Revisió del 10:40, 3 set 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m bot: - (al que li unia una + (al qual l'unia una ← Edició anterior		Revisió del 16:58, 29 jul 2020 modifica desfés Túria (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.254 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Pascual Carrión y Carrión''' ([[Saix]], [[Alt Vinalopó]], [[3 de novembre]] de [[1891]] - [[València]], [[15 de setembre]] de [[1976]]) va ser un [[enginyer agrònom]] [[~~Espanya~~País Valencià\|~~espanyol~~valencià]] que va destacar a principis del [[segle XX]] per ser un dels més actius promotors de la [[Llei de Reforma Agrària d'Espanya\|Llei de Reforma Agrària]] de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]], integrant la Comissió Tècnica encarregada d'elaborar l'avantprojecte. == Biografia == Va nàixer a [[Saix]] ([[Alt Vinalopó]]) el [[3 de novembre]] de [[1891]]. Va residir a [[Madrid]] amb la ~~seva~~seua família des de jove, cursant enginyeria agrícola a l~~{{'}}'~~'Instituto Agrícola Alfonso XII''. Les ~~seves~~seues idees [[liberalisme espanyol\|liberals]] el van portar a travar contacte ràpidament amb la [[Institución Libre de Enseñanza]] i la [[Residencia de Estudiantes]]. Allí hi va conèixer [[Francisco Giner de los Ríos]], [[Manuel Azaña]], [[José Ortega y Gasset]] i [[Luis Araquistáin]] entre altres. Les obres de [[Joaquín Costa]] sobre el col·lectivisme agrari li van produir una notable influència. Va seguir amb avidesa la lectura de les obres dels [[regeneracionisme\|regeneracionistes]] i del [[fisiocràcia\|fisiòcrata]] [[Henry George]]. No va trigar a establir contacte amb les [[Juntes Liberals d'Andalusia]], coneixent allí el [[nacionalisme andalús]] de l'època i integrant-se plenament en el moviment andalusista. En acabar els seus estudis i ingressar al Cos d'Enginyers, no va dubtar a sol·licitar i obtenir com a destinació [[Sevilla]] per continuar la ~~seva~~seua activitat. Defensor d'una [[reforma agrària]] en profunditat a [[Andalusia]] que eliminés els [[latifundi]]s, va participar al costat de [[Blas Infante]] (al qual l'unia una profunda amistat personal), [[Francisco Largo Caballero]], [[Joaquín Guichot]] i altres a l'[[Assemblea de Còrdova de 1919]] que va realitzar un manifest en favor de la reforma completa del camp andalús. Carrión va començar a ser conegut gràcies als articles que escrivia per a diaris andalusos i que eren donats a conèixer a Madrid, entre altres, per Ortega y Gasset, en els diaris [[El Sol (diari)\|El Sol]] i [[El Debate]]. Traslladat a [[València]] en 1921, va desenvolupar una intensa labor entre els viticultors valencians per a la millora del camp llevantí. Va tornar a Madrid en [[1927]], destinat en el lloc on es va formar, el ''Instituto Agrícola de Alfonso XII''. Va ser designat representant de la Confederació Nacional Vitivinícola en la conferència nacional vinícola convocada pel Ministeri d'Economia Nacional el 15 de juliol de 1930.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1930/07/13/pagina-25/33218919/pdf.html Diari La Vanguardia, de 13 de juliol de 1930], consultat el 23 de febrer de 2010</ref> Línia 9: Amb l'arribada de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] es va traslladar a [[Andalusia]], on va treballar intensament per a l'avantprojecte de Llei de reforma agrària, que va ser aprovat en [[Consell de Ministres d'Espanya\|Consell de Ministres]] en [[juliol]] de [[1931]] però que no es va convertir en [[Legislació\|Llei]] finalment, encara que sí un projecte modificat que va entrar en vigor en 1932: la [[Llei de Reforma Agrària d'Espanya]]. En 1936, per Decret de 13 d'octubre, és nomenat de forma interina Comissari de l'Escola Especial d'Enginyers Agrònoms de Madrid.<ref>[http://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1936/290/A00357.tif BOE, de 16 d'octubre de 1936], consultat el 23 de febrer de 2010</ref> Ferm partidari de la [[confiscació]] de terres sense conrear, defensava no obstant la legitimitat de la propietat d'aquells que mantinguessin actives les mateixes. Va ser crític amb els processos [[desamortització\|desamortitzadores]] del [[segle XIX]], que havien portat la propietat de la terra de la mà de l'[[Església catòlica\|Església]] a la dels [[terratinent]]s, sense que això hagués suposat un canvi en la ~~seva~~seua productivitat. També criticava amb duresa que els processos desamortitzadors s'haguessin saldat deixant en mans d'uns pocs els antics [[bé comunal\|béns comunals]] que explotaven les ciutats i pobles per a benefici de tots els seus habitants. Després de la finalització de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], va ser detingut, depurat i inhabilitat, i fou destinat a [[Requena]] des de 1941 fins a la ~~seva~~seua jubilació en 1961. Va morir a la ciutat de [[València]] el [[15 de setembre]] de [[1976]]. == Obres == Línia 25: == Referències == {{referències}} == Enllaços externs == * [http://www.islamyal-andalus.org/agosto03/carrionycarrion.htm Biografia de Pascual Carrión y Carrión] * [http://cefirelda.infoville.es/album.asp?idnoticia=53611 CEFIRE d'Elda, fotografies] {{Autoritat}}▼ ▲{{Autoritat}} {{ORDENA:Carrion Y Carrion, Pascual}} [[Categoria:Persones de l'Alt Vinalopó]]

Pascual Carrión y Carrión: diferència entre les revisions