Diferència entre revisions de la pàgina «Montbrió del Camp»

m
neteja i estandardització de codi
m (Manteniment i estandardització de plantilles)
m (neteja i estandardització de codi)
 
 
== Història ==
Les primeres referències històriques corresponen al moment en què [[Hug de Cervelló]], arquebisbe de [[Tarragona]], va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El [[1186]], de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe [[Berenguer de Vilademuls]]. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona.<ref name=":0" /> El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el [[1406]] va participar en la construcció de les muralles de [[Cambrils]], vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 [[florí català|florins]] i va passar a ser de nou un lloc reial.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Duran|nom = Eulàlia|títol=Les germanies als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = Curial|lloc = Barcelona|pàgines = 117|isbn = 8472561992}}</ref> Va formar part de la [[Comuna del Camp]] des del [[1563]] fins al [[1710]], any en què es refermà a favor de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].<ref name=":0" /> El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el [[Marquès de Los Vélez|marquès de los Vélez]] va ocupar Montbrió, segons que sembla, sense trobar resistència, mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la [[Batalla de Cambrils]]. El 1868 amb la [[Revolució de 1868|revolució de setembre]], se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la [[Tercera guerra carlina|darrera carlinada]], el capitost carlí [[Cercós]] va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s'hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus. La majoria de telers existents pertanyien a l'industrial reusenc [[Leopold Suqué]], que el 1865 va ser amenaçat amb una vaga a la ciutat davant la negativa de tornar-los a Reus. Els sous que pagava a les famílies de Montbrió eren molt inferiors als que rebien els obrers de la seva fàbrica de Reus.<ref name=":0" />
 
== Cultura ==
 
Montbrió celebra la seva festa major el [[29 de juny]], festivitat de [[sant Pere]]. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni. El [[1824]] hi va néixer el prestigiós [[prestidigitació|prestidigitador]] [[Fructuós Canonge i Francesch|Fructuós Canonge]].
 
[[Fitxer:Sant_Antoni_Montbrio.jpg|miniatura|esquerra|Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp]]
Els principals monuments són l'església parroquial, la [[Casa de la Vila de Montbrió del Camp|casa de la vila]] porticada i l'[[Capella de Sant Antoni de Pàdua (Montbrió del Camp)|ermita de Sant Antoni de Pàdua]]. L'[[Sant Pere de Montbrió del Camp|església parroquial de Montbrió]] està dedicada a Sant Pere Apòstol. És d'estil [[Renaixement|renaixentista]] i va ser construïda el [[1692]]. A l'interior s'hi conserva un monumental [[orgue]] del segle [[XVIII]] d'estil [[barroc]].
 
El [[Centre històric de Montbrió del Camp|Centre històric]] ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de [[bé cultural d'interès local]].
 
{{fi resultats eleccions|1.331|11|100 %}}<blockquote>El percentatge de vots a les diferents candidatures és sobre el total de vots vàlids a alguna de les candidatures. El percentatge dels vots blancs i nuls és sobre el total de vots emesos.</blockquote><br />
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=34| 1515=40| 1553=50| 1717=557| 1787=977| 1857=1.228| 1877=1.456| 1887=1.596| 1900=1.493| 1910=1.411| 1920=1.325| 1930=1.329| 1940=1.363| 1950=1.432| 1960=1.554| 1970=1.587| 1981=1.493| 1990=1.428| 1992=1.400| 1994=1.416| 1996=1.413| 1998=1.424| 2000=1.459| 2002=1.538| 2004=1.574| 2006=1.774| 2008=2.061| 2010=2.298| 2012=2.515|2014 = 2.650}}
1.809.135

modificacions