Jaguar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant paràmetre autoritat, ja l'agafa de WD |
m Estandardització i manteniment de plantilles |
||
Línia 78:
Com tots els fèlids, el jaguar és un [[carnivorisme|carnívor]] estricte, és a dir, s'alimenta únicament de carn. És un caçador oportunista i la seva dieta inclou 87 espècies.<ref name=CAP/> El jaguar prefereix les preses grans i caça [[cérvols]], [[capibares]], [[tapirs]], [[pècari]]s, [[gos]]sos, [[guineus]] i a vegades fins i tot [[anaconda|anacondes]] i [[caiman]]s. Tanmateix, també es menja les espècies petites que pugui caçar, incloent-hi [[granotes]], [[ratolins]], [[ocells]], [[peixos]], [[peresosos]], [[micos]] i [[tortugues]]; un estudi dut a terme a la [[Reserva Natural de la Conca Cockscomb]] de Belize, per exemple, revelà que els jaguars que hi vivien tenien una dieta composta principalment d'[[armadillos]] i [[paca|paques]].<ref name="Rabinowitz" /> Alguns jaguars també ataquen bestiar, incloent-hi [[bou]]s i [[cavalls]] adults.<ref>{{ref-web| url = http://www.kidsplanet.org/factsheets/jaguar.html |títol= Jaguar |obra=Kids' Planet |editor=Defenders of Wildlife |consulta=23 setembre 2006}}</ref>
[[Fitxer:Panthera onca at the Toronto Zoo 2.jpg|miniatura|El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en relació als altres grans fèlids. És una adaptació que li permet perforar les closques dels rèptils cuirassats.]]
Tot i que el jaguar fa servir la tècnica de mossegada profunda al coll i asfíxia típica del gènere ''Panthera'', prefereix un mètode de matar únic entre els fèlids: perfora directament els [[os temporal|ossos temporals]] del [[crani]] entre les orelles de les preses (especialment el [[capibara]]) amb els seus [[ullals]], perforant el [[cervell]].<ref>{{ref-publicació|url=http://www.panthera.org/documents/Schaller__Vasconcelos_1978_Jaguar_predation_on_capybara.pdf |autor=Schaller, G. B.; Vasconselos, J. M. C. |data=1978 | títol=Jaguar predation on capybara
El jaguar és més aviat un predador de parar emboscades que de persecució. El fèlid camina sigil·losament per camins de bosc, escoltant i assetjant la presa abans de llançar-se-li a sobre o parar-li una emboscada. El jaguar ataca des de la cobertura i habitualment des d'un punt cec de l'objectiu amb un salt ràpid; les capacitats d'emboscada d'aquesta espècie són considerades gairebé sense parangó al món animal tant pels indígenes com pels investigadors de camp i són probablement un producte del seu paper com a [[depredador alfa]] en diversos medis diferents. L'emboscada pot incloure saltar dins l'aigua per perseguir la presa, car el jaguar és prou capaç de portar una presa gran nedant; la seva força és tal que pot portar cadàvers tan grans com el d'una vaqueta a dalt d'un arbre per evitar el nivell d'inundació.<ref name=MANUALHIST&BEHAV/>
Línia 103:
== Estat de conservació ==
[[Fitxer:black jaguar.jpg|miniatura|esquerra|Un jaguar amb melanisme]]
Les poblacions de jaguar es troben actualment en declivi. L'animal és considerat [[gairebé amenaçat]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals]],<ref name=iucn/> cosa que vol dir que podria estar amenaçat d'extinció al futur pròxim. La pèrdua de parts del seu àmbit de distribució, incloent-hi la seva pràctica eliminació de les seves àrees històriques al nord, així com la fragmentació creixent de la distribució que li queda, ha contribuït a aquest estatus. A la dècada del 1960 hi hagué declivis significatius, amb més de 15.000 pells de jaguar tretes de l'[[Amazònia Legal|Amazònia brasilera]] cada any; la [[CITES|Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de la Fauna i Flora Salvatges]] (CITES) del 1973 conduí a un declivi dràstic del comerç de pells.<ref>{{ref-publicació |cognom=Weber |nom=William |coautors=Rabinowitz, Alan |any=1996 |mes=Agost |article=A Global Perspective on Large Carnivore Conservation
Els riscs principals pel jaguar inclouen la [[desforestació]] arreu del seu hàbitat, una competició creixent pel menjar amb els humans,<ref name=iucn/> la [[caça furtiva]], els [[huracà|huracans]] a la part septentrional de la seva distribució i el comportament de ranxers que sovint maten els fèlids a les zones on aquests cacen bestiar. Estant adaptat a la presa, s'ha demostrat que el jaguar caça [[bestiar boví]] com a part important de la seva dieta; mentre que el desembosc de terrenys per crear-hi pastures és un problema per l'espècie, la població de jaguars podria haver augmentat quan s'introduïren els bovins a Sud-amèrica i els fèlids s'aprofitaren de la nova base de preses. Aquesta tendència a caçar bestiar ha conduït els propietaris de ranxos a contractar caçadors de jaguars a temps complet i se sol disparar al fèlid només de veure'l.<ref name=JSSP/>
| |||