Homosexualitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles
m Estandardització i manteniment de plantilles
Línia 190:
L'homosexualitat a Catalunya ha tingut una història paral·lela a l'europea, en tant que els homosexuals que hi han viscut sota els règims, cultura i costums habituals del país, i per tant, la repressió ha estat el motiu constant, des de la Baixa edat mitjana fins al {{segle|XX}}. Bàsicament, es parla d'una certa permissivitat durant la conquesta romana de la Tarraconense i la posterior invasió visigòtica, l'assimilació a la manca de virilitat i la burla, en l'Alta edat mitjana, i les condemnes cada cop més dures des de la Baixa edat mitjana i fins ben entrat el {{segle|XVIII}}. A partir del {{segle|XIX}} i l'entrada d'idees provinents tant del romanticisme en aspectes culturals, com de la psicologia i la medicina moderna, l'homosexualitat ocupa una posició més discreta, ja despenalitzada en certs moments. No serà fins al {{segle|XX}} que tornarà a ser objecte de condemnes per part del franquisme.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Torras i Corbella |nom=Albert |enllaçautor= Albert Torras i Corbella| títol=Gais i Lesbianes de la Història de Catalunya}}</ref>
 
[[Sitges]] ha estat modernament reconeguda com una destinació "''gay friendly''"<ref>Michael Euade, ''Catalonia, A Cultural Guide'' [[Oxford University Press]], 2008 {{en}}</ref> i des del 2010<ref>{{citar ref |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/06/18/pagina-52/82318055/pdf.html?search=%22gay%20pride%22%22sitges%22|títol= ??? |publicació= La Vanguardia|pàgina= pàgina 52 |data= 18 de juny del 2010 }}</ref> hi té lloc la "[[Gay Pride]]", una desfilada i trobada festiva.
 
La història de l'homosexualitat a Catalunya ha estat estudiada pel periodista [[Albert Torras i Corbella]].
Línia 279:
 
[[Fitxer:Family Forum march supporter.jpg|miniatura|Manifestant del Fòrum de la Família contra el matrimoni homosexual a Espanya.]]
Però no només a [[Europa]] s'ha debatut sobre aquest assumpte, sinó que aquest és un debat vigent en la resta dels [[Occident|països occidentals]], com els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].<ref>{{cita publicació|autor= Lourdes Heredia |url= http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_6939000/6939730.stm |publicació= BBC Món | títol=Debat demòcrata sobre temes gai |data=10 d'agost de 2007|dataaccés=31 d'agost de 2007}}</ref> En aquests debats, habitualment solen estar a favor els sectors [[esquerra|progressites]] de la societat, és a dir, aquelles organitzacions que estan en pro dels drets de la comunitat lèsbic-gai-[[bisexualitat|bisexual]]-[[transgènere]] ([[LGTB|LGBT]]) i els partits polítics progressistes (la qual cosa no és sinònim d'[[esquerra|esquerres]], necessàriament), entre els quals es troben majoritàriament els [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]], els [[ecologisme|ecologistes]], els [[centre polític|centristes]] i els [[liberalisme|liberals]]. En contra del plantejament de canvis en la legislació es troben els sectors [[Conservadorisme|conservadors]] de la societat (l'[[església (institució)|església]] tant [[catolicisme|catòlica]] com [[protestantisme|protestant]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxa]], principalment), així com dels partits polítics que defensen els seus ideals i/o les maneres de vida tradicionals (els d'ideologies conservadores, [[nacionalisme|nacionalistes]] o d'[[ultradreta|extrema dreta]]) i organitzacions del mateix entorn.
 
* Arguments '''a favor''': principalment, els qui tenen una postura a favor de la reforma al·leguen que regularitzant el matrimoni homosexual es concedeixen nous drets a un grup de ciutadans (els homosexuals i bisexuals) que fins a aquest moment no tenen/tenien, incomplint d'aquesta manera en alguns casos la [[Constitució]] o la [[legislació]] vigent (en condemnar la desigualtat i la discriminació, mentre que alguns dels ciutadans no es poden casar amb la persona que volen, mentre una altra part sí que ho poden fer). Amb aquesta extensió de drets, argumenten, no es veuen afectades les llibertats d'altres ciutadans.