Parafília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m Estandardització i manteniment de plantilles
Línia 1:
Una '''parafília''', que també ha estat anomenada '''desviació sexual''' i '''perversió sexual''', per a una persona o grup, és el conjunt [[subjectiu]] de gustos i pràctiques [[sexual]]s que difereixen de les que aquesta persona o grup considera [[tradicional]]ment "[[normal]]s". El [[sexòleg]] John Money va popularitzat aquesta designació per a descriure un [[bellesa|embelliment]] o "[[Ornament |decoració]] o alternativa sexo[[erotisme|eròtica]] a la norma ideològica oficial" que inclouria qualsevol interès sexual "inhabitual". (vegeu ''[[afinitat sexoafectiva]]'' per a una visió sobre les diferents afinitats i gustos sexuals, sense prejudicis que les separin en normals o no).<ref>Pierre Kaufmann</ref><ref name="wiederman2003">{{en}}Weiderman M, ''Paraphilia and Fetishism''. ''The Family Journal'', juliol de [[2003]], vol. 11, núm 3 {{en}}</ref><ref name="bullough1995">Bullough VL (1995). [http://www2.hu-berlin.de/sexology/GESUND/ARCHIV/LIBRO.HTM ''Science in the Bedroom: A History of Sex Research''], {{ISBN|9780465072590}} {{en}}</ref><ref name="moser2001">Moser C, ''{{lang|en|Critiques of conventional models of sex therapy}}''. in Kleinplatz PJ (ed.) ''{{lang|en|New directions in sex therapy: innovations and alternatives.}}'' {{lang|en|Psychology Press}}, {{ISBN|978-0-87630-967-4}}</ref><ref name="mccammon2004">{{en}}McCammon S, Knox D, Schacht C (2004). ''{{lang|en|Choices in sexuality}}'', {{p.|476}}. {{lang|en|Atomic Dog Publishing}}, {{ISBN|978-1-59260-050-2}}</ref><ref name="money1990">{{ouvrage |langue=en |nom1=Money |prénom1=John |année=1990 |titre=Gay, Straight, and In-Between |sous-titre=The Sexology of Erotic Orientation |éditeur={{lang|en|Oxford University Press}} |ISBN= 978-0-19-506331-8}}</ref>
 
El concepte de parafília respon a una [[ideologia]] i [[cultura occidental]], especialment estatunidenca, d'alguns corrents psicològics i psiquiàtrics [[heteropatriarcal]]s al {{segle|XIX|s}} i part del {{Romanes|XX}}. La mateixa paraula no es va crear fins [[1903]] i més tard va ser usada per a substituir a [[perversió]], considerada pejorativa. Des del {{segle|XX}} i al {{segle|XXI|s}} però, existeixen controvèrsies tant [[científiques]] com [[polítiques]] respecte al fet d'incloure pràctiques sexuals a [[diagnòstic]]s mèdics en general i en particular a considerar algunes d'elles parafílies tipificades com a [[malaltia mental|malalties mentals]], entre altres motius per l'[[Estigma (sociologia)|estigma]] [[social]] que produeix.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kleinplatz |nom= PJ |autor2=Moser C |any= 2005 | url = https://books.google.cat/?id=gcZDghztlpMC&pg=PA135#v=onepage&q&f=false |títol= Politics versus science: An addendum and response to Drs. Spitzer and Fink |publicació= Journal of Psychology and Human Sexuality |volum= 17 |exemplar= 3/4 |pàgines= 135–139 | doi = 10.1300/J056v17n03_09 | isbn = 9780789032140 }}</ref>
 
Avui existeixen grups de pressió que proposen canviar els estatus mèdic i [[legislació|legal]] d'"inusual" referit a pràctiques sexuals, amb l'objectiu d'acceptar i entendre la [[Diversitat sexual|diversitat]], el dret al propi [[cos humà|cos]] i la [[llibertat]] sexual. Activistes com Charles Allen Moser han argumentat que aquests diagnòstics han de ser eliminats dels manuals.<ref name="moser2005">{{ref-publicació|vauthors=Moser C, Kleinplatz PJ |any= 2005 |títol= DSM-IV-TR and the Paraphilias: An argument for removal |publicació= Journal of Psychology and Human Sexuality |volum= 17 |exemplar= 3/4|pàgines= 91–109 | doi=10.1300/j056v17n03_05}}</ref> (vegeu ''[[drets sexuals]]'')
 
Totes les persones poden tenir un component d'interès, de fantasies o d'activitat parafíliques com a part de la seva [[sexualitat]], sense que això suposi cap problema personal ni [[societat|social]]. En algunes persones, una parafília determinada pot ser l'únic que desperta el seu interès sexual.
 
== Etimologia==
La invenció del mot "parafília" està acreditada a Friedrich Salomon Krauss en [[1903]], després que, a les darreries del {{segle|XIX}}, psicòlegs i psiquiatres estiguessin interessats en construir-se el seu propi sistema descriptiu de [[sodomia]] i perversió. La [[masturbació]] i les preferències no [[heterosexual]]s eren considerades perversions. [[Sigmund Freud]] i els seus deixebles tenien la [[teoria]] de que les parafílies, també mencionades com "desviacions" o "perversions", eren trastorns psicosexuals provocats pel [[complex d'Èdip]].<ref name="janssen">{{en}}Janssen, D.F. (2014). ''{{lang|en|How to “Ascertain” Paraphilia? An Etymological Hint}}''. {{lang|en|Archives of Sexual Behavior}}. [http://dx.doi.org/10.1007/s10508-013-0251-5 lire en ligne].</ref><ref name="dailey1989 ">Dailey, Dennis M. (1989). ''The Sexually Unusual: Guide to Understanding and Helping.'' Haworth Press {{ISBN|978-0-86656-786-2}}, pp. 15-16</ref><ref name="hutchinson">{{ref-publicació|cognom= Hutchinson |nom= GE |any= 1959 |títol= A speculative consideration of certain possible forms of sexual selection in man |publicació= ''American Naturalist'' |volum= 93 |exemplar= 869 |pàgines= 81–91 | doi = 10.1086/282059 }}</ref><ref name="Lacan, Jacques. Le Séminaire. Livre IV. La relation d'objet, 19566-57. Ed. Jacques-Alain Miller. Paris: Seuil, 1991. p. 201"/><ref name="kafka1996">{{ref-publicació|cognom= Kafka |nom= MP |any= 1996 |títol= Therapy for Sexual Impulsivity: The Paraphilias and Paraphilia-Related Disorders |publicació= Psychiatric Times |volum= 13 |exemplar= 6}}</ref><ref name = Cantor2012>{{ref-publicació|cognom1= Cantor |enllaçautor= James Cantor |nom1= J. M. |títol= Is Homosexuality a Paraphilia? The Evidence for and Against |publicació= Archives of Sexual Behavior |volum= 41 |exemplar= 1 |pàgines= 237–247 |any= 2012 | pmid = 22282324 | pmc = 3310132 | doi = 10.1007/s10508-012-9900-3 }}</ref><ref name="Lacan, Jacques. Le Séminaire. Livre IV. La relation d'objet, 19566-57. Ed. Jacques-Alain Miller. Paris: Seuil, 1991. p. 201">{{ref-publicació|cognom1= Karpman |nom1= B. |títol= The sexual psychopath |publicació= Journal of the American Medical Association |volum= 146 |exemplar= 8 |pàgines= 721–726 |any= 1951 | pmid = 14832048 | doi=10.1001/jama.1951.03670080029008}}</ref>
 
L'Associació Americana de Psiquiatria va mantenir l'[[homosexualitat]], per exemple, al seu manual [[DSM]] fins a l'any [[1974]], aleshores categoritzada com a "desviació sexual". No va ser fins [[1980]] quan es va substituir "desviació sexual" per l'eufemisme "parafília", que va considerar menys pejoratiu. En [[1981]], un article a l'estatunidenc ''American Journal of Psychiatry'' considerava "parafília" a les fantasies o comportaments sexuals incloent [[objecte]]s no humans (joguines sexuals, roba interior, xocolata, etc.), humiliacions (sadomasoquisme, etc.) o que impliqui infants i en general persones sense el seu consentiment explícit.<ref name="kafka1996"/><ref>Laws and, O'Donohue (2008) p. 384</ref><ref name="AJP">{{ref-publicació|cognom1= Spitzer |nom1= R. L. |títol= The diagnostic status of homosexuality in DSM-III: A reformulation of the issues |publicació= The American Journal of Psychiatry |volum= 138 |exemplar= 2 |pàgines= 210–215 |any= 1981 | pmid = 7457641 | doi=10.1176/ajp.138.2.210}}</ref>
 
El mot està format per les arrels gregues παρά, ''pará'': "al [[marge]] de", i φιλία, ''filía'': "[[amor]]". Significaria doncs "amor al marge", excèntric, en el sentit d'estar fora del centre normal (vegeu [[campana de Gauss]]), és a dir, menys habitual que la mitjana. Òbviament, la suposada normalitat o anormalitat és cultural, personal i subjectiva, més encara en gustos i pràctiques que tradicionalment es solen mantenir a l'esfera privada i íntima.