Monoteisme: diferència entre les revisions

==La Mediterrània, mar de religions<ref>[http://www.mmb.cat/default.asp?idApartado=121&idExposicionItinerante=9 Mar de Religions, Exposició itinerant, Museu Marítim de Barcelona]</ref>==

La Mediterrània ha vist néixer i morir una successió quasi interminable de [[déu]]s, de rituals, temples i cultes. Cada cultura ha creat els seus, des de les deesses mare prehistòriques de la fertilitat fins als complexos [[Panteó (arquitectura)|panteons]] d'[[Antic Egipte|Egipte]], [[Fenícia]], [[Antiga Grècia|Grècia]] o [[Imperi Romà|Roma]]. En les [[Politeisme|religions politeistes]] cada divinitat ostenta un poder i l'utilitza amb els humans i amb les altres divinitats. Són déus parcials, amb noms canviants, jerarquies i llocs de residència. Tots els déus de la Mediterrània quedaran, en el pas del temps, anorreats per un Déu únic i totpoderós, creador de l'univers i universal. Un nou concepte de la divinitat que la fa omnipresent i omniscient. Déu és a tot arreu, ho sap tot i ho domina tot.

El monoteisme neix i s'expandeix a la Mediterrània. Els seus orígens són antics (si bé no tant com el politeisme) i l'evolució, lenta. En trobem un exemple en la revolució del faraó egipci [[Akhenaton]], el qual, el {{segle|XIV}} abans de la nostra era, substituí tot el panteó egipci per un únic déu solar: [[Aton]]. Serà el poble [[jueu]], a partir del {{segle|XIII}} abans de la nostra era, el primer d'assumir el monoteisme i oferir-li una continuïtat en el temps. Els cultes tribals donaran pas al déu únic, que es refermarà a partir del {{segle|VIII}}, amb els profetes [[Isaïes (profeta)|Isaïes]] i, vers el 600 aC, [[Habacuc]].