Valencià. De benifassà a la Valldigna''ed. la Xara, pàg. 23</ref>
Les primeres construccions serien la porta Reial i la seua capella, l'església, el palau de l'abat, el refectori i les cambres per als monjos. Després de dèsset anys, l'u de novembre de [[1250]] els monjos es traslladaren a les noves dependències, situades al pla baix del castell, amb la qual cosa restà abandonat. L'abat d'aleshores era fra Guillem d'Almenara.<ref>Op. cit. en nota 1, pàg. 27</ref> L'església fou acabada el [[1276]]; així, consolidada la comunitat, es va procedir al repoblament, a l'augment del patrimoni i a la defensa dels seus drets.
Durant el {{segle|XIV|s}} es donà un nou impuls al monestir: l'abat Ponç de Copons construeix la sala capitular (a la galeria oriental del claustre), el templet i la seua font, al claustre enfront del [[refectori]]. L'abat posterior, Bernat Pallarés, edifica el palau de l'abat, la torre damunt de la porta Reial i el seu pòrtic. Pere de Torres, abat, va fer construir els claustres i hi posà les seues armes (una torre amb dos bàculs abacials a cada costat).<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Diplomacia y mal de piedra"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXVIII, 1951, pàg. 57</ref>
Línia 39:
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Monestir de Santa Maria de Benifassà.jpg|miniatura|esquerra|Interior del convent]]
Es tracta d'un recinte [[Muralla|emmurallat]] amb un conjunt d'edificis de diferents èpoques, des del {{segle|XIII|s}} fins al {{Romanes|XVIII}}, amb transformacions contemporànies. Es construí seguint el model de la casa mare, Poblet, encara que amb una monumentalitat menor i algunes diferències. Té elements del [[romànic]] tardà, com la manera de solucionar algunes portades, arcs torals i formers de l'església i en elements decoratius dels capitells. També hi trobem elements gòtics en les columnes del [[claustre]], a l'estructura de l'església i en el claustre major.
Sota la direcció de Pere Torres es construïren el palau de l'Abat i el claustre, entre [[1316]] i [[1347]]. La [[sala capitular]] i les dues [[Sagristia|sagristies]] (l'una al costat de l'altar major i l'altra al costat del claustre) són de finals del segle XIV.
En l'ala d'accés, orientada cap a migdia, s'hi troba la porta Reial amb elements que encara es poden considerar com a romànics (com la decoració en escaquer de la imposta del gran arc). Aquesta porta està flanquejada per la zona residencial dels abats, la dels reis, l'hostatgeria i la capella. Una vegada travessada la porta hi ha un gran espai a manera de pati, a l'esquerra del qual se situen diverses dependències i claustres menors amb els dormitoris. Tocant a l'entrada actual, hi ha un petit claustre on es troba una espècie de torre quadrada de dos cossos; l'inferior, més robust i massís, està obert per un [[arc apuntat]] a cada costat, en el superior a cada costat té columnetes aparellades en els angles i feixos de quatre en les intermèdies. Aquest espai s'anomena ''cisterna'' o ''dipòsit d'aigua'', però sembla que era el templet de la font (ja que els dipòsits o cisternes solen ser subterranis). Proper a aquest petit claustre se'n situa un altre amb arcs emplafonats i el dormitori.
|